Domingo a las 13:46h
Mireia- ¿Te ha llegado a ti, la carta? Sí. …Bueno, os cuento un poco. Es un proyecto como de investigación, de estudio. Últimamente lo que he hecho ha sido intentar hacer proyectos para acercarme a la gente. Entonces la idea es que, bueno… no quiero que el arte sea como tan desvinculado del día a día de las personas… o... de las inquietudes de la gente… y lo que he hecho hasta ahora era, pues, trabajar en la calle, ofrecer cosas… Pero siempre me quedaba la duda
Carlos- Perdona (Tos)
M- No pasa nada, eh... ¿Quieres un vaso de agua?
Carlos- No.
M- Vale. Bueno… un poco me quedaba la duda esta de hasta qué punto la gente.. si tu le preguntabas o les ofrecías participar en un proyecto, pues respondería positivamente o no ¿no? Entonces se me ocurrió esa idea de mandar esas letras, construir una frase… y sobre todo saber, ¿no? la gente que venís… ¿Cuáles son los motivos por venir? Y un poco, bueno, a qué os dedicáis y así… También hablaré con las personas que no han venido… Intentaré hablar con ellas y… un poco saber cuáles han sido los motivos por… por no venir, ¿no? Entonces, un poco es este ¿no? un poco el momento de decir… Pues esto…
C- En mi caso será un poco decepcionante. Ya te lo advierto…
M- Bueno pero…
C- Porque a nivel artístico soy… o sea… absolutamente desinteresado. Pero bueno…
M- El interés también era este. De coger… coger personas al azar ¿no? Que no tienen que tener un vínculo con el mundo del arte necesariamente, porqué creo que está bien el esfuerzo de salir del círculo artístico… al menos, desde mi punto de vista… Hay otras personas que también están haciendo lo mismo en estos momentos, ¿Eh?... Bueno ya me has dicho que no…
C- No… Digamos… No que me dedique, ¿no?... Es que es algo que no me suscita interés. Pero bueno…
M- Sí… sí… Quería decir esto. Es que estaba pensando en la pregunta que te iba a decir y me…
C- Dispara, dispara…
M- Bueno pues… ¿A qué te dedicas?
C- (Risas) Nada de arte, ¿eh?…
M- Pero no tienes porque hablar de trabajo, ¿eh? Cuales son tus...
C- ¿A qué me dedico? ...¿qué te refieres: de qué trabajo o…?
M- Sí. De qué trabajas…
[no ha querido que se mencione su profesión]
M- Y bueno… estás en la parte del proceso del diseño de las máquinas o más en la parte de producción…
C- Bueno, digamos que dirijo el equipo que hace las máquinas.
M- Sí.
C- Entonces bueno… Estoy un poco metido en todo. Tanto en la concepción de las máquinas, en las ideas y en lo que puede gustar a la gente como en que [...]
M- ¿Qué edad tienes?
C- 40.
M- 40… Estás casado me imagino…
Acompañante- No, no…
(Risas)
A- No passa res...
M- Bueno, tengo que empezar a dejar de hacer estas preguntas porqué… (risas) me he encontrado con más de una persona que no... lo qual m'agrada perquè jo tampoc crec que no... no m'arribi a casar...
A- No passa res
M- ... Y...te llegó a ti el paquete a ti directamente, me imagino entonces…
C- Bueno, me encontré en el buzón el... esto... certificado, aviso de la carta, sí
M- ¿Y por qué has venido?
C- Pues no sé… no sé… Me llegó la carta, pues no sé… ¿Por qué no ir, no?
A- ¿Curiosidad tenias, no?
C- Sí, sí… Era curiosidad… Digo, bueno… A ver quién va, a ver quién no va, ¿no? A ver de qué va esto, ¿no? Curiosidad…
M- Y cómo… ¿Cómo pasas tu tiempo libre normalmente? No sé, vas al cine o …?
C- Sí… Voy bastante al cine… No sé… A tomar algo por ahí… Cuando tengo un ratillo, pues a mi me gusta mucho el tema de los juegos de ordenador… jugar en red, con otra gente… por Internet… y todo esto.
M- Aha.
C- Entonces tengo mis jueguecitos a los que me he aficionado… mi grupo de gente pues que… con los que juego en línea y me conecto... y bueno… a parte… ir a tomar algo, al cine…cuando hay alguna calçotada y tal ¡pues me apunto! Cosas de éstas…
(Risas)
M- ¿Acostumbras a leer o dedicas más tiempo a los juegos y eso?
C- Mmmm. Dedico más tiempo a temas de ordenador y todo esto… Leer poco, leer poco… La verdad es que últimamente poco. He leído mucho en algún momento, pero bueno… De todas formas, no tengo una afición por la lectura y ando buscando la vertiente artística de lo que han escrito, sino que busco la distracción. Evadirme del día a día. O sea, yo no voy al cine o leo un libro para decir: ¡oh, qué cosa más artística! o ¿cuál era el mensaje de la obra, no? No sé: acción, puñetazos… algo… busco algo que no esté en el día a día, que no sea digamos del mundo real, que no vea en el telediario… bueno, los tiros y las tortas en el telediario hay muchos, ¿no? Pero bueno… no sé… la literatura fantástica… cosas que son irreales…y bueno, me evaden, no?
M- Mmsí. Bueno… ¿Y descartarías en un principio participar en un proyecto artístico? No voy a hacer nada más con vosotros, ¿eh?
C- No es una amenaza, ¿no? (Ríe)
M- No. No es una amenaza.
C- No… a ver… Si es algo divertido y me apetece… Pero me ha de apetecer, ¿no? O sea, no lo haría por el arte en sí sino por la diversión que me pudiera proporcionar. No sé, pues eso… mira: calçotada artística... me apunto, ¿no? Me encantan los calçots, pues voy y me apunto, ¿no? Pero porqué hay otra cosa que me motiva no por el arte en sí… Ya te digo que el arte en principio a mi pues no… no es algo que…
M- Qué te interese…
C- Qué me interese especialmente. Soy un tecnócrata, ¿no? de estos…absorbido por la tecnología y estas cosas…
M- Bueno… Yo lo que si que te voy a dar un diploma por haber venido.
C- ¿Si? Pues que bien…
(Risas)
M- Y como…
C- Yo soy la I, soy la I.
M- Sí, eres la I. Y como… bueno, el proyecto se va construyendo a medida que vamos recibiendo las letras y vamos escribiendo los documentos pues…
C- ¿Y lo habéis hecho solamente con 64 personas?
M- Solamente con 64 personas…
C- A mí nunca me toca la lotería y me tiene que tocar esto… (Ríe)
M- Sí. Yo pensaba: mira eso de que la gente siempre espera que le tocaba algo… Bueno… no… no es un viaje, no es un coche… es una letra de pan.
C- Es una letra de pan. También pensé en abrirla y comérmela con tomate, pero bueno…con jamón…
(Risas)
M- Pero, sí, ¿viste que era de pan? Porqué hay gente que a veces no…
C- Sí, sí, parecía… Además yo estaba por los trocitos que hay ahí… digo: esto son migas… o decía: no a lo mejor es pasta…
A- O de paper... o ...
M- Es pan de molde. De estos de hacer pan de atún y...
C- Pues está bien.
[...]
M-…Y bueno… no sé… colocamos la letra…
sábado, 1 de marzo de 2008
A de estAt - entrevista presencial 19
Diumenge a les 13:43h
Sahida- Llavors la idea què és? A veure quanta… gent aconsegueixes que vingui, no?
Mireia- Exacte.
S- Bueno el títol h deia, no? El poder de la convocatòria…
M- Exacte. Una mica el projecte es tracta d’això… És que… bueno… el tipo de projectes que jo faig potser m’agrada més implicar a la gent d’una ciutat o la gent que passa pel carrer… i sempre em quedava el dubte de saber fins a quin punt la gent respon o no respon…
S- O s’involucra en un projecte…
M- Aha!… I la idea era una mica pues… enviar-vos aquesta lletra, no?... No explicar-vos ben bé de què anava el projecte… però si explicar-vos que la vostra participació era important, no? I que s’havia de construir aquesta frase…
S- Molt bé.
M- I… bueno, us donava el telèfon per si teníeu algun dubte i tal… però saber quants vindríeu i quants no vindríeu, i dels que veníeu, doncs… una mica conèixer per què heu vingut, a què us dediqueu i… bueno…
S- Déu n’hi do…
M- I si no et fa res, doncs transcriurem… transcriurem aquesta informació en un llibret.
S- Ah, molt bé.
M- Vale…
S- El que passa que el cognom estava malament, el meu..
M- Si? Com és?
S- Ja ho vaig canviar a Telefònica… és lo mateix… però, clar, suposo que la A me la heu enviat pel… cognom, no? O no tenia res a veure?
M- Sí. Te l’hem enviat per lo del cognom…
S- Perquè el cognom es [...] amb però amb H.
M- Ah!
S- Llavors a Telefònica ho vaig parlar, però encara no ho havien arreglat.
M- Sí… [...] amb H…
[...]
M- Vale… Vale… Ja ho canviarem. Quina edat tens?
S- 35.
M- 35… I estàs casada?
S- No, no… bueno, ni som parella de fet…
M- Molt bé.
S- ...vivim junts. Ja fa molts anys que ens coneixem però… som molt diferents. Diguem que ell no hagués vingut, i sé que no hagués vingut, i jo sí.
M- La lletra va arribar al teu nom?
S- Al meu nom, sí.
M- Perquè tens el contracte al teu nom…
S- Exacte… Exacte… El telèfon fixe el tenim a nom meu, llavors em va arribar a mi.
M- Bueno. I a què et dediques?
S- Bueno.. Ara mateix a cuidar aquestes criatures.
M- Què déu n’hi do, no?
S- Sí. El que passa és que, a veure...Jo he fet… d'estudis, si vols,… que és lo que realment… realment és lo que diu la gent, he fet administratiu. El que jo els últims anys m’he dedicat doncs a la venta… sobretot, els últims anys, a la venda d’automòbils. I ja els 3 o 4 últims anys de responsable en una empresa de transports, també de vehicles. Però realment, realment, diguem la vocació que no… o sigui la meva vocació… jo escric poesia des de que tenia 8 anys (plors). Sí carinyo… ja t’agafa el papa… I també estic… bueno, estic escrivint un llibre. I a mi m’agrada molt tot el tema de la… bueno, no és que m’agradi sinó que… m’encanten els llibres. Tinc 700 o 800 a casa, bueno…la meitat de tot el que té a ver amb l’art, la pintura, la escultura… a veure, no sóc una súper-entesa però… conec molta gent que li agrada, bueno pues… el què no toca la guitarra, t’ajuntes a llegir contes del Woody Allen, fem allò reunions amb amics, vull dir…
M- Ets inquieta, vaja…
S- Sí, sí… M’agrada molt.
M- I amb es tus amics igual, no?
S- Sí, sí...Doncs amb ell no!... Vull dir, que em refereixo, que hem vingut perquè jo sóc així, no? Però… això és lo bo perquè ell és informàtic, és una persona totalment racional, amb tot de lo que toco lo que… llibres d’informàtica i jo és al revés. Pues jo, pues llegeixo poesia, llegeixo novel·la, llegeixo… amb ells no puc, no?
M- Clar, tens menos temps…
S- Tinc menos temps.
M- Bueno, és una època de la vida…
S- Diguem que la meva inquietud de sempre és la d'escriure, és el parlar… el tenir pues… la companyia de gents amb inquietuds pues… no sé més enllà, més… espirituals, més d’un altre tipus…
M- Aleshores en cap moment t’ha molestat, no?
S- No, al contrari, m’ha semblat… No sabia si podria però al veure que és diumenge o dissabte i diumenge vaig pensar: molt bé, no? Però a mi el contrari, m’ha semblat divertit, m’ha semblat interessant i… i m’he imaginat que el fet era això, de dir... a veure quanta gent s’atrevirà, s’implicarà o agafaran això i diran: eeecs! i ho deixaran en un cantó dient: què ha passat! No?
M- Sí i a més les lletres són de pa. És un material que es destrueix…
S- I què ademés si no venen tots... era allò, no? El fet de que si no venen tots no es pot llegir la frase. És una mica com dient-te si no véns quedarà un espai que no… i a mi em va agradar… Però encara que hagués sigut diferent, tot el fet de que sigui un projecte de una persona què… que vol expressar algo… no sé, alguna cosa… què té algo a dir, encara que sigui una cosa petita… a mi em sembla molt bé, molt interessant.
- Mama!
S- Què amor?... Deixa el pare, deixa’l… A veure, cuidado amb això… Llavors diem que una cosa és la feina que faig i una altre lo que sento… Lo que passa és que a la vida de vegades… Per exemple, persones com tu que tens la sort de poguer dedicar-se a lo que els agrada… però t'haurà costat lo teu...
M- Sí, molts sacrificis...
S- De molts sacrificis... sempre s’ajunten un cúmul de situacions a la vida que et porten fins a… Però com que la vida d’una persona que li agrada escriure, que li agrada pintar o que li agrada esculpir no té límits…
M- Té… vols dibuixar?
S- Vols pintar carinyo?
M- Té…
S- Si ets model, saps que als 30 anys se t’ha acabat el bròquil però si t’agrada… t’agrada tot el tema de.. pues no sé… de créixer interiorment, d’aprendre, de compartir… saps que cada any que passa és… és més bagatge que tens per compartir amb altres. Allavorens vull dir… no ho veus com… si no et realitzes als 30 et realitzaràs als 50 o quan sigui, o sinó pues per tu… per treure allò que tens a dins i compartir amb els teus amics, amb la teva família. És a dir… la finalitat no és què arribis a l'èxit, sinó… sí ,però… però la finalitat és…
M- De viure plenament, no?
S- Exacte. Poder-te expressar… Per això em va semblar molt bé…
M- (Riu) Doncs trobo que és molt bon plantejament. Sí, m'agrada.
S- Bueno, que tu m’has de preguntar, eh? jo…
M- Sí jo… no sé… Una de les preguntes que faig és quin és, per exemple, el teu llibre preferit… però clar… deus tindre diversos...
S- N’hi ha moltíssims i depenent de cada llibre, perquè jo penso que cada llibre t’arriba en el moment de la vida que… que necessites. Allavorens hi han alguns... hi ha un que... és “El caballero de la armadura oxidada”. Aquest em va arribar en un moment molt important que tenia a veure, o “El alquimista” del Paulo Coelho que també em va arribar en un altre moment… eh… no sé... és que… també vaig tenir la meva època Nietzche, vull dir què també… sap?... més fosca. Llavors cada llibre ha tingut un… un... però potser “El alquimista” o “El caballero de la armadura oxidada” són llibres què m’han ajudat molt en…en… doncs… desprès la poesia… els llibres de… no sé… el Lorca o… el llibre del meu pare de “Los 5000 mejores versos de la lengua española” o castellana… Llavors des de que ets petita vas llegint... i des d'un poema de Campoamor fins a un poema de… És allò que et colpeja i t’acompanya durant molt de temps, no? Hi havia un poema, recordo, que era “Los motivos del lobo”, que és un poema que parla d’un llop que intenta tornar-se més humà i al final se n’adona que realment ell és com és. Vull dir que són coses que en cada moment de la teva vida t’arriben en… en… que un llibre favorit no en el tinc però si que hi han alguns que… El de “El alquimista” potser el que més perquè va marcar un moment… no et dones compte que de vegades et passes la vida com el pintor frustrat, pensant què no…no...que lo que buscaves no ha arribat i dius: escolta, que realment tens que buscar la riquesa de les coses en el dia d’avui…
M- (A la nena que està inquieta) Mira Míriam, canviem de color?
S- Mira, és de color rosa...
M- Vols pintar de color rosa?
[...]
S- Té, pinta, però poc a poc que, si no, pintem la taula, eh?
(silenci)
S- I aprens que… que la vida és viure cada moment, intentar ser feliç i sobretot fer el viatge interior a dins teu. Perquè tot lo que és la realitat, la família, l'educació, t’ensenya molt la vida cap a fora.
M- Sí...
S- El anar a tenir aquella aprença, a entrar en unes pautes i al final has d'apendre que el viatge més difícil i el que serà més gratificant serà aquell cap a dins teu... i alimentar realment la teva part espiritual, que és lo que realment al final acabes compartint amb la gent que… que t’estimes…
M- I si no l’alimentes, acabaràs…
S- Acabaràs molt malament. Si ets una persona espiritual, no l’alimentes i la deixes se... acabes… acabes patint molt…
M- Sí.
(silenci)
M- Bueno, jo crec que ja està més o menys perquè ja m’has donat a entendre que ets una persona inquieta culturalment… i a més... una persona espiritual… jo crec que ja més o menys m’ha quedat clar… Posem la lletra al seu lloc?
S- I... i si em torna a arribar una carta... tranquil·la, que jo... segur, segur que vinc.
M- Què bé.. O sigui que no descartes de bones a primeres de participar en un projecte…
S- No, no. En absolut, en absolut… em sembla molt maco lo de fer projectes que impliquin a la gent...
M- Gràcies
S- ...a la gent del carrer, saps? No? És allò de… pues com ara aquests programes que parlen de gent anònima, de vides que no... Que sembla que lo important és lo de la gent que és molt coneguda i a vegades trobes molta lletra i et sorprens molt amb la gent…de, de... la gent de cada dia, del supermercat, del carrer, de…
M- Amb les petites històries, no una mica?
S- Sí, sí, sí, sí. Sí, és com una vegada que vaig escriure un article per una revista… una revista que no em ve el nom al cap… i que el títol era “Los pequeños dioses de cada día”…
M- Què maco!
S- Que trobes un petit déu en... en persones que tenen en un taller... perquè per la meva feina de comercial tenia que conèixer moltíssima gent i de vegades anaves a visitar un senyor en un ...i et trobaves allà… allà al darrera escultures antigues, també es posava a parlar amb tu... que et quedaves que deies: aquest senyor que està arreglant cotxes, que no sé què... És molt maco, és molt maco… per això trobo què el fet de conèixer gent, que dius: a qui li arribarà i com seran , no? És… molt, molt maco…
S-(A la nena) Mira carinyo, saps què? Li tornem el llapis? (La Míriam torna el llapis) Diga-li gràcies. (Silenci) Bueno, la mama ja li ha dit gràcies.
[...]
M-I et donc un diploma, per haver vingut.
S-Oi què bé! Quants anys fa que no tenia cap diploma!
[...]
S- …Sahida, és un nom àrab. El meu pare és del Marroc. Dels primers… ara…
M- A quin any va vindre el teu pare?
S- Pues aquí a Terrassa... té 62 anys i va venir als 18…
M- Deu n’hi do!
S- Sí. Em sembla que hi havia dos. Ell és de Tànger. El que passa és que la seva mare és bereber i el seu pare és magrebí...És una mica de mescla. Tenim aquell punt nòmada, que jo he viscut a 25 cases perquè tens aquella cosa de… “me quiero cambiar”, saps? notes aquella cosa que ho portes a la sang…
S- De moure't, no?
S- Sí, sí… I la meva mare és d’aquí de Terrassa.
M- I aleshores anàveu al Marroc?
S- Sí. Anàvem però quan érem més petites. Lo que passa que en un moment donat es van divorciar perquè la diferència cultural és molt complicada i conviure amb algú d’una cultura tan...
M- Tan diferent?
S- Tan complicada com aquesta, tan diferent… doncs va arribar un punt en que ells es van separar i la família, pues, com és lògic van...van tancar… perquè tenen aquesta cultura tancada. Sí. I a més el meu pare és el germà gran... si tanques, tanques per néts i per tot, no? ... Però vull dir que és igual, no? que això ho tens. Forma part també del teu bagatge personal…
M- Jo havia donat classe d’alfabetització, però clar, potser estic parlant de quan tenia 18 t’estic parlant de fa 12 anys… dels primers nens que venien...
[...]
S- Perquè el meu pare treballava de nit i el pobre home era de sol a sol i va apendre el català, que era la llengua de la meva mare. I era amb ella amb la que estàvem tot el dia... Però bueno. Tens també aquelles coses que també... perquè ells tenen...una mica, bueno, una mica allò, la veritat,… tenen aquesta cosa de perseguir… de, de de perseguir sempre la sabiduria. És a dir, el meu avi sempre deia quan tu anaves i deies: ah, a veure què passarà... ell: no et preocupis; que les coses estan escrites… totes estan escrites, vull dir, sempre una mica el meu pare ens explicava contes, intentava sempre il·lustrar coses amb fàbules… la televisió la va treure de casa… el parlar, el compartir, el inculcar-te més una altra… llavors també tens...el motiu de la vida és realment adquirir sabiduria, és conèixer, és compartir i… ja està!
M- Molt bé.
S- Bueno doncs que haig de fer?
M- Firmes?
S- Aquí a dalt, no?
M- Sí. I te'l quedes...
S- Bueno com comprovaràs a mi m’encanta parlar… i xerrar i parlar i…
M- Jo perquè avui estic més en el paper, però un altre dia ja parlarem molt més…
Sahida- Llavors la idea què és? A veure quanta… gent aconsegueixes que vingui, no?
Mireia- Exacte.
S- Bueno el títol h deia, no? El poder de la convocatòria…
M- Exacte. Una mica el projecte es tracta d’això… És que… bueno… el tipo de projectes que jo faig potser m’agrada més implicar a la gent d’una ciutat o la gent que passa pel carrer… i sempre em quedava el dubte de saber fins a quin punt la gent respon o no respon…
S- O s’involucra en un projecte…
M- Aha!… I la idea era una mica pues… enviar-vos aquesta lletra, no?... No explicar-vos ben bé de què anava el projecte… però si explicar-vos que la vostra participació era important, no? I que s’havia de construir aquesta frase…
S- Molt bé.
M- I… bueno, us donava el telèfon per si teníeu algun dubte i tal… però saber quants vindríeu i quants no vindríeu, i dels que veníeu, doncs… una mica conèixer per què heu vingut, a què us dediqueu i… bueno…
S- Déu n’hi do…
M- I si no et fa res, doncs transcriurem… transcriurem aquesta informació en un llibret.
S- Ah, molt bé.
M- Vale…
S- El que passa que el cognom estava malament, el meu..
M- Si? Com és?
S- Ja ho vaig canviar a Telefònica… és lo mateix… però, clar, suposo que la A me la heu enviat pel… cognom, no? O no tenia res a veure?
M- Sí. Te l’hem enviat per lo del cognom…
S- Perquè el cognom es [...] amb però amb H.
M- Ah!
S- Llavors a Telefònica ho vaig parlar, però encara no ho havien arreglat.
M- Sí… [...] amb H…
[...]
M- Vale… Vale… Ja ho canviarem. Quina edat tens?
S- 35.
M- 35… I estàs casada?
S- No, no… bueno, ni som parella de fet…
M- Molt bé.
S- ...vivim junts. Ja fa molts anys que ens coneixem però… som molt diferents. Diguem que ell no hagués vingut, i sé que no hagués vingut, i jo sí.
M- La lletra va arribar al teu nom?
S- Al meu nom, sí.
M- Perquè tens el contracte al teu nom…
S- Exacte… Exacte… El telèfon fixe el tenim a nom meu, llavors em va arribar a mi.
M- Bueno. I a què et dediques?
S- Bueno.. Ara mateix a cuidar aquestes criatures.
M- Què déu n’hi do, no?
S- Sí. El que passa és que, a veure...Jo he fet… d'estudis, si vols,… que és lo que realment… realment és lo que diu la gent, he fet administratiu. El que jo els últims anys m’he dedicat doncs a la venta… sobretot, els últims anys, a la venda d’automòbils. I ja els 3 o 4 últims anys de responsable en una empresa de transports, també de vehicles. Però realment, realment, diguem la vocació que no… o sigui la meva vocació… jo escric poesia des de que tenia 8 anys (plors). Sí carinyo… ja t’agafa el papa… I també estic… bueno, estic escrivint un llibre. I a mi m’agrada molt tot el tema de la… bueno, no és que m’agradi sinó que… m’encanten els llibres. Tinc 700 o 800 a casa, bueno…la meitat de tot el que té a ver amb l’art, la pintura, la escultura… a veure, no sóc una súper-entesa però… conec molta gent que li agrada, bueno pues… el què no toca la guitarra, t’ajuntes a llegir contes del Woody Allen, fem allò reunions amb amics, vull dir…
M- Ets inquieta, vaja…
S- Sí, sí… M’agrada molt.
M- I amb es tus amics igual, no?
S- Sí, sí...Doncs amb ell no!... Vull dir, que em refereixo, que hem vingut perquè jo sóc així, no? Però… això és lo bo perquè ell és informàtic, és una persona totalment racional, amb tot de lo que toco lo que… llibres d’informàtica i jo és al revés. Pues jo, pues llegeixo poesia, llegeixo novel·la, llegeixo… amb ells no puc, no?
M- Clar, tens menos temps…
S- Tinc menos temps.
M- Bueno, és una època de la vida…
S- Diguem que la meva inquietud de sempre és la d'escriure, és el parlar… el tenir pues… la companyia de gents amb inquietuds pues… no sé més enllà, més… espirituals, més d’un altre tipus…
M- Aleshores en cap moment t’ha molestat, no?
S- No, al contrari, m’ha semblat… No sabia si podria però al veure que és diumenge o dissabte i diumenge vaig pensar: molt bé, no? Però a mi el contrari, m’ha semblat divertit, m’ha semblat interessant i… i m’he imaginat que el fet era això, de dir... a veure quanta gent s’atrevirà, s’implicarà o agafaran això i diran: eeecs! i ho deixaran en un cantó dient: què ha passat! No?
M- Sí i a més les lletres són de pa. És un material que es destrueix…
S- I què ademés si no venen tots... era allò, no? El fet de que si no venen tots no es pot llegir la frase. És una mica com dient-te si no véns quedarà un espai que no… i a mi em va agradar… Però encara que hagués sigut diferent, tot el fet de que sigui un projecte de una persona què… que vol expressar algo… no sé, alguna cosa… què té algo a dir, encara que sigui una cosa petita… a mi em sembla molt bé, molt interessant.
- Mama!
S- Què amor?... Deixa el pare, deixa’l… A veure, cuidado amb això… Llavors diem que una cosa és la feina que faig i una altre lo que sento… Lo que passa és que a la vida de vegades… Per exemple, persones com tu que tens la sort de poguer dedicar-se a lo que els agrada… però t'haurà costat lo teu...
M- Sí, molts sacrificis...
S- De molts sacrificis... sempre s’ajunten un cúmul de situacions a la vida que et porten fins a… Però com que la vida d’una persona que li agrada escriure, que li agrada pintar o que li agrada esculpir no té límits…
M- Té… vols dibuixar?
S- Vols pintar carinyo?
M- Té…
S- Si ets model, saps que als 30 anys se t’ha acabat el bròquil però si t’agrada… t’agrada tot el tema de.. pues no sé… de créixer interiorment, d’aprendre, de compartir… saps que cada any que passa és… és més bagatge que tens per compartir amb altres. Allavorens vull dir… no ho veus com… si no et realitzes als 30 et realitzaràs als 50 o quan sigui, o sinó pues per tu… per treure allò que tens a dins i compartir amb els teus amics, amb la teva família. És a dir… la finalitat no és què arribis a l'èxit, sinó… sí ,però… però la finalitat és…
M- De viure plenament, no?
S- Exacte. Poder-te expressar… Per això em va semblar molt bé…
M- (Riu) Doncs trobo que és molt bon plantejament. Sí, m'agrada.
S- Bueno, que tu m’has de preguntar, eh? jo…
M- Sí jo… no sé… Una de les preguntes que faig és quin és, per exemple, el teu llibre preferit… però clar… deus tindre diversos...
S- N’hi ha moltíssims i depenent de cada llibre, perquè jo penso que cada llibre t’arriba en el moment de la vida que… que necessites. Allavorens hi han alguns... hi ha un que... és “El caballero de la armadura oxidada”. Aquest em va arribar en un moment molt important que tenia a veure, o “El alquimista” del Paulo Coelho que també em va arribar en un altre moment… eh… no sé... és que… també vaig tenir la meva època Nietzche, vull dir què també… sap?... més fosca. Llavors cada llibre ha tingut un… un... però potser “El alquimista” o “El caballero de la armadura oxidada” són llibres què m’han ajudat molt en…en… doncs… desprès la poesia… els llibres de… no sé… el Lorca o… el llibre del meu pare de “Los 5000 mejores versos de la lengua española” o castellana… Llavors des de que ets petita vas llegint... i des d'un poema de Campoamor fins a un poema de… És allò que et colpeja i t’acompanya durant molt de temps, no? Hi havia un poema, recordo, que era “Los motivos del lobo”, que és un poema que parla d’un llop que intenta tornar-se més humà i al final se n’adona que realment ell és com és. Vull dir que són coses que en cada moment de la teva vida t’arriben en… en… que un llibre favorit no en el tinc però si que hi han alguns que… El de “El alquimista” potser el que més perquè va marcar un moment… no et dones compte que de vegades et passes la vida com el pintor frustrat, pensant què no…no...que lo que buscaves no ha arribat i dius: escolta, que realment tens que buscar la riquesa de les coses en el dia d’avui…
M- (A la nena que està inquieta) Mira Míriam, canviem de color?
S- Mira, és de color rosa...
M- Vols pintar de color rosa?
[...]
S- Té, pinta, però poc a poc que, si no, pintem la taula, eh?
(silenci)
S- I aprens que… que la vida és viure cada moment, intentar ser feliç i sobretot fer el viatge interior a dins teu. Perquè tot lo que és la realitat, la família, l'educació, t’ensenya molt la vida cap a fora.
M- Sí...
S- El anar a tenir aquella aprença, a entrar en unes pautes i al final has d'apendre que el viatge més difícil i el que serà més gratificant serà aquell cap a dins teu... i alimentar realment la teva part espiritual, que és lo que realment al final acabes compartint amb la gent que… que t’estimes…
M- I si no l’alimentes, acabaràs…
S- Acabaràs molt malament. Si ets una persona espiritual, no l’alimentes i la deixes se... acabes… acabes patint molt…
M- Sí.
(silenci)
M- Bueno, jo crec que ja està més o menys perquè ja m’has donat a entendre que ets una persona inquieta culturalment… i a més... una persona espiritual… jo crec que ja més o menys m’ha quedat clar… Posem la lletra al seu lloc?
S- I... i si em torna a arribar una carta... tranquil·la, que jo... segur, segur que vinc.
M- Què bé.. O sigui que no descartes de bones a primeres de participar en un projecte…
S- No, no. En absolut, en absolut… em sembla molt maco lo de fer projectes que impliquin a la gent...
M- Gràcies
S- ...a la gent del carrer, saps? No? És allò de… pues com ara aquests programes que parlen de gent anònima, de vides que no... Que sembla que lo important és lo de la gent que és molt coneguda i a vegades trobes molta lletra i et sorprens molt amb la gent…de, de... la gent de cada dia, del supermercat, del carrer, de…
M- Amb les petites històries, no una mica?
S- Sí, sí, sí, sí. Sí, és com una vegada que vaig escriure un article per una revista… una revista que no em ve el nom al cap… i que el títol era “Los pequeños dioses de cada día”…
M- Què maco!
S- Que trobes un petit déu en... en persones que tenen en un taller... perquè per la meva feina de comercial tenia que conèixer moltíssima gent i de vegades anaves a visitar un senyor en un ...i et trobaves allà… allà al darrera escultures antigues, també es posava a parlar amb tu... que et quedaves que deies: aquest senyor que està arreglant cotxes, que no sé què... És molt maco, és molt maco… per això trobo què el fet de conèixer gent, que dius: a qui li arribarà i com seran , no? És… molt, molt maco…
S-(A la nena) Mira carinyo, saps què? Li tornem el llapis? (La Míriam torna el llapis) Diga-li gràcies. (Silenci) Bueno, la mama ja li ha dit gràcies.
[...]
M-I et donc un diploma, per haver vingut.
S-Oi què bé! Quants anys fa que no tenia cap diploma!
[...]
S- …Sahida, és un nom àrab. El meu pare és del Marroc. Dels primers… ara…
M- A quin any va vindre el teu pare?
S- Pues aquí a Terrassa... té 62 anys i va venir als 18…
M- Deu n’hi do!
S- Sí. Em sembla que hi havia dos. Ell és de Tànger. El que passa és que la seva mare és bereber i el seu pare és magrebí...És una mica de mescla. Tenim aquell punt nòmada, que jo he viscut a 25 cases perquè tens aquella cosa de… “me quiero cambiar”, saps? notes aquella cosa que ho portes a la sang…
S- De moure't, no?
S- Sí, sí… I la meva mare és d’aquí de Terrassa.
M- I aleshores anàveu al Marroc?
S- Sí. Anàvem però quan érem més petites. Lo que passa que en un moment donat es van divorciar perquè la diferència cultural és molt complicada i conviure amb algú d’una cultura tan...
M- Tan diferent?
S- Tan complicada com aquesta, tan diferent… doncs va arribar un punt en que ells es van separar i la família, pues, com és lògic van...van tancar… perquè tenen aquesta cultura tancada. Sí. I a més el meu pare és el germà gran... si tanques, tanques per néts i per tot, no? ... Però vull dir que és igual, no? que això ho tens. Forma part també del teu bagatge personal…
M- Jo havia donat classe d’alfabetització, però clar, potser estic parlant de quan tenia 18 t’estic parlant de fa 12 anys… dels primers nens que venien...
[...]
S- Perquè el meu pare treballava de nit i el pobre home era de sol a sol i va apendre el català, que era la llengua de la meva mare. I era amb ella amb la que estàvem tot el dia... Però bueno. Tens també aquelles coses que també... perquè ells tenen...una mica, bueno, una mica allò, la veritat,… tenen aquesta cosa de perseguir… de, de de perseguir sempre la sabiduria. És a dir, el meu avi sempre deia quan tu anaves i deies: ah, a veure què passarà... ell: no et preocupis; que les coses estan escrites… totes estan escrites, vull dir, sempre una mica el meu pare ens explicava contes, intentava sempre il·lustrar coses amb fàbules… la televisió la va treure de casa… el parlar, el compartir, el inculcar-te més una altra… llavors també tens...el motiu de la vida és realment adquirir sabiduria, és conèixer, és compartir i… ja està!
M- Molt bé.
S- Bueno doncs que haig de fer?
M- Firmes?
S- Aquí a dalt, no?
M- Sí. I te'l quedes...
S- Bueno com comprovaràs a mi m’encanta parlar… i xerrar i parlar i…
M- Jo perquè avui estic més en el paper, però un altre dia ja parlarem molt més…
C de Capacitat - entrevista presencial 18
Domingo a las 13:17h
Mireia- ¿Pues os llegó hace poco, no? ¿Esta letra?
Milagros- Sí. Hace poco, esta semana, no sé qué día.
M- Vale. Es que ha habido unas que nos las devolvieron y entonces las tuvimos que volver a mandar porqué... nos teníamos que asegurar de que llegaran a la gente.
Mi- Sí.
M- A ver, el proyecto en sí es como una especie de investigación… Os explico el porque, ¿eh? O sea, hoy en día muchos artistas intentamos hacer proyectos acercándonos a la gente para que no sea como tan alejado del día a día o de las preocupaciones de las personas. Entonces muchas veces intentamos implicar a la gente en los proyectos o hacerlos más partícipes, como que fuera más cercano para… para la gente, ¿no? Y a mí siempre me quedaba la duda de hasta qué punto la gente estaba dispuesta a participar en un proyecto de arte y bueno pues… se me ocurrió hacer este proyecto. Y un poco en la carta, pues no os explicaba bien de qué se trataba el proyecto para poner esta entrecrucijada, ¿no? Decir: bueno ¿vendrán o no vendrán si no les cuento realmente de qué se trata pero les explico que es un proyecto y que su participación es importante.
Mi- Mmsí
M- Y bueno, pues… eso de la letra y así, ¿no?... que coincide con tu apellido ...y esas cosas… Y la idea también es: cuando los participantes vengáis, tener una conversación como la que estamos teniendo, entrevistaros y saber pues a qué os dedicáis, cuáles son vuestras inquietudes un poco…
Mi- Vale.
M- Y si no te importa, esto lo transcribiremos en unos documentos, en unos libritos… como ves aquí están las letras y ahí pondremos los libritos… El resultado final se va a ver el 23 de febrero, que es un sábado, haremos una fiesta de clausura…
Acompañante- ¿Aquí?
M- Sí… Porque el 24 ya se cierra el proyecto y…¿qué más?… tenemos una... blog que yo me he comprometido a mantenerlo al día… depende del trabajo habrá días que lo podré hacer mejor y otros días que no. [...]... Y
[...]
(Risas)
M-¿Qué edad tienes Milagros?
Mi- 28
M- 28… ¿Y tú?
A- 27
M- Bueno, pues más o menos… 29… estamos en la edad…
(Risas)
M- ¿Y a qué te dedicas?
Mi- Pues soy farmacéutica. Tengo una farmacia aquí en Terrassa.
M- ¿Tienes una farmacia?
Mi- Sí.
M- ¡Uau! Qué pasada… ¿Hace mucho tiempo?
Mi- No, hace… menos de 2 años. En abril hará 2 años…
M- ¿Y te costó mucho tener la licencia? Porqué esto…
Mi- No, es que hice compra… Es la farmacia Camacho. ¿No sé si…? Está arriba en la Rambla Egara… la que era Agut, al lado del CAP.
M- Ah...¿Y tienes abierto las 24 horas?
Mi- No. Cerramos ahora… en junio cerramos las 24 horas, abrimos 16. De 7 de la mañana a 11 de la noche. Quitamos lo de las 24 horas porque era demasiado… Y él es mi marido y trabaja allí conmigo.
M- ¿También eres farmacéutico?
A- No, soy auxiliar…
M- ¡Ay, pues que bien! Enhorabuena…
(Risas)
M- Bueno y tenéis tiempo para… ¿En el tiempo libre que hacéis normalmente?
Mi- Pues no tenemos tiempo libre. Ahora venimos de allí. Hemos venido ahora a hacer esto, subiremos a comer y, bueno, esta tarde espero tener tiempo para hacer las labores del hogar con lo cual no tengo tiempo…
M- O sea que leer, ver exposiciones…
Mi- Uff, muy mal. Trabajamos por la mañana y por la tarde, todos los días. Desde las 9 hasta las 2 y desde las 5 más o menos hasta las 8 y media o las 9, con lo cual tenemos poco tiempo de hacer cosas, pero…
M- ¿Qué lo dedicas a amigos, familia…?
Mi- Sí… Bueno, tampoco tenemos muchos amigos aquí porque bueno hace poco que llegamos y, claro, como estamos trabajando, tampoco es fácil hacer amigos y...
M- Ya. Pero es también lo que tocaba también hasta ahora…
Mi- Sí, sí.
A- Y cuando podemos escaparnos, nos escapamos a donde sea. A desconectar un poquito también, porqué todo el día trabajando…
M- Claro. Pero bueno mira… Mis padres tienen un comercio también…
Mi- ¿Aquí en Terrassa?
M- Sí. Son pasteleros, con lo cual son muchas horas de trabajo...O sea que me hago la idea… Sí, me hago la idea.
(Risas)
Mi- ¿Y tú que estudiaste? ¿Bellas artes o algo…?
M- Yo estudié bellas artes.
Mi- ¿Y, y ...y ?
M- Bueno, desde que era un moco ya... la pintura y esas cosas… Intento dedicarme a esto. Hay días… bueno… hay temporadas que tengo que trabajar de otras cosas para sacarme un sueldo. Pero bueno… van saliendo cositas y poco a poco voy trabajando y… a ver, hay que creer en lo que uno hace, ¿no? ...Entonces… mmm, no sé que pasará… ya lo veremos…
Mi- Ya. ¿Y esto qué es? ¿Algo que has presentado tú un proyecto aquí en el ayuntamiento o algo…? ¿O cómo?
M- Esto es el IMCET, que es el Instituto Municipal de Cultura y Esports de Terrassa. Ellos tienen unos programas de arte contemporáneo. Entonces habían... bueno, es una historia un poco larga pero… habían 2 programas de arte contemporáneo que se cancelaron y desde que se cancelaron a ahora se está haciendo una especie de proyecto que se llama “Punt de Partida” que es una… bueno, como un estudio para ver cómo a partir de ahora se tiene que apoyar al arte contemporáneo en Terrassa… bueno, el arte en general… Y mientras se está haciendo esta mesa de trabajo, porqué es una mesa de trabajo con gente de Terrassa y profesionales también del arte en general que no son sólo de Terrassa, un poco… variado, se han programado estas exposiciones. Yo abro el ciclo con este proyecto y luego vienen 2 chicos más. Ahí fuera tenéis la programación… os lo puedo dar…
Mi- Vale
M- Y bueno… somos pues eso… 3 chicos que somos más o menos de la misma edad, que estamos ahí trabajando en esto… y...
Mi- Muy bien.
A- Muy bien.
M- Bueno, pues nada… Creo que más o menos os he hecho… ¿Tenéis tiempo de leer? ¿Leéis algo?
Mi- Bueno, en el trabajo… claro, tienes que estar...pero por placer poco. Pero sí, si que me gusta de vez en cuando… Cuando voy de vacaciones sí que a lo mejor retomo un poco más y leo algún libro o alguna cosa que vea que tenga tiempo porqué lo que no hago es leer un libro para dejarlo a medias y luego ya… para empezarlo así prefiero no..
M- No leerlo.
Mi- No leer.
M- Da rabia…
Mi- Claro. Dejarlo ahí, leer 3 páginas un día, 2 otro, no… Pero bueno… trabajando y eso tenemos que estar todo el día leyendo… claro, documentación y tal…y muchos papeles y… mucha gestión…
A- Sí.
[...]
M- Pues ponemos la letra en su lugar?
Ma- Muy bien...
Mireia- ¿Pues os llegó hace poco, no? ¿Esta letra?
Milagros- Sí. Hace poco, esta semana, no sé qué día.
M- Vale. Es que ha habido unas que nos las devolvieron y entonces las tuvimos que volver a mandar porqué... nos teníamos que asegurar de que llegaran a la gente.
Mi- Sí.
M- A ver, el proyecto en sí es como una especie de investigación… Os explico el porque, ¿eh? O sea, hoy en día muchos artistas intentamos hacer proyectos acercándonos a la gente para que no sea como tan alejado del día a día o de las preocupaciones de las personas. Entonces muchas veces intentamos implicar a la gente en los proyectos o hacerlos más partícipes, como que fuera más cercano para… para la gente, ¿no? Y a mí siempre me quedaba la duda de hasta qué punto la gente estaba dispuesta a participar en un proyecto de arte y bueno pues… se me ocurrió hacer este proyecto. Y un poco en la carta, pues no os explicaba bien de qué se trataba el proyecto para poner esta entrecrucijada, ¿no? Decir: bueno ¿vendrán o no vendrán si no les cuento realmente de qué se trata pero les explico que es un proyecto y que su participación es importante.
Mi- Mmsí
M- Y bueno, pues… eso de la letra y así, ¿no?... que coincide con tu apellido ...y esas cosas… Y la idea también es: cuando los participantes vengáis, tener una conversación como la que estamos teniendo, entrevistaros y saber pues a qué os dedicáis, cuáles son vuestras inquietudes un poco…
Mi- Vale.
M- Y si no te importa, esto lo transcribiremos en unos documentos, en unos libritos… como ves aquí están las letras y ahí pondremos los libritos… El resultado final se va a ver el 23 de febrero, que es un sábado, haremos una fiesta de clausura…
Acompañante- ¿Aquí?
M- Sí… Porque el 24 ya se cierra el proyecto y…¿qué más?… tenemos una... blog que yo me he comprometido a mantenerlo al día… depende del trabajo habrá días que lo podré hacer mejor y otros días que no. [...]... Y
[...]
(Risas)
M-¿Qué edad tienes Milagros?
Mi- 28
M- 28… ¿Y tú?
A- 27
M- Bueno, pues más o menos… 29… estamos en la edad…
(Risas)
M- ¿Y a qué te dedicas?
Mi- Pues soy farmacéutica. Tengo una farmacia aquí en Terrassa.
M- ¿Tienes una farmacia?
Mi- Sí.
M- ¡Uau! Qué pasada… ¿Hace mucho tiempo?
Mi- No, hace… menos de 2 años. En abril hará 2 años…
M- ¿Y te costó mucho tener la licencia? Porqué esto…
Mi- No, es que hice compra… Es la farmacia Camacho. ¿No sé si…? Está arriba en la Rambla Egara… la que era Agut, al lado del CAP.
M- Ah...¿Y tienes abierto las 24 horas?
Mi- No. Cerramos ahora… en junio cerramos las 24 horas, abrimos 16. De 7 de la mañana a 11 de la noche. Quitamos lo de las 24 horas porque era demasiado… Y él es mi marido y trabaja allí conmigo.
M- ¿También eres farmacéutico?
A- No, soy auxiliar…
M- ¡Ay, pues que bien! Enhorabuena…
(Risas)
M- Bueno y tenéis tiempo para… ¿En el tiempo libre que hacéis normalmente?
Mi- Pues no tenemos tiempo libre. Ahora venimos de allí. Hemos venido ahora a hacer esto, subiremos a comer y, bueno, esta tarde espero tener tiempo para hacer las labores del hogar con lo cual no tengo tiempo…
M- O sea que leer, ver exposiciones…
Mi- Uff, muy mal. Trabajamos por la mañana y por la tarde, todos los días. Desde las 9 hasta las 2 y desde las 5 más o menos hasta las 8 y media o las 9, con lo cual tenemos poco tiempo de hacer cosas, pero…
M- ¿Qué lo dedicas a amigos, familia…?
Mi- Sí… Bueno, tampoco tenemos muchos amigos aquí porque bueno hace poco que llegamos y, claro, como estamos trabajando, tampoco es fácil hacer amigos y...
M- Ya. Pero es también lo que tocaba también hasta ahora…
Mi- Sí, sí.
A- Y cuando podemos escaparnos, nos escapamos a donde sea. A desconectar un poquito también, porqué todo el día trabajando…
M- Claro. Pero bueno mira… Mis padres tienen un comercio también…
Mi- ¿Aquí en Terrassa?
M- Sí. Son pasteleros, con lo cual son muchas horas de trabajo...O sea que me hago la idea… Sí, me hago la idea.
(Risas)
Mi- ¿Y tú que estudiaste? ¿Bellas artes o algo…?
M- Yo estudié bellas artes.
Mi- ¿Y, y ...y ?
M- Bueno, desde que era un moco ya... la pintura y esas cosas… Intento dedicarme a esto. Hay días… bueno… hay temporadas que tengo que trabajar de otras cosas para sacarme un sueldo. Pero bueno… van saliendo cositas y poco a poco voy trabajando y… a ver, hay que creer en lo que uno hace, ¿no? ...Entonces… mmm, no sé que pasará… ya lo veremos…
Mi- Ya. ¿Y esto qué es? ¿Algo que has presentado tú un proyecto aquí en el ayuntamiento o algo…? ¿O cómo?
M- Esto es el IMCET, que es el Instituto Municipal de Cultura y Esports de Terrassa. Ellos tienen unos programas de arte contemporáneo. Entonces habían... bueno, es una historia un poco larga pero… habían 2 programas de arte contemporáneo que se cancelaron y desde que se cancelaron a ahora se está haciendo una especie de proyecto que se llama “Punt de Partida” que es una… bueno, como un estudio para ver cómo a partir de ahora se tiene que apoyar al arte contemporáneo en Terrassa… bueno, el arte en general… Y mientras se está haciendo esta mesa de trabajo, porqué es una mesa de trabajo con gente de Terrassa y profesionales también del arte en general que no son sólo de Terrassa, un poco… variado, se han programado estas exposiciones. Yo abro el ciclo con este proyecto y luego vienen 2 chicos más. Ahí fuera tenéis la programación… os lo puedo dar…
Mi- Vale
M- Y bueno… somos pues eso… 3 chicos que somos más o menos de la misma edad, que estamos ahí trabajando en esto… y...
Mi- Muy bien.
A- Muy bien.
M- Bueno, pues nada… Creo que más o menos os he hecho… ¿Tenéis tiempo de leer? ¿Leéis algo?
Mi- Bueno, en el trabajo… claro, tienes que estar...pero por placer poco. Pero sí, si que me gusta de vez en cuando… Cuando voy de vacaciones sí que a lo mejor retomo un poco más y leo algún libro o alguna cosa que vea que tenga tiempo porqué lo que no hago es leer un libro para dejarlo a medias y luego ya… para empezarlo así prefiero no..
M- No leerlo.
Mi- No leer.
M- Da rabia…
Mi- Claro. Dejarlo ahí, leer 3 páginas un día, 2 otro, no… Pero bueno… trabajando y eso tenemos que estar todo el día leyendo… claro, documentación y tal…y muchos papeles y… mucha gestión…
A- Sí.
[...]
M- Pues ponemos la letra en su lugar?
Ma- Muy bien...
T de estaT - entrevista presencial 17
Diumenge a les 12:42h
Mireia- Aviam jo, clar… vostè ja va llegir al Diari de Terrassa de què es tractava, no?
Lluís- Sí.
M- El projecte?
Ll- Sí.
M- Vale. Perquè una mica… Bueno, li acabo d’explicar… És més un projecte d’investigació per dir-ho d’una forma. Una recerca perquè… avui en dia molts artistes el que fem és intentar acostar-nos a la gent. O intentar treballar més acord amb el dia a dia de les persones, en el sentit que potser no pintem o ja no fem escultures… fem servir altres materials i sovint el que intentem fer és fer participar a la gent en un projecte o fer-los viure un moment especial. Aleshores a mi em quedava una mica el dubte de fins a quin punt la gent responia positivament… si s’implicarien en un projecte o no s’implicarien… o… bueno… ho descartarien així ja de forma automàtica, no? I per això a la carta que us enviava a tots vostès no… no explicava ben bé de què es tractava el projecte, però el que sí que feia èmfasi en el fet de que la vostra participació era important. I… la idea era que tant amb els que veníeu i els que no veníeu eh… tindre una conversa amb vosaltres, com la que estem tenint ara, i preguntar-vos doncs… quins havien sigut els vostres motius per participar o per no participar, i saber a què us dediqueu i… aquestes coses… Aleshores, si ni li sap greu, aquesta conversa que tindrem la transcriuria en un llibret… en aquesta banda d’aquí tenim les lletres que aneu portant tots i en aquella banda d’allà posarem els llibrets de la gent amb la que hauré estat parlant.
Ll- Sí.
M- Bueno, una mica així és com un projecte - laboratori…
Ll- Home jo et diré que quan… quan vaig rebre el sobre vaig quedar… vaig quedar parat perquè dic: de l’Ajuntament alguna multa o alguna coses d’aquestes. Què ho fa, que només esperes coses negatives? Jo pensava...
M- Clar.
Ll- I llavors pensava… I llavors vaig… al llegir vaig dir: bueno, si només han seleccionat 60 persones... pues casi bé tens una obligació moral de correspondre perquè entre tots… bueno…s'ha de col·laborar, no? Vaja la meva idea és de que 'estimo més un tipus d'art per gaudir a casa, però si vosaltres us heu pres la molèstia de fer tot això pues el mínim… no és cap gran esforç vindre fins aquí i portar la lletra.
M- Ja… A què es dedica vostè?
Ll- Jo sóc jubilat (Riu)
M- Sí m’ho imagino…
Ll- Però em dedicava al tèxtil.
M- Al tèxtil…
Ll- Sí. Jo era dels que fa 15 anys va haver de plegar. El que passa es que diguéssim... amb Amics de les Arts i això...jo, pues, personalment no, però el meu sogre havia sigut pintor a Terrassa. Era en Pere Costa...
M- En Pere Costa…
Ll- Hi havia dos germans Costa bessons, el Miquel era l'altre .Ell era el Pere Costa. I es va morir i va tenir una filla que tot just tenia 13 anys, i ara ja en té 75, vull dir que… jo vaig anar als 50 anys de la seva obra, que es va fer una exposició als Amics de les Arts, que va quedar molt maca i molt bé. Vull dir que, jo ja ho relacionava amb coses de... d’artistes, no?
M- Clar.
Ll- I no me’n podia desentendre, no? Per això…
M- Ja, ja ja... I vostè continua, per exemple, visitant la sala d’exposició dels Amics de les Arts… o alguna altra sala de Terrassa?
Ll- No, jo no… No sóc gaire… De tant en tant hi vaig si hi ha alguna que em crida l’atenció, però no sóc un habitual… no sóc un habitual. A més a més, ja sóc… ja sóc molt gran i… eh… m’agrada més la pintura aquesta de... de 50 i 75 anys enrere, que era figurativa, paisatges i coses d’aquestes, retrats… que no pas aquestes coses modernes que jo ja no…no... em costa més de captar-ho… no m’identifico tant, m’entens?
M- Clar… Ja, ja ho entenc… les coses canvien, no?
Ll- Sí… però és clar, diguéssim… jo com que ja no tinc... Si estès més vinculat hauria anat seguint més el ritme aquest… aquesta transformació… Quan jo… pues lo que m’agrada a la vista pues sí, m’agrada, però profunditzar... i si volen dir això o si volen dir allò, costa molt… d’interpretar-ho. Vull dir que sóc més de pintura figurativa que no pas de totes aquestes corrents que poden haver anat sortint… i és que no… no perquè siguin persones més o menys bones... per exemple en Picasso i en Miró i aquestes coses poden tenir molt mèrit però jo a vegades penso que això els meus néts foten unes mans que s'hi assemblen. no?... no hi veig… no ser reconèixer-li el mèrit.
M- Clar. Potser el mèrit del Miró és la depuració del seu llenguatge, intentar buscar un… un llenguatge molt essencial que… bueno que s’acosti una mica al que fan els nens, no? Mmm. Bueno es lo que es diu del Miró. Jo li explico perquè conec la seva obra i me l’aprecio… i ara al tenir-lo aquí al costat dic per això en parlem, no?
Ll- Dic jo no… En canvi a mi… no sé… aniré a veure més… bé… quan venen coses a Barcelona al Parc de l'Exposició aquest que porten quadres de… que els envien de Viena o els envien de Paris… aquestes visions em criden més l’atenció i em desplaçaré a Barcelona per veure-ho i en canvi lo de aquí la Muncunill, ve una cosa d’aquestes i em deixa bastant fred.
M- Ja… Sí… Però es lo que vostè diu… És anar seguint lo que es va produint.. o no…
Ll- Però es clar, com la música… de fet la meva dona és molt aficionada a la música i aquesta tarda em portarà a un concert. I hi anirem perquè a ella li agrada, però jo moltes vegades estic… penso: encara no s’acaba això? (Riures). I si es repeteixen i si em fan dir si lo que repeteixen ja ho han tocat abans, de vegades em costa d’endevinar-ho. (Riures) Vull dir… que em sona tot a… no… no estic massa refinat.
M- Bueno… I creu que d'alguna forma l’art d’avui en dia hauria de canviar d’estratègia en quant a la comunicació o… per fer arribar a més gent… se li acut alguna idea? No sé… Vostè crec que és una persona no sé… amb iniciativa, no? Potser hi ha hagut gent que m’ha dit: es que hauria d’haver més educació a l’escola o es què s’hauria d’utilitzar més els mitjans de comunicació…
Ll- No ho sé... justament no segueixo... A mi em sembla que aquí a Terrassa precisament hi han bastantes sales i jo crec que el que hi té vertader interès em sembla que té… té llocs on recórrer perquè ja et dic, de sales d’exposicions aquí n’hi han moltes. Ara jo… diguéssim… a les escoles… quin sistema segueixen jo no… no puc opinar…
M- Ja, ja, ja…
Ll- L’època aquesta que et parlo del meu sogre sentia parlar molt per exemple de l'Escola Industrial d'aquí Terrassa. I en aquella època tots havien de passar per l'Escola Industrial. Però se li donava més importància al que era el dibuix, i ara... qualsevol persona dius: i aquest també pinta? De tant en tant trobes un que dius: mira sembla què pintar sigui agafar una tela, fer quatre monigots i si s'assembla Sant Antoni i sinó a Santa Maria Concepció i ja està… si ja no m’agrada els que tenen renom com m’han d’agradar aquests que són d’aficionats?
M- Clar.
Ll- Vull dir que la meva opinió tampoc… pues és que no us servirà
(Riures)
M- Bueno… És una opinió més… I llegeix?
Ll- Sí.
M- Què acostuma a llegir? Hi ha alguna novel·la potser què també li hagi marcat en algun moment de la seva vida?
Ll- No, no… De llegir des de petit sempre m’ha agradat molt llegir… el que passa és què quan he sigut gran vaig haver de fer moltes hores, jo tinc 5 fills...
M- Deu n’hi do…
Ll- ... i m’he vist obligat a fer un horari… em llevava a les 6 del matí i me’n anava a dormir a altes hores per coses de feina, o sigui… i ara que sóc gran, pues, torno a llegir igual … ara per exemple tinc el Diari de Terrassa, tinc El Periódico… i aquests ja m'omplen mig dematí...
M- Clar.
Ll- ...llavors… diguéssim… vaig també a Caritas, que faig de voluntari d’ensenyança de català a marroquines.
[...]
Ll- Ja fa 3 o 4 anys que hi vaig i també ja m'ocupa un parell de dematins i llavors també vaig a acompanyar unes iaies a sortir de Can Anglada i a portar-les aquí al centre i... també vol dir que... d'activitat ja en tinc. I de llegir pues... les durades que van sortint i les coses, o sigui que vaig llegint bastantes coses… Ara, un llibre en concret que m’hagi marcat… no…depèn tambe de les èpoques... també vas veient...per exemple veus ara aquestes que surten, que… si de… “Els Pilars de la Terra” i que si “L'Esglèsia del Mar”... si que me’ls llegeixo amb molt interès però no… Moltes vegades hi ha llibres que la gent els… què els té el meu fill o la meva jove: aquest t'agradarà... pues no m’agrada perquè és massa previsible i penso ara passarà això i desprès passarà allò...
M- Li puc preguntar quina edat té?
Ll- Sí… 78.
M- No ho sembla.
Ll- Doncs sí, sí… 78 i mig.
M- Molt bé. Bueno, em sembla que ja està tot. Li va molestar què li enviessin la carta?
Ll- No, no… El primer va ser, com aquell qui diu, com si t'haguessin posat una multa al parabrises del cotxe: cony què és el que no has pagat? Què, què... amb què et sortirà ara aquesta gent? I quan vaig obrir-ho vaig dir: menos mal que és una cosa bona
(Riures)
M- Sí. Hi ha molta gent que m’ho comenta, que així de bones i primeres es van espantar, espantar però jo m’havia d'assegurar que la carta arribés i per això l’acús de rebut… firmar i aquestes coses…
Ll- Molt bé. Ja està bé que hi hagi gent que es preocupa de tot això…
M- Ah… gràcies. Lo que sí que li explico és què el projecte es va construint a mida que veniu vostès i no estarà complert fins el 23 de febrer, què serà quan tinguem tots els documents aquí, posats a l’altra banda, tots els llibrets i… bueno… veurem quanta gent ha vingut.
Ll- El 23 de febrer?
M- És un dissabte.
Ll- Hauran de rectificar llavors la data què en el diari va sortir que era el 23 de gener.
M- Sí, sí. Ja veig que vostè ha estat al tanto. Doncs farem una clausura i bueno, pues una mica de cava o una cosa així…
[...]
Ll- Sí… Molt bé doncs au que tingueu força èxit i ja… ja vindrem el dia de la inauguració…
Mireia- Aviam jo, clar… vostè ja va llegir al Diari de Terrassa de què es tractava, no?
Lluís- Sí.
M- El projecte?
Ll- Sí.
M- Vale. Perquè una mica… Bueno, li acabo d’explicar… És més un projecte d’investigació per dir-ho d’una forma. Una recerca perquè… avui en dia molts artistes el que fem és intentar acostar-nos a la gent. O intentar treballar més acord amb el dia a dia de les persones, en el sentit que potser no pintem o ja no fem escultures… fem servir altres materials i sovint el que intentem fer és fer participar a la gent en un projecte o fer-los viure un moment especial. Aleshores a mi em quedava una mica el dubte de fins a quin punt la gent responia positivament… si s’implicarien en un projecte o no s’implicarien… o… bueno… ho descartarien així ja de forma automàtica, no? I per això a la carta que us enviava a tots vostès no… no explicava ben bé de què es tractava el projecte, però el que sí que feia èmfasi en el fet de que la vostra participació era important. I… la idea era que tant amb els que veníeu i els que no veníeu eh… tindre una conversa amb vosaltres, com la que estem tenint ara, i preguntar-vos doncs… quins havien sigut els vostres motius per participar o per no participar, i saber a què us dediqueu i… aquestes coses… Aleshores, si ni li sap greu, aquesta conversa que tindrem la transcriuria en un llibret… en aquesta banda d’aquí tenim les lletres que aneu portant tots i en aquella banda d’allà posarem els llibrets de la gent amb la que hauré estat parlant.
Ll- Sí.
M- Bueno, una mica així és com un projecte - laboratori…
Ll- Home jo et diré que quan… quan vaig rebre el sobre vaig quedar… vaig quedar parat perquè dic: de l’Ajuntament alguna multa o alguna coses d’aquestes. Què ho fa, que només esperes coses negatives? Jo pensava...
M- Clar.
Ll- I llavors pensava… I llavors vaig… al llegir vaig dir: bueno, si només han seleccionat 60 persones... pues casi bé tens una obligació moral de correspondre perquè entre tots… bueno…s'ha de col·laborar, no? Vaja la meva idea és de que 'estimo més un tipus d'art per gaudir a casa, però si vosaltres us heu pres la molèstia de fer tot això pues el mínim… no és cap gran esforç vindre fins aquí i portar la lletra.
M- Ja… A què es dedica vostè?
Ll- Jo sóc jubilat (Riu)
M- Sí m’ho imagino…
Ll- Però em dedicava al tèxtil.
M- Al tèxtil…
Ll- Sí. Jo era dels que fa 15 anys va haver de plegar. El que passa es que diguéssim... amb Amics de les Arts i això...jo, pues, personalment no, però el meu sogre havia sigut pintor a Terrassa. Era en Pere Costa...
M- En Pere Costa…
Ll- Hi havia dos germans Costa bessons, el Miquel era l'altre .Ell era el Pere Costa. I es va morir i va tenir una filla que tot just tenia 13 anys, i ara ja en té 75, vull dir que… jo vaig anar als 50 anys de la seva obra, que es va fer una exposició als Amics de les Arts, que va quedar molt maca i molt bé. Vull dir que, jo ja ho relacionava amb coses de... d’artistes, no?
M- Clar.
Ll- I no me’n podia desentendre, no? Per això…
M- Ja, ja ja... I vostè continua, per exemple, visitant la sala d’exposició dels Amics de les Arts… o alguna altra sala de Terrassa?
Ll- No, jo no… No sóc gaire… De tant en tant hi vaig si hi ha alguna que em crida l’atenció, però no sóc un habitual… no sóc un habitual. A més a més, ja sóc… ja sóc molt gran i… eh… m’agrada més la pintura aquesta de... de 50 i 75 anys enrere, que era figurativa, paisatges i coses d’aquestes, retrats… que no pas aquestes coses modernes que jo ja no…no... em costa més de captar-ho… no m’identifico tant, m’entens?
M- Clar… Ja, ja ho entenc… les coses canvien, no?
Ll- Sí… però és clar, diguéssim… jo com que ja no tinc... Si estès més vinculat hauria anat seguint més el ritme aquest… aquesta transformació… Quan jo… pues lo que m’agrada a la vista pues sí, m’agrada, però profunditzar... i si volen dir això o si volen dir allò, costa molt… d’interpretar-ho. Vull dir que sóc més de pintura figurativa que no pas de totes aquestes corrents que poden haver anat sortint… i és que no… no perquè siguin persones més o menys bones... per exemple en Picasso i en Miró i aquestes coses poden tenir molt mèrit però jo a vegades penso que això els meus néts foten unes mans que s'hi assemblen. no?... no hi veig… no ser reconèixer-li el mèrit.
M- Clar. Potser el mèrit del Miró és la depuració del seu llenguatge, intentar buscar un… un llenguatge molt essencial que… bueno que s’acosti una mica al que fan els nens, no? Mmm. Bueno es lo que es diu del Miró. Jo li explico perquè conec la seva obra i me l’aprecio… i ara al tenir-lo aquí al costat dic per això en parlem, no?
Ll- Dic jo no… En canvi a mi… no sé… aniré a veure més… bé… quan venen coses a Barcelona al Parc de l'Exposició aquest que porten quadres de… que els envien de Viena o els envien de Paris… aquestes visions em criden més l’atenció i em desplaçaré a Barcelona per veure-ho i en canvi lo de aquí la Muncunill, ve una cosa d’aquestes i em deixa bastant fred.
M- Ja… Sí… Però es lo que vostè diu… És anar seguint lo que es va produint.. o no…
Ll- Però es clar, com la música… de fet la meva dona és molt aficionada a la música i aquesta tarda em portarà a un concert. I hi anirem perquè a ella li agrada, però jo moltes vegades estic… penso: encara no s’acaba això? (Riures). I si es repeteixen i si em fan dir si lo que repeteixen ja ho han tocat abans, de vegades em costa d’endevinar-ho. (Riures) Vull dir… que em sona tot a… no… no estic massa refinat.
M- Bueno… I creu que d'alguna forma l’art d’avui en dia hauria de canviar d’estratègia en quant a la comunicació o… per fer arribar a més gent… se li acut alguna idea? No sé… Vostè crec que és una persona no sé… amb iniciativa, no? Potser hi ha hagut gent que m’ha dit: es que hauria d’haver més educació a l’escola o es què s’hauria d’utilitzar més els mitjans de comunicació…
Ll- No ho sé... justament no segueixo... A mi em sembla que aquí a Terrassa precisament hi han bastantes sales i jo crec que el que hi té vertader interès em sembla que té… té llocs on recórrer perquè ja et dic, de sales d’exposicions aquí n’hi han moltes. Ara jo… diguéssim… a les escoles… quin sistema segueixen jo no… no puc opinar…
M- Ja, ja, ja…
Ll- L’època aquesta que et parlo del meu sogre sentia parlar molt per exemple de l'Escola Industrial d'aquí Terrassa. I en aquella època tots havien de passar per l'Escola Industrial. Però se li donava més importància al que era el dibuix, i ara... qualsevol persona dius: i aquest també pinta? De tant en tant trobes un que dius: mira sembla què pintar sigui agafar una tela, fer quatre monigots i si s'assembla Sant Antoni i sinó a Santa Maria Concepció i ja està… si ja no m’agrada els que tenen renom com m’han d’agradar aquests que són d’aficionats?
M- Clar.
Ll- Vull dir que la meva opinió tampoc… pues és que no us servirà
(Riures)
M- Bueno… És una opinió més… I llegeix?
Ll- Sí.
M- Què acostuma a llegir? Hi ha alguna novel·la potser què també li hagi marcat en algun moment de la seva vida?
Ll- No, no… De llegir des de petit sempre m’ha agradat molt llegir… el que passa és què quan he sigut gran vaig haver de fer moltes hores, jo tinc 5 fills...
M- Deu n’hi do…
Ll- ... i m’he vist obligat a fer un horari… em llevava a les 6 del matí i me’n anava a dormir a altes hores per coses de feina, o sigui… i ara que sóc gran, pues, torno a llegir igual … ara per exemple tinc el Diari de Terrassa, tinc El Periódico… i aquests ja m'omplen mig dematí...
M- Clar.
Ll- ...llavors… diguéssim… vaig també a Caritas, que faig de voluntari d’ensenyança de català a marroquines.
[...]
Ll- Ja fa 3 o 4 anys que hi vaig i també ja m'ocupa un parell de dematins i llavors també vaig a acompanyar unes iaies a sortir de Can Anglada i a portar-les aquí al centre i... també vol dir que... d'activitat ja en tinc. I de llegir pues... les durades que van sortint i les coses, o sigui que vaig llegint bastantes coses… Ara, un llibre en concret que m’hagi marcat… no…depèn tambe de les èpoques... també vas veient...per exemple veus ara aquestes que surten, que… si de… “Els Pilars de la Terra” i que si “L'Esglèsia del Mar”... si que me’ls llegeixo amb molt interès però no… Moltes vegades hi ha llibres que la gent els… què els té el meu fill o la meva jove: aquest t'agradarà... pues no m’agrada perquè és massa previsible i penso ara passarà això i desprès passarà allò...
M- Li puc preguntar quina edat té?
Ll- Sí… 78.
M- No ho sembla.
Ll- Doncs sí, sí… 78 i mig.
M- Molt bé. Bueno, em sembla que ja està tot. Li va molestar què li enviessin la carta?
Ll- No, no… El primer va ser, com aquell qui diu, com si t'haguessin posat una multa al parabrises del cotxe: cony què és el que no has pagat? Què, què... amb què et sortirà ara aquesta gent? I quan vaig obrir-ho vaig dir: menos mal que és una cosa bona
(Riures)
M- Sí. Hi ha molta gent que m’ho comenta, que així de bones i primeres es van espantar, espantar però jo m’havia d'assegurar que la carta arribés i per això l’acús de rebut… firmar i aquestes coses…
Ll- Molt bé. Ja està bé que hi hagi gent que es preocupa de tot això…
M- Ah… gràcies. Lo que sí que li explico és què el projecte es va construint a mida que veniu vostès i no estarà complert fins el 23 de febrer, què serà quan tinguem tots els documents aquí, posats a l’altra banda, tots els llibrets i… bueno… veurem quanta gent ha vingut.
Ll- El 23 de febrer?
M- És un dissabte.
Ll- Hauran de rectificar llavors la data què en el diari va sortir que era el 23 de gener.
M- Sí, sí. Ja veig que vostè ha estat al tanto. Doncs farem una clausura i bueno, pues una mica de cava o una cosa així…
[...]
Ll- Sí… Molt bé doncs au que tingueu força èxit i ja… ja vindrem el dia de la inauguració…
jueves, 28 de febrero de 2008
a finlàndia
porto uns dies sense actualtzar el blog. primer perquè estava preparant la clausura del projecte, la qual va ser el dia 23 de febrer. i després perquè em vaig haver de preparar per a marxar a finlàndia per a 5 mesos. em trobo en aquest país des del dia 26 de febrer i tot just ara començo a adaptar-me a la nova situació.
espero que entre demà i dema passat pugui carregar tots els documents pendents.
espero que entre demà i dema passat pugui carregar tots els documents pendents.
viernes, 22 de febrero de 2008
les pàgines blanques són guays!
ens han retornat una alra carta...
i ja he perdut el compte de les cartes que no han arribat al seu destinatari... són una quinzena, aproximadament...
i ja he perdut el compte de les cartes que no han arribat al seu destinatari... són una quinzena, aproximadament...
martes, 19 de febrero de 2008
T de esTàs -entrevista presencial 16
Domingo a las 11:59h
Mireia- ¿Qué tal? Yo soy Mireia.
Mireia- Y yo Mireia.
M- ¿También?
Mi- También
(Risas)
M- ¿De qué año eres? Porque hubo una época en que empezaron…
Mi- Del 78.
M- ¡Yo también!
Mi- ¿También? Pues mira…
M- ¡Ves! Es que hubo un año en que empezaron a haber muchas Mireias.
Mi- Sí.. Yo me acuerdo que en mi clase había 3, conmigo 3.
M- ¡Uau! Nosotras éramos 2, sí también… pero en años anteriores no habían tantas. Es curioso… Bueno, son cosas que pasan con los nombres… ¿Y tú eres su novio, no, supongo?
Mi- Mi marido.
M- ¿Estáis casados?
Mi- Hace 4 años… 4 años y medio… (Ríe)
M- Qué pasada… bueno… La carta entonces le llegó a…
Mi- A mi yayo… Tiene 82… 83… años. Está muy mayor y no puede ni andar. Lleva casi 2 años sin salir de casa.
M- Claro.
Mi- Entonces... pues mi yaya, claro, tampoco puede venir porque no puede dejarlo sólo.
M- Claro, es normal.
Mi- Y me dio la carta…
M- Ah, pues gracias por venir, ¿eh? La verdad es que ya me imaginaba que podía pasar que hubiera gente que no pudiera venir… claro, la idea del proyecto era un poco convocar a personas que… que no conociera… que no sabía si estaban vinculadas al arte o no y… si acostumbran a ir a museos o no… pero… para saber más o menos si la gente estaría interesada en participar en un proyecto o… o lo descartaría. Un poco la idea de hacer esto viene porque… yo misma he hecho proyectos en la calle a veces intentando… eh, hacer vivir un momento especial a la gente que pasa por la calle y porque… en el arte, en general, hoy en día ya no se pinta tanto o se hace escultura o así, no se habla tanto de sentimientos del artista mismo o… se pintan retratos o paisajes; sinó que lo que se hace más es, por ejemplo, intentar hacer participar a la gente, intentar acercarse al día a día de las personas, las preocupaciones de esas personas y, claro, la forma de hacerlo es involucrarlos en el proyecto, hacerlos participar y hacer como un proyecto colectivo, de alguna manera… Entonces a mí siempre… bueno… no sé, me rondaba esta duda de hasta qué punto molestaba a la gente o la gente se interesaba por un proyecto artístico o no y… se me ocurrió hacer esta propuesta. Por eso en la carta no explico tampoco de que se trata sino que alguna forma lo dejo en incógnita.
Mi- Ya. A mi me llamó mi yaya. Me leyó la carta por teléfono y decía: ¿y esto qué es?
M- Claro… ¿Se quedó muy extrañada?
Mi- Sí.
M- ¿Estaba preocupada?
Mi- No, no. Le parecía raro…
M- Si, es un poco…
Mi- Y más una persona mayor.
M- Sí, claro. Entonces la idea era, de las personas que veníais, que un poco ya no descartaban así de primeras no participar, hacer una pequeña entrevista y saber a qué os dedicabais, cuáles son vuestras inquietudes culturales, si tenéis alguna, y… y bueno, describir un poco vuestro perfil para poder publicar o bueno, transcribir la conversación que tengamos. En esta parte de aquí, tendremos los libritos, con estas transcripciones. Y la idea es que cada persona que venga aquí a la sala pueda leer pues… por qué habéis venido vosotros... y a los que no han venido, también, por qué no han venido, porqué también los llamaré… e intentaré ponerme en contacto con ellos y hablar con ellos… y bueno un poco el proyecto es este… es como una especie de investigación, ¿no?
Mi- Está bien, sí… Está muy bien.
M- Gracias
(Risas)
Mi- Si es verdad.
M- Bueno. No sé hasta qué punto hay personas que realmente les parece bien pero para mí es muy significativo hacer este proyecto, ¿no? Y bueno… no sé… os voy a preguntar a qué os dedicáis un poco… y esas cosas...
Mi- Vale
Marido- Yo trabajo en… de fontanería.
M- De fontanería… ¿Y tú?
Mi- Yo haciendo pedidos…
M- ¿En qué sector?
Mi- De menaje. En menaje del hogar.
M- ¡Ah! De menaje del hogar… Vale…
Mi- Soy auxiliar administrativa pero estar siempre ahí sentada delante de un ordenador sola en una oficina y…
M- No apetece…
Mi- Prefiero estar con más gente.
M- Sí, yo creo que también me aburriría... o se me haría muy pesado.
Mi- Tantas horas de… Mira.
M- ¿Y acostumbráis a ir a galerías o a museos o…?
Mi- Cuando vamos de viaje, ¿no? En vacaciones…
Ma- Cuando salimos a algún viaje, en vacaciones, pues intentamos ver lo que podemos. Cosas significativas que nos gusten pero, normalmente en día a día no… aquí en Terrassa, no. Entre el poco tiempo que tenemos y yo dedico el tiempo libre que tengo a entregar un equipo de niños de fútbol…
M- ¿Sí? Uau…
Ma- Y ella el poco tiempo libre que tiene…
Mi- Yo a hacer la comida
(Risas)
M- ¿La ayudas mucho en la casa?
Ma- Pues la verdad es que no mucho, para que nos vamos a engañar
(Risas)
M- Bueno, yo no digo nada, ¿eh?
Ma- No soy machista, ¿eh? Ni nada de eso, ya lo sabe. Cuando puedo…
Mi- Cuando puede…
M- Bueno. Cada uno se organiza como… Cada uno sabe en su casa como lleva las cosas, ¿no? Y a veces a mi me toca también más hacer la comida, también porque me sale por iniciativa… eh… no sé… siempre estoy pensando en ello y me sale por iniciativa la verdad. También mi chico pues… quizás hace otras cosas de la casa en las que yo no pienso tanto ¿no? Y nos organizamos así, también…
Mi- Claro hay que compartirlo, sino... se hace muy pesado. Después de 8 horas trabajar vuelve a casa…
M- Sí es mucho trabajo el de ama de casa…
Mi- Mucho, ¿eh?... Y al comida, la cena, los bocadillos… todo.
M- Todo… todo… Es que es normal que quede poco tiempo libre.
Mi- Muy poco, ¿eh? Entre semana, es que... nada.
M- ¿Y tenéis tiempo para leer o leéis algo?
Mi- A mi sí que me gusta leer.
Ma- Tú por las mañanas sobre todo antes de entrar a trabajar…
Mi- Sí, bueno. Hace poquito que me he sacado el carné de conducir y cuando él me dejaba en el trabajo estaba media hora en la calle y me llevaba un libro y leía.
Ma- Yo tengo que tener mucho interés en el libro para leérmelo. Tiene que ser un tema que me guste mucho, mucho…o una persona que me guste mucho para leer, sino no…
M- Y tenéis alguna… algún libro así que os haya marcado un poco, que digáis: mira este realmente ha sido…
Mi- Uno, pero no me acuerdo como se llama… Tenía muchas ganas de leerlo y me lo regalaron mis padres.
M- ¿Y de qué iba la historia? ¿Es una novela?
Mi- Sí. Fue en el colegio y no… en el colegio no lo terminamos de leer y me lo compraron mis padres…no, pero a mi sí que me gusta leer mucho.
M- ¿Y tú tienes algún libro así que…?
Ma- Un libro así en especial no, pero…
Mi- El es más así de deportes…
M- A lo mejor miras más los periódicos de deportes…
Ma- Sí bueno… siempre que puedo. Cuando no lo puedo leer pues me lo miro por la noche en Internet o…
Mi- Leo el “Diari de Terrassa”, eso sí…
(Risas)
M- Yo tampoco puedo vivir sin mirarme el diario, ¿eh? Bueno, pues… ¿Se os ocurre alguna cosa… más que nada por lo que os explicaba que a veces… los artistas, el arte, intenta acercarse a la gente… se os ocurre alguna cosa para acercarse a la gente? De decir… bueno, pues tiene que haber más comunicación o tiene que haber más educación en las escuelas o tendría que haber, no sé… que el acceso fuera gratuito o… no sé…
Mi- ¿A los museos?
Ma- El que hay al lao de la iglesia esta… como se llama…
M- ¿El Santa Mónica?
Ma- No… Donde ponen la “Fira de Santa Llúcia” siempre…
Mi- La catedral
M- La catedral…
Ma- Hay un museo muy bonito de Miró.
M- Sí.
Ma- Pero valía 16 euros.
Mi- No, no vale tanto.
Ma- Sí…
Mi- No. 7 o 8 euros… ¡Ah! Bueno los 2 claro…
Ma- Y la verdad… Si te apetece mucho y es una cosa que ya te digo, te interesa mucho pues sí, pagas para verlo.
Mi- No entramos
M- Claro…
Ma- Que luego quizás te lo gastas igual en otra tontería que…
M- Pero bueno. A veces ya te tira para atrás ¿no?
Mi- Piensas tú: 16 euros…
M- Claro… a lo mejor me compensa más ir al cine, ¿no?
Mi- A él sí.
Ma- A mi sobretodo sí.
Mi- Le encanta el cine…
Ma- Es la cosa más sencilla que hay. Bueno, o sea, mucho más…
M- Ya, es un esfuerzo también ver una exposición… Requiere cierto…
Ma- No. Ningún esfuerzo. Si pasamos por el lao y la vemos y nos gusta, pues nos gustaría verlo. Pero claro… No sé… Igual también es tontería porque pagar lo mismo por ver cine que por ver arte pero… A ciertas horas tú vas a una exposición y la ves en 5 minutos y lo otro… tienes 2 horas. Y...¡Qué igual el arte te gusta más que la película, también pero…!
M- Quizás… A lo mejor lo mismo… es un poco relativo.. Pero quizás el llegar a … es más difícil, ¿no? que llegar como el cine…
Ma- Sí, que no es lo mismo un actor que...
M- Ya, ya te entiendo… Bueno pues os voy a dar un diploma por haber venido… No se si ponerlo a vuestro nombre o a nombre de vuestro abuelo… ¿Cómo lo hacemos?
Ma- A nombre de tu abuelo.
Mi- A nombre de mi yayo, sí… Como vamos los domingos por la tarde a verlos…
M- Vale. Está bien escrito, ¿no?
Mi- Sí…
[...]
Mireia- ¿Qué tal? Yo soy Mireia.
Mireia- Y yo Mireia.
M- ¿También?
Mi- También
(Risas)
M- ¿De qué año eres? Porque hubo una época en que empezaron…
Mi- Del 78.
M- ¡Yo también!
Mi- ¿También? Pues mira…
M- ¡Ves! Es que hubo un año en que empezaron a haber muchas Mireias.
Mi- Sí.. Yo me acuerdo que en mi clase había 3, conmigo 3.
M- ¡Uau! Nosotras éramos 2, sí también… pero en años anteriores no habían tantas. Es curioso… Bueno, son cosas que pasan con los nombres… ¿Y tú eres su novio, no, supongo?
Mi- Mi marido.
M- ¿Estáis casados?
Mi- Hace 4 años… 4 años y medio… (Ríe)
M- Qué pasada… bueno… La carta entonces le llegó a…
Mi- A mi yayo… Tiene 82… 83… años. Está muy mayor y no puede ni andar. Lleva casi 2 años sin salir de casa.
M- Claro.
Mi- Entonces... pues mi yaya, claro, tampoco puede venir porque no puede dejarlo sólo.
M- Claro, es normal.
Mi- Y me dio la carta…
M- Ah, pues gracias por venir, ¿eh? La verdad es que ya me imaginaba que podía pasar que hubiera gente que no pudiera venir… claro, la idea del proyecto era un poco convocar a personas que… que no conociera… que no sabía si estaban vinculadas al arte o no y… si acostumbran a ir a museos o no… pero… para saber más o menos si la gente estaría interesada en participar en un proyecto o… o lo descartaría. Un poco la idea de hacer esto viene porque… yo misma he hecho proyectos en la calle a veces intentando… eh, hacer vivir un momento especial a la gente que pasa por la calle y porque… en el arte, en general, hoy en día ya no se pinta tanto o se hace escultura o así, no se habla tanto de sentimientos del artista mismo o… se pintan retratos o paisajes; sinó que lo que se hace más es, por ejemplo, intentar hacer participar a la gente, intentar acercarse al día a día de las personas, las preocupaciones de esas personas y, claro, la forma de hacerlo es involucrarlos en el proyecto, hacerlos participar y hacer como un proyecto colectivo, de alguna manera… Entonces a mí siempre… bueno… no sé, me rondaba esta duda de hasta qué punto molestaba a la gente o la gente se interesaba por un proyecto artístico o no y… se me ocurrió hacer esta propuesta. Por eso en la carta no explico tampoco de que se trata sino que alguna forma lo dejo en incógnita.
Mi- Ya. A mi me llamó mi yaya. Me leyó la carta por teléfono y decía: ¿y esto qué es?
M- Claro… ¿Se quedó muy extrañada?
Mi- Sí.
M- ¿Estaba preocupada?
Mi- No, no. Le parecía raro…
M- Si, es un poco…
Mi- Y más una persona mayor.
M- Sí, claro. Entonces la idea era, de las personas que veníais, que un poco ya no descartaban así de primeras no participar, hacer una pequeña entrevista y saber a qué os dedicabais, cuáles son vuestras inquietudes culturales, si tenéis alguna, y… y bueno, describir un poco vuestro perfil para poder publicar o bueno, transcribir la conversación que tengamos. En esta parte de aquí, tendremos los libritos, con estas transcripciones. Y la idea es que cada persona que venga aquí a la sala pueda leer pues… por qué habéis venido vosotros... y a los que no han venido, también, por qué no han venido, porqué también los llamaré… e intentaré ponerme en contacto con ellos y hablar con ellos… y bueno un poco el proyecto es este… es como una especie de investigación, ¿no?
Mi- Está bien, sí… Está muy bien.
M- Gracias
(Risas)
Mi- Si es verdad.
M- Bueno. No sé hasta qué punto hay personas que realmente les parece bien pero para mí es muy significativo hacer este proyecto, ¿no? Y bueno… no sé… os voy a preguntar a qué os dedicáis un poco… y esas cosas...
Mi- Vale
Marido- Yo trabajo en… de fontanería.
M- De fontanería… ¿Y tú?
Mi- Yo haciendo pedidos…
M- ¿En qué sector?
Mi- De menaje. En menaje del hogar.
M- ¡Ah! De menaje del hogar… Vale…
Mi- Soy auxiliar administrativa pero estar siempre ahí sentada delante de un ordenador sola en una oficina y…
M- No apetece…
Mi- Prefiero estar con más gente.
M- Sí, yo creo que también me aburriría... o se me haría muy pesado.
Mi- Tantas horas de… Mira.
M- ¿Y acostumbráis a ir a galerías o a museos o…?
Mi- Cuando vamos de viaje, ¿no? En vacaciones…
Ma- Cuando salimos a algún viaje, en vacaciones, pues intentamos ver lo que podemos. Cosas significativas que nos gusten pero, normalmente en día a día no… aquí en Terrassa, no. Entre el poco tiempo que tenemos y yo dedico el tiempo libre que tengo a entregar un equipo de niños de fútbol…
M- ¿Sí? Uau…
Ma- Y ella el poco tiempo libre que tiene…
Mi- Yo a hacer la comida
(Risas)
M- ¿La ayudas mucho en la casa?
Ma- Pues la verdad es que no mucho, para que nos vamos a engañar
(Risas)
M- Bueno, yo no digo nada, ¿eh?
Ma- No soy machista, ¿eh? Ni nada de eso, ya lo sabe. Cuando puedo…
Mi- Cuando puede…
M- Bueno. Cada uno se organiza como… Cada uno sabe en su casa como lleva las cosas, ¿no? Y a veces a mi me toca también más hacer la comida, también porque me sale por iniciativa… eh… no sé… siempre estoy pensando en ello y me sale por iniciativa la verdad. También mi chico pues… quizás hace otras cosas de la casa en las que yo no pienso tanto ¿no? Y nos organizamos así, también…
Mi- Claro hay que compartirlo, sino... se hace muy pesado. Después de 8 horas trabajar vuelve a casa…
M- Sí es mucho trabajo el de ama de casa…
Mi- Mucho, ¿eh?... Y al comida, la cena, los bocadillos… todo.
M- Todo… todo… Es que es normal que quede poco tiempo libre.
Mi- Muy poco, ¿eh? Entre semana, es que... nada.
M- ¿Y tenéis tiempo para leer o leéis algo?
Mi- A mi sí que me gusta leer.
Ma- Tú por las mañanas sobre todo antes de entrar a trabajar…
Mi- Sí, bueno. Hace poquito que me he sacado el carné de conducir y cuando él me dejaba en el trabajo estaba media hora en la calle y me llevaba un libro y leía.
Ma- Yo tengo que tener mucho interés en el libro para leérmelo. Tiene que ser un tema que me guste mucho, mucho…o una persona que me guste mucho para leer, sino no…
M- Y tenéis alguna… algún libro así que os haya marcado un poco, que digáis: mira este realmente ha sido…
Mi- Uno, pero no me acuerdo como se llama… Tenía muchas ganas de leerlo y me lo regalaron mis padres.
M- ¿Y de qué iba la historia? ¿Es una novela?
Mi- Sí. Fue en el colegio y no… en el colegio no lo terminamos de leer y me lo compraron mis padres…no, pero a mi sí que me gusta leer mucho.
M- ¿Y tú tienes algún libro así que…?
Ma- Un libro así en especial no, pero…
Mi- El es más así de deportes…
M- A lo mejor miras más los periódicos de deportes…
Ma- Sí bueno… siempre que puedo. Cuando no lo puedo leer pues me lo miro por la noche en Internet o…
Mi- Leo el “Diari de Terrassa”, eso sí…
(Risas)
M- Yo tampoco puedo vivir sin mirarme el diario, ¿eh? Bueno, pues… ¿Se os ocurre alguna cosa… más que nada por lo que os explicaba que a veces… los artistas, el arte, intenta acercarse a la gente… se os ocurre alguna cosa para acercarse a la gente? De decir… bueno, pues tiene que haber más comunicación o tiene que haber más educación en las escuelas o tendría que haber, no sé… que el acceso fuera gratuito o… no sé…
Mi- ¿A los museos?
Ma- El que hay al lao de la iglesia esta… como se llama…
M- ¿El Santa Mónica?
Ma- No… Donde ponen la “Fira de Santa Llúcia” siempre…
Mi- La catedral
M- La catedral…
Ma- Hay un museo muy bonito de Miró.
M- Sí.
Ma- Pero valía 16 euros.
Mi- No, no vale tanto.
Ma- Sí…
Mi- No. 7 o 8 euros… ¡Ah! Bueno los 2 claro…
Ma- Y la verdad… Si te apetece mucho y es una cosa que ya te digo, te interesa mucho pues sí, pagas para verlo.
Mi- No entramos
M- Claro…
Ma- Que luego quizás te lo gastas igual en otra tontería que…
M- Pero bueno. A veces ya te tira para atrás ¿no?
Mi- Piensas tú: 16 euros…
M- Claro… a lo mejor me compensa más ir al cine, ¿no?
Mi- A él sí.
Ma- A mi sobretodo sí.
Mi- Le encanta el cine…
Ma- Es la cosa más sencilla que hay. Bueno, o sea, mucho más…
M- Ya, es un esfuerzo también ver una exposición… Requiere cierto…
Ma- No. Ningún esfuerzo. Si pasamos por el lao y la vemos y nos gusta, pues nos gustaría verlo. Pero claro… No sé… Igual también es tontería porque pagar lo mismo por ver cine que por ver arte pero… A ciertas horas tú vas a una exposición y la ves en 5 minutos y lo otro… tienes 2 horas. Y...¡Qué igual el arte te gusta más que la película, también pero…!
M- Quizás… A lo mejor lo mismo… es un poco relativo.. Pero quizás el llegar a … es más difícil, ¿no? que llegar como el cine…
Ma- Sí, que no es lo mismo un actor que...
M- Ya, ya te entiendo… Bueno pues os voy a dar un diploma por haber venido… No se si ponerlo a vuestro nombre o a nombre de vuestro abuelo… ¿Cómo lo hacemos?
Ma- A nombre de tu abuelo.
Mi- A nombre de mi yayo, sí… Como vamos los domingos por la tarde a verlos…
M- Vale. Está bien escrito, ¿no?
Mi- Sí…
[...]
J de proJecte -entrevista presencial 15
Diumenge a les 11:48h
Mireia- Quan els hi va arribar la carta?
Teresa- No ho recordo.
M- Els hi va arribar a vostès directament?
Josep- Sí, sí. Fa 8 ó 10 dies, no?
T- Potser sí. No ho sé.
M- Bueno. Us explico de què va el projecte una mica… Esteu intrigats, o no?
T- Hem llegit la carta aquella més o menys… bueno, una mica, no?...
M- Sí.
T- ...bueno, el paper que hem trobat aquí fora.
M- Al paper sí. A la carta no… no explicava ben bé de què es tractava. Es què és més un projecte de recerca perquè, avui en dia, molts dels projectes artístics el que intenten fer és fer participar a la gent. O acostar-se al dia a dia de… de les persones d’una ciutat o d’una comunitat o així… Ja no és tant pintar o esculpir sobre les preocupacions de la gent, o sobre el paisatge o sobre un tema en concret sinó que té més aquesta… aquesta intenció, no? de parlar més de les coses quotidianes, d’acostar-se a la gent i… per a mi era interessant fer un projecte en el que, ja que s’intenta implicar a les persones i motivar-les perquè formin part d’un projecte artístic, saber quina seria la resposta de… persones escollides a l’atzar, no? Aleshores era més aquesta idea… fer com un petit sondeig, com un petit estudi i… saber quines serien les vostres motivacions per vindre, si vindríeu o no vindríeu… I la idea era doncs a partir d’aquest… fer… bueno, aquestes lletres i els que vinguéssiu saber quins eren els vostres motius i a què us dedicàveu… Una mica descriure el vostre perfil i si m’autoritzàveu… bueno, transcriure aquesta conversa que estem tenint ara en uns llibrets que estaran a aquesta banda d’aquí. Mmm. O sigui que…
J- Transcriure la conversa…
M- No se si m’he explicat bé! He anat molt ràpid…
J- No és que jo pensava… em pensava que regalaven un viatge a Mallorca.
(Riures)
J- Vale, sí home…ja està...
M- Si no et molesta, això… faré unes preguntes als dos… els dos em podeu contestar i… i bueno.
J- Cap problema.
T- Cap problema… Ja pots començar… a preguntar!
M- A què et dediques? No sé si encara treballes, estàs jubilat…
J- No. Estic jubilat però… De quan en quan vaig a… la feina de casa meva, a l’empresa de casa…
M- Ets empresari?
J- Sí, bueno, ex-empresari. Després vaig ser director d' escola, 6 anys, i ara estic jubilat. O sigui… Jo era empresari de tèxtil...
M- Sí…
J- ...i com que al tèxtil es patia molt un amic meu em va oferir a l’any 1992, anar de director a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú.
M- De Vilanova i la Geltrú…
J- I vaig estar 3 anys allà… Bueno allà vaig estar 6 anys però el tercer any em van demanar a veure si em veia amb cor de portar també l’Escola Pia de Sitges i portava les dues escoles. El què passa…que als 6 anys...
M- Deu n’hi do!
J- Sí. 1670 alumnes, 100 professors, repasso... i pares i mares depèn perquè, és clar, hi havia un nen que tenia 3 pares, per exemple…separat, de pares separats. I als 6 anys ja vaig arribar al límit. Em van demanar que provés un altre any des de la jubilació i vaig dir que sí...però va venir just perquè... estava esgotat. I ara, pues, em dedico a això que et dic: a l’empresa de casa… hi ha els meus germans que la porten, però jo hi vaig cada matí o… quan em ve de gust.
M- Home… així també es fa, no? Hi ha una motivació també…
J- Sí, bueno. El que passa que... parar-te, parar-te no et pots parar perquè si no… No Teresa?
T- No... A més a més convé que… si no al matí, no...
J- Convé que fagi... em fa fora de casa...(riures)
M- Així està més tranquil·la. Bueno, però també si un és actiu i sempre ha anat fent coses, oi? de cop i volta parar…
J- Sí home sí… i…. sí…. No, no, no, no…. Matant-me o, però bueno… anar fent.
M- I heu tingut alguna vegada contacte amb l’art, aneu… acostumeu a anar a museus, galeries… ? Bueno suposo que si teniu molta relació amb l’Antònia… Em sembla que et tenia vista amb l’Antònia alguna vegada…
T- Pot ser.
M- La teva cara m’és familiar.
T- Pot ser perquè per aquí a Terrassa més o menys també… ens coneixem tots. I no precisament amb la Maria Antònia. Amb ella d'exposicions poques vegades hi hem anat… Ara d’exposicions ens portem una pila a l’esquena.
J- Ens desplacem junts per anar d’exposicions. Soc un boig de l’impressionisme.
M- Ah, si?
J- Sí… I bueno… pues fan una exposició… Per exemple, vam anar a la commemorativa de Van Gogh a Amsterdam que va ser una cosa que no es repetirà mai més, bueno… o al menos no ho veurem… Hem… anat al Thyssen, al... bueno al Prado ja d’això… però al Thyssen, que també feien una exposició... A Girona, que va ser una exposició que va passar desapercebuda i eren els impressionistes russos, que era preciosa… Bueno, sí… i aquí a Terrassa pues, a vegades, anem a La Caixa [es refereix al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa]… a veure pintura. Bueno, pintura i… una mica de música, però la majoria són… estem… abocats a la pintura… ens agrada.
M- Molt bé. Estar bé anar visitant el què a un li agrada, no? Bueno… Jo havia pintat força. Ja no pinto… suposo que també són altres èpoques, les coses canvien i… però… m’hi havia dedicat molt…
I quina edat tens?
J- Jo? Encara 73 perquè el dia 5 faig 74.
M- ¡A mira… què aviat!
(Riures)
J- Què també ets aquari?
M- No… no… és aviat… és aviat…
J- És que tinc la pastelera de casa que sempre em diu: eh, jo també sóc aquari! I jo: au, vés nena... (riu)
M- No, no… Jo soc libra. Jo els faig a l’octubre.
T- Mira, com jo.
M- Ah, si?
T- Jo també sóc libra.
M- Ah, sí? Mira… veus… Doncs res… posarem la vostra lletra. Espera’t que no sé quina…
J- Això és tot el que tenies que preguntar?
M- Sí, en principi…
J- És la J la meva. La J… trencada però…
M- Bueno… algunes s’han trencat.
J- Retrencada pues…
M- Sí…
J- …perquè s’ha trencat per tres puestos diferents.
M- Què creieu que hauria de fer l’art per acostar-se més a la gent?. Creieu que hauria d’acostar-se més a la gent?
J- Què hauria de fer qè?
M- Creieu que l’art d’alguna forma, l’art en general, l’impressionisme o l’art d’avui en dia…
J- Què es tindria que fer per què?
M- Sí. S’hauria d’acostar més a la gent? Quin seria l’esforç per arribar a més persones? Com creieu que s’hauria de canalitzar…?
J- Bueno però això… A veure… Jo no hi entenc…
M- Una pregunta molt general, eh?
J- No. Però això es tindria que fomentar des de que els nanos van a l’escola, eh? Perquè és clar, si una persona als 50 anys no ha vist mai l’art ni d’això, és molt difícil. Tindria que ser... Home, les exposicions… les exposicions és un… és un ham per la gent. Si es fa una exposició de categoria, vull dir… ara…(silenci) depèn de… mira, el que passa és que el Miró és molt famós però a mi el Miró no… no em va.
M- Bueno!
J- No home! Vull dir que…
M- Ja pot passar, eh?
J- No… El Picasso té quadres que sí, quadres que no… Dalí, bueno, no sé… ara a mi els impressionistes, els anglesos, els francesos, els espanyols, els russos… això és sensacional.
M- A mi en canvi, el Miró m’agrada molt… El trobo molt espiritual. Sobretot m’agrada la última època. Crec que… ell depura molt el seu llenguatge i arriba un moment que… d’alguna forma concentra tot aquell bagatge en un gest, no? En unes línies, en unes taques, en un espai, en uns quadres molt grans… i a mi això em dona molta tranquil·litat… d’alguna forma em projecta, no?
T- Sí, sí, sí… mira, és clar.
J- Em sembla que lo bonic de la vida es respectar lo que sent l’altre…
M- Exacte.
J- … i bueno… si m’has deixat una mica d’interès pel Miró per tornar-me a mirar-ho pues ja està bé.
M- No era la meva intenció, eh, convèncer-te…
J- No... perquè moltes vegades… a veure… moltes vegades les coses les… això és com, per fer una comparació, hi ha molta gent que no prova les ostres per l’aspecte.
M- Sí.
J- I allavorans... pues això a mi un Miró… em diuen Miró i ja puf! M’explico? Poder no entro a l’interior com entres tu. De totes maneres, els lliris de Van Gogh el Miró no els ho aconseguiria fer, eh? (riures)
M- No, no… Van Gogh m’agrada molt també…
J- Van Gogh és… és una cosa… Bueno ja està dona…
M- És extraordinària.
J- Bueno cadascú el que li agrada. A tu t’agrada el Miró a mi m’agrada Van Gogh. No home, a veure, diria que en la varietat hi ha el gust. Menos la meva dona que fa 50 anys que estem casats (Riures). Però vull dir… sí… mentre… a mi els impressionistes em tornen boig. Tinc molta… llibres… biblioteca de pintura… o sigui d’exposicions que vaig o d’autors com Manet o Monet, tots aquests…
T- A la Maria Antònia li hem deixat sempre…
J- Sí. A la Maria Antònia pel colorido i tot això si vaig a una exposició a Paris i vec una exposició interessant, com que casi sempre, si no és una cosa repetitiva, compro el catàleg, després li deixo a la Maria Antònia…i xala pel colorido.
M- Home es que vibren, no? els impressionistes..
J- Es que havíem sigut companys amb el seu marit, vull dir…
M- Ja m’ho he imaginat.
[...]
Mireia- Quan els hi va arribar la carta?
Teresa- No ho recordo.
M- Els hi va arribar a vostès directament?
Josep- Sí, sí. Fa 8 ó 10 dies, no?
T- Potser sí. No ho sé.
M- Bueno. Us explico de què va el projecte una mica… Esteu intrigats, o no?
T- Hem llegit la carta aquella més o menys… bueno, una mica, no?...
M- Sí.
T- ...bueno, el paper que hem trobat aquí fora.
M- Al paper sí. A la carta no… no explicava ben bé de què es tractava. Es què és més un projecte de recerca perquè, avui en dia, molts dels projectes artístics el que intenten fer és fer participar a la gent. O acostar-se al dia a dia de… de les persones d’una ciutat o d’una comunitat o així… Ja no és tant pintar o esculpir sobre les preocupacions de la gent, o sobre el paisatge o sobre un tema en concret sinó que té més aquesta… aquesta intenció, no? de parlar més de les coses quotidianes, d’acostar-se a la gent i… per a mi era interessant fer un projecte en el que, ja que s’intenta implicar a les persones i motivar-les perquè formin part d’un projecte artístic, saber quina seria la resposta de… persones escollides a l’atzar, no? Aleshores era més aquesta idea… fer com un petit sondeig, com un petit estudi i… saber quines serien les vostres motivacions per vindre, si vindríeu o no vindríeu… I la idea era doncs a partir d’aquest… fer… bueno, aquestes lletres i els que vinguéssiu saber quins eren els vostres motius i a què us dedicàveu… Una mica descriure el vostre perfil i si m’autoritzàveu… bueno, transcriure aquesta conversa que estem tenint ara en uns llibrets que estaran a aquesta banda d’aquí. Mmm. O sigui que…
J- Transcriure la conversa…
M- No se si m’he explicat bé! He anat molt ràpid…
J- No és que jo pensava… em pensava que regalaven un viatge a Mallorca.
(Riures)
J- Vale, sí home…ja està...
M- Si no et molesta, això… faré unes preguntes als dos… els dos em podeu contestar i… i bueno.
J- Cap problema.
T- Cap problema… Ja pots començar… a preguntar!
M- A què et dediques? No sé si encara treballes, estàs jubilat…
J- No. Estic jubilat però… De quan en quan vaig a… la feina de casa meva, a l’empresa de casa…
M- Ets empresari?
J- Sí, bueno, ex-empresari. Després vaig ser director d' escola, 6 anys, i ara estic jubilat. O sigui… Jo era empresari de tèxtil...
M- Sí…
J- ...i com que al tèxtil es patia molt un amic meu em va oferir a l’any 1992, anar de director a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú.
M- De Vilanova i la Geltrú…
J- I vaig estar 3 anys allà… Bueno allà vaig estar 6 anys però el tercer any em van demanar a veure si em veia amb cor de portar també l’Escola Pia de Sitges i portava les dues escoles. El què passa…que als 6 anys...
M- Deu n’hi do!
J- Sí. 1670 alumnes, 100 professors, repasso... i pares i mares depèn perquè, és clar, hi havia un nen que tenia 3 pares, per exemple…separat, de pares separats. I als 6 anys ja vaig arribar al límit. Em van demanar que provés un altre any des de la jubilació i vaig dir que sí...però va venir just perquè... estava esgotat. I ara, pues, em dedico a això que et dic: a l’empresa de casa… hi ha els meus germans que la porten, però jo hi vaig cada matí o… quan em ve de gust.
M- Home… així també es fa, no? Hi ha una motivació també…
J- Sí, bueno. El que passa que... parar-te, parar-te no et pots parar perquè si no… No Teresa?
T- No... A més a més convé que… si no al matí, no...
J- Convé que fagi... em fa fora de casa...(riures)
M- Així està més tranquil·la. Bueno, però també si un és actiu i sempre ha anat fent coses, oi? de cop i volta parar…
J- Sí home sí… i…. sí…. No, no, no, no…. Matant-me o, però bueno… anar fent.
M- I heu tingut alguna vegada contacte amb l’art, aneu… acostumeu a anar a museus, galeries… ? Bueno suposo que si teniu molta relació amb l’Antònia… Em sembla que et tenia vista amb l’Antònia alguna vegada…
T- Pot ser.
M- La teva cara m’és familiar.
T- Pot ser perquè per aquí a Terrassa més o menys també… ens coneixem tots. I no precisament amb la Maria Antònia. Amb ella d'exposicions poques vegades hi hem anat… Ara d’exposicions ens portem una pila a l’esquena.
J- Ens desplacem junts per anar d’exposicions. Soc un boig de l’impressionisme.
M- Ah, si?
J- Sí… I bueno… pues fan una exposició… Per exemple, vam anar a la commemorativa de Van Gogh a Amsterdam que va ser una cosa que no es repetirà mai més, bueno… o al menos no ho veurem… Hem… anat al Thyssen, al... bueno al Prado ja d’això… però al Thyssen, que també feien una exposició... A Girona, que va ser una exposició que va passar desapercebuda i eren els impressionistes russos, que era preciosa… Bueno, sí… i aquí a Terrassa pues, a vegades, anem a La Caixa [es refereix al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa]… a veure pintura. Bueno, pintura i… una mica de música, però la majoria són… estem… abocats a la pintura… ens agrada.
M- Molt bé. Estar bé anar visitant el què a un li agrada, no? Bueno… Jo havia pintat força. Ja no pinto… suposo que també són altres èpoques, les coses canvien i… però… m’hi havia dedicat molt…
I quina edat tens?
J- Jo? Encara 73 perquè el dia 5 faig 74.
M- ¡A mira… què aviat!
(Riures)
J- Què també ets aquari?
M- No… no… és aviat… és aviat…
J- És que tinc la pastelera de casa que sempre em diu: eh, jo també sóc aquari! I jo: au, vés nena... (riu)
M- No, no… Jo soc libra. Jo els faig a l’octubre.
T- Mira, com jo.
M- Ah, si?
T- Jo també sóc libra.
M- Ah, sí? Mira… veus… Doncs res… posarem la vostra lletra. Espera’t que no sé quina…
J- Això és tot el que tenies que preguntar?
M- Sí, en principi…
J- És la J la meva. La J… trencada però…
M- Bueno… algunes s’han trencat.
J- Retrencada pues…
M- Sí…
J- …perquè s’ha trencat per tres puestos diferents.
M- Què creieu que hauria de fer l’art per acostar-se més a la gent?. Creieu que hauria d’acostar-se més a la gent?
J- Què hauria de fer qè?
M- Creieu que l’art d’alguna forma, l’art en general, l’impressionisme o l’art d’avui en dia…
J- Què es tindria que fer per què?
M- Sí. S’hauria d’acostar més a la gent? Quin seria l’esforç per arribar a més persones? Com creieu que s’hauria de canalitzar…?
J- Bueno però això… A veure… Jo no hi entenc…
M- Una pregunta molt general, eh?
J- No. Però això es tindria que fomentar des de que els nanos van a l’escola, eh? Perquè és clar, si una persona als 50 anys no ha vist mai l’art ni d’això, és molt difícil. Tindria que ser... Home, les exposicions… les exposicions és un… és un ham per la gent. Si es fa una exposició de categoria, vull dir… ara…(silenci) depèn de… mira, el que passa és que el Miró és molt famós però a mi el Miró no… no em va.
M- Bueno!
J- No home! Vull dir que…
M- Ja pot passar, eh?
J- No… El Picasso té quadres que sí, quadres que no… Dalí, bueno, no sé… ara a mi els impressionistes, els anglesos, els francesos, els espanyols, els russos… això és sensacional.
M- A mi en canvi, el Miró m’agrada molt… El trobo molt espiritual. Sobretot m’agrada la última època. Crec que… ell depura molt el seu llenguatge i arriba un moment que… d’alguna forma concentra tot aquell bagatge en un gest, no? En unes línies, en unes taques, en un espai, en uns quadres molt grans… i a mi això em dona molta tranquil·litat… d’alguna forma em projecta, no?
T- Sí, sí, sí… mira, és clar.
J- Em sembla que lo bonic de la vida es respectar lo que sent l’altre…
M- Exacte.
J- … i bueno… si m’has deixat una mica d’interès pel Miró per tornar-me a mirar-ho pues ja està bé.
M- No era la meva intenció, eh, convèncer-te…
J- No... perquè moltes vegades… a veure… moltes vegades les coses les… això és com, per fer una comparació, hi ha molta gent que no prova les ostres per l’aspecte.
M- Sí.
J- I allavorans... pues això a mi un Miró… em diuen Miró i ja puf! M’explico? Poder no entro a l’interior com entres tu. De totes maneres, els lliris de Van Gogh el Miró no els ho aconseguiria fer, eh? (riures)
M- No, no… Van Gogh m’agrada molt també…
J- Van Gogh és… és una cosa… Bueno ja està dona…
M- És extraordinària.
J- Bueno cadascú el que li agrada. A tu t’agrada el Miró a mi m’agrada Van Gogh. No home, a veure, diria que en la varietat hi ha el gust. Menos la meva dona que fa 50 anys que estem casats (Riures). Però vull dir… sí… mentre… a mi els impressionistes em tornen boig. Tinc molta… llibres… biblioteca de pintura… o sigui d’exposicions que vaig o d’autors com Manet o Monet, tots aquests…
T- A la Maria Antònia li hem deixat sempre…
J- Sí. A la Maria Antònia pel colorido i tot això si vaig a una exposició a Paris i vec una exposició interessant, com que casi sempre, si no és una cosa repetitiva, compro el catàleg, després li deixo a la Maria Antònia…i xala pel colorido.
M- Home es que vibren, no? els impressionistes..
J- Es que havíem sigut companys amb el seu marit, vull dir…
M- Ja m’ho he imaginat.
[...]
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
