- Sí?
M- Hola, buenas tardes. ¿Es usted […]?
- No, dígame. Es mi marido.
M- Es su marido…
- Sí.
M- Le llamo de un proyecto que se llama El poder de la convocatòria. Soy Mireia. Le mandamos una carta certificada a su marido hace tres semanas.
- ¿Sí?
M- Un paquete que contenía una letra y una carta. ¿Lo recibieron ustedes?
- A ver, lo que pasa es que estamos como de tras…traslado y eso y la verdad es que no la tenemos.
M- De acuerdo. Le explico un poco de qué iba el poyecto: la idea del proyecto era la de invitar a diferentes perosneas de la ciudad de Terrassa a particiar y saber cuántas de ellas se animarían a participar y cuántas no.
-Aha.
M- Entonces queríamos saber cuáles eran los motivos…
- Los motivos, eso: que estamos de traslado y, la verdad, que es un cacao…
M- Ya.
-…Pero no por nada más. Entre semana, la verdad que tenemos poco tiempo y los fines de semana pos vas… vas ligero.
M- Ya, bueno. Yo en principio, lo que también estaba haciendo era las personas que… a las que llamaba saber a qué se dedicaban, cuáles eran sus intereses…
-¿Y esto para qué era? ¿Para qué hacer?
M- De hecho es como un estudio… es una invesitgación. Sí. No es nada más que eso…
-Vale. Vale, vale. Pues bueno, pues ya está.
M- De acuerdo, vale. Pues gracias.
- De nada. Adiós
sábado, 1 de marzo de 2008
V de conVocatòria - entrevista per telèfon 9
-Sí
M-Hola. Puedo halar con […]
-No, no. Aquí no vive ningún […]. Pues te habrás equivocao.
M- Pero es que sale así en el listín de teléfonos.
-Pues si sale… quien vive aquí soy […]
M- ¿Y no le llegó una carta a usted?
-¿Una carta pa qué?
M-Una carta certifiacada del Ayuntamiento…
-¿De qué del Ayuntamiento?
M- Para participar en un proyecto artístico que se llamaba El poder de la convocatoria
-No mujer, que aquí no ha venio na, eh?
M- A ver, pero yo estoy llamando al 789…….?
-Espérate que te lo diga yo, que no sé ni el número mío 789…….
M- Sí sí, pues está bien. Pues no hay ningún […], no?
-No. Aquí no.
M- Vale, pues perdone, eh?
- Vaaale
M- Adiós, buenas tardes.
-Adiós
M-Hola. Puedo halar con […]
-No, no. Aquí no vive ningún […]. Pues te habrás equivocao.
M- Pero es que sale así en el listín de teléfonos.
-Pues si sale… quien vive aquí soy […]
M- ¿Y no le llegó una carta a usted?
-¿Una carta pa qué?
M-Una carta certifiacada del Ayuntamiento…
-¿De qué del Ayuntamiento?
M- Para participar en un proyecto artístico que se llamaba El poder de la convocatoria
-No mujer, que aquí no ha venio na, eh?
M- A ver, pero yo estoy llamando al 789…….?
-Espérate que te lo diga yo, que no sé ni el número mío 789…….
M- Sí sí, pues está bien. Pues no hay ningún […], no?
-No. Aquí no.
M- Vale, pues perdone, eh?
- Vaaale
M- Adiós, buenas tardes.
-Adiós
E de dE - entrevista per telèfon 8
Teresa- Sí?
Mireia- Hola. Puc parlar amb […]. No sé si es vostè o…
T- Soy yo.
M- Ah. Hola. Mira, te mandamos un paquete hace tres semanas… un paquete certificado, una carta que contenía una letra. ¿Lo recibiste?
T- Sí.
M- Mmm, era parte de un proyecto artístico. ¿Leíste la carta?
T-Sí. Sí que la leí, el que passa que em vaig posar malalta i no vaig anar a portar-la.
M- Ah, et vas posar malalta…
T- Sí
M- Però haguessis estat interessada en participar?
T-Com?
M- Haguessis estat interessada en participar?
T-Bueno, la carta posava que l’havíem d’anar a portar entre dissabte i el diumenge… el 26 i el 27…
M- Sí
T- …teníem que anar a la Sala Muncunill a portar-la, lo que passa que estava malalta I no vaig poder anar-hi.
M- Vale. És que t’explico una mica. Jo sóc la Mireia, la noia que et va enviar la carta…
T- Ah, vale
M- … i el projecte consistia en saber quanta gent estaría disposada a participar en un projecte artístic. Era més com un projecte de recerca o … un estudi…
T-Ah
M- … i ara estava trucant a les persones que o vau vindre… una mica per saber…
T-Sí
M-… els motius pels que no vau poder vindre. O o no vau voler vindre.
T- No, jo ja te digo. Em va passar això.
M- Mmmsí. …bueno, no sé. Si la vols inclour, la lletra, encara la podríem incloure, si volguessis.
T- Pues ara no la tinc ja.
M- Ja l’has llençada?
T- Sí perquè era como de molla de pa o aixins, no?
M- Sí.
T-Sí, perquè la vaig obrir
M- La vas obrir?
T- Se’m va, se’m va desfer…
(Riures)
T-…Per això, és això… que per la curiositat… mmm, després de que va pasar la cosa perquè ja no… no podíem… que que no sabíem què fer con ella, diguem, no? La vaig obrir-la perquè pensava que era com un imán
M- Sí?
T- I era, no sé… vaig veure la sensació com si fossi de pa.
M- ja
T-No ho sé de lo que era, eh? Mmm..
M- És de pa, era de pa, sí
T- Era de pa?
M-Sí
T-Ah, pues aleshores la vaig … I ara pues això, que no la tinc perquè la vaig... al, al obrir-la se va desfer..
M- Clar
T- Era molt tovet
Mi- Era molt tovet, dius? És que no t’he entès
T-Eh Bueno, era això. Mooolt.. no sé. Molt…(riu) … com se diu? Molt delicada!
M- Clar, sí. Sí que ho era, de delicada, la lletra. Sí
T- Sí
M- Sí. Escolta… i com et dius de nom?
T-Teresa
M- Et puc dir Teresa?
T- Sí
M- Sí. Emmm, puc saber a què et dedeiques, Teresa? O amb què ocupes el teu temps lliure…? Tens algun vincle…
T- Eh, jo faig això… dona de fer faenes.
M- Ets dona de fer feines.
T- Sí. Pues mira, m’agrada llegir… eh... faig ganxet…I para de comptar.
M- Mmmsí
T- I cmainar molt. M’agrada molt la natura. Anem a caminar molt.
M- Vas molt a muntanya o al bosc?
T- Sí
M- Vale, bueno. Una mica t’estava preguntant això perquè… mmm, també la idea del projecte era saber si la gent que ha participar o hagués participat tenia un vincle amb l’art o no. Perquè avui en dia…
T- Realment tema de l’art, pues… mai m’he dedicat a això, ja te digo…
M- Mmmsí
T- …la única manualitat que solo fer és, ya te dic, el ganxet…
M- El ganxet, sí
T- …y buneo, alguna manualitat però també, però bueno, que pintura i això, la veritat és que no tinc molta traça… (riu)
M- Ja. Bueno jo no tinc gens de traça pel ganxet, eh? Sempre la meva àvia…mmm… jo tenia moltes ganes d’apendre’n perquè la meva àvia me n’ensenyava, pues… però no em va poder ensenyar perquè al ser… al ser esquerrana no ens en vam ensortir mai, no el vam apendre, el ganxet.
T- Mmmsi. Ah. És lo que té, que no…
Mi- Ja. Bueno, doncs res… en principi era tot, només saber… saber una mica què havia passat i… i…a què et dediques.
T- Pues ya te digo. Era això. Em vaig posar…és que no hi ha forma de curar els refredats…ara altra vegada estic amb la galipandria, com jo dic…
M- És que hi ha molt mala passa…
T- … I tenia febre. I és això. Que no se’m va acudir mandar la meva filla a portar-la, eh?...
M- Ja, bueno
T- …Això que penses anar-hi I després no vas
[…]
M- Bueno, doncs gràcies. Vinga, bona tarda.
T- Bueeno. Déu maca, déu.
Mireia- Hola. Puc parlar amb […]. No sé si es vostè o…
T- Soy yo.
M- Ah. Hola. Mira, te mandamos un paquete hace tres semanas… un paquete certificado, una carta que contenía una letra. ¿Lo recibiste?
T- Sí.
M- Mmm, era parte de un proyecto artístico. ¿Leíste la carta?
T-Sí. Sí que la leí, el que passa que em vaig posar malalta i no vaig anar a portar-la.
M- Ah, et vas posar malalta…
T- Sí
M- Però haguessis estat interessada en participar?
T-Com?
M- Haguessis estat interessada en participar?
T-Bueno, la carta posava que l’havíem d’anar a portar entre dissabte i el diumenge… el 26 i el 27…
M- Sí
T- …teníem que anar a la Sala Muncunill a portar-la, lo que passa que estava malalta I no vaig poder anar-hi.
M- Vale. És que t’explico una mica. Jo sóc la Mireia, la noia que et va enviar la carta…
T- Ah, vale
M- … i el projecte consistia en saber quanta gent estaría disposada a participar en un projecte artístic. Era més com un projecte de recerca o … un estudi…
T-Ah
M- … i ara estava trucant a les persones que o vau vindre… una mica per saber…
T-Sí
M-… els motius pels que no vau poder vindre. O o no vau voler vindre.
T- No, jo ja te digo. Em va passar això.
M- Mmmsí. …bueno, no sé. Si la vols inclour, la lletra, encara la podríem incloure, si volguessis.
T- Pues ara no la tinc ja.
M- Ja l’has llençada?
T- Sí perquè era como de molla de pa o aixins, no?
M- Sí.
T-Sí, perquè la vaig obrir
M- La vas obrir?
T- Se’m va, se’m va desfer…
(Riures)
T-…Per això, és això… que per la curiositat… mmm, després de que va pasar la cosa perquè ja no… no podíem… que que no sabíem què fer con ella, diguem, no? La vaig obrir-la perquè pensava que era com un imán
M- Sí?
T- I era, no sé… vaig veure la sensació com si fossi de pa.
M- ja
T-No ho sé de lo que era, eh? Mmm..
M- És de pa, era de pa, sí
T- Era de pa?
M-Sí
T-Ah, pues aleshores la vaig … I ara pues això, que no la tinc perquè la vaig... al, al obrir-la se va desfer..
M- Clar
T- Era molt tovet
Mi- Era molt tovet, dius? És que no t’he entès
T-Eh Bueno, era això. Mooolt.. no sé. Molt…(riu) … com se diu? Molt delicada!
M- Clar, sí. Sí que ho era, de delicada, la lletra. Sí
T- Sí
M- Sí. Escolta… i com et dius de nom?
T-Teresa
M- Et puc dir Teresa?
T- Sí
M- Sí. Emmm, puc saber a què et dedeiques, Teresa? O amb què ocupes el teu temps lliure…? Tens algun vincle…
T- Eh, jo faig això… dona de fer faenes.
M- Ets dona de fer feines.
T- Sí. Pues mira, m’agrada llegir… eh... faig ganxet…I para de comptar.
M- Mmmsí
T- I cmainar molt. M’agrada molt la natura. Anem a caminar molt.
M- Vas molt a muntanya o al bosc?
T- Sí
M- Vale, bueno. Una mica t’estava preguntant això perquè… mmm, també la idea del projecte era saber si la gent que ha participar o hagués participat tenia un vincle amb l’art o no. Perquè avui en dia…
T- Realment tema de l’art, pues… mai m’he dedicat a això, ja te digo…
M- Mmmsí
T- …la única manualitat que solo fer és, ya te dic, el ganxet…
M- El ganxet, sí
T- …y buneo, alguna manualitat però també, però bueno, que pintura i això, la veritat és que no tinc molta traça… (riu)
M- Ja. Bueno jo no tinc gens de traça pel ganxet, eh? Sempre la meva àvia…mmm… jo tenia moltes ganes d’apendre’n perquè la meva àvia me n’ensenyava, pues… però no em va poder ensenyar perquè al ser… al ser esquerrana no ens en vam ensortir mai, no el vam apendre, el ganxet.
T- Mmmsi. Ah. És lo que té, que no…
Mi- Ja. Bueno, doncs res… en principi era tot, només saber… saber una mica què havia passat i… i…a què et dediques.
T- Pues ya te digo. Era això. Em vaig posar…és que no hi ha forma de curar els refredats…ara altra vegada estic amb la galipandria, com jo dic…
M- És que hi ha molt mala passa…
T- … I tenia febre. I és això. Que no se’m va acudir mandar la meva filla a portar-la, eh?...
M- Ja, bueno
T- …Això que penses anar-hi I després no vas
[…]
M- Bueno, doncs gràcies. Vinga, bona tarda.
T- Bueeno. Déu maca, déu.
U de aqUesta - entrevista per telèfon 7
Mireia- Hola, ¿está [...]?
-¿Eh?
M- ¿Me oye?
-¿Eh?
M- ¿Me oye?
- Te oigo
M- Hola, soy Mireia. No me conoce. ¿Me oye?
-¿ No sé quién eres?
M- Eh… ¿es la casa de [...]?
- ¿Qué?
M- ¿Es la casa de [...]?
-Aquí te has equivocao
M- eh… es el 783……..
-Sí
M- ¿Sí?
-No. No, te has equivocado
[vuelvo a llamar]
-¿Sí?
M- ¿Hola? A ver, ¿es su teléfono el 783……….?
- ¿Qué?
M- ¿Es su teléfono el 783……..?
-Pues no lo sé.
M- ¿Es la casa de [...]?
- ¿Qué?
M- ¿Es la casa de [...]?
- A ver, espera. (Manolo… Mira a ver quién es, a ver si lo entiendes tú. Yo no la entiendo)
Manolo- Sí, ¿diga?
M- Hola, ¿me oye bien?
Ma- Diga
M- ¿Es la casa de [...]?
Ma- No
M- ¿Y el teléfono es el 783……?
Ma- Sí
M- Bueno, pues lo debo tener mal. Perdone, eh? Gracias
Ma- De nada
M- Adiós.
-¿Eh?
M- ¿Me oye?
-¿Eh?
M- ¿Me oye?
- Te oigo
M- Hola, soy Mireia. No me conoce. ¿Me oye?
-¿ No sé quién eres?
M- Eh… ¿es la casa de [...]?
- ¿Qué?
M- ¿Es la casa de [...]?
-Aquí te has equivocao
M- eh… es el 783……..
-Sí
M- ¿Sí?
-No. No, te has equivocado
[vuelvo a llamar]
-¿Sí?
M- ¿Hola? A ver, ¿es su teléfono el 783……….?
- ¿Qué?
M- ¿Es su teléfono el 783……..?
-Pues no lo sé.
M- ¿Es la casa de [...]?
- ¿Qué?
M- ¿Es la casa de [...]?
- A ver, espera. (Manolo… Mira a ver quién es, a ver si lo entiendes tú. Yo no la entiendo)
Manolo- Sí, ¿diga?
M- Hola, ¿me oye bien?
Ma- Diga
M- ¿Es la casa de [...]?
Ma- No
M- ¿Y el teléfono es el 783……?
Ma- Sí
M- Bueno, pues lo debo tener mal. Perdone, eh? Gracias
Ma- De nada
M- Adiós.
T de convocaTòria - entrevista per telèfon 6
- Sí?
Mireia- Hola, bona nit!
- Bona nit!
M- Puc parlar amb la senyora o el senyor [...], si us plau?
- Per quin tema és?
M- Aviam, mira van enviar una carta certificada fa quatre setmanes convidant, no sé si és una senyora o un senyor, convidant-lo a participar en un projecte que es diu El Poder de la Convocatòria.
- És que havia un missatge al contestador però no s’entenia, no sabíem de què era perquè no s’entenia bé el missatge.
M- Clar, és que truco des de un ordinador, no truco des de un telèfon i potser per això no se sentia bé. Em sent bé ara?
- Ara sí
M- Sí, d’acord.
- I per què era?
M- Aviam, nosaltres convidàvem a diferents persones de la ciutat a participar en un projecte artístic, m’imagino que no molta gent ho acostuma a fer i també volíem saber quins havien sigut els motius de les persones, una mica la idea del projecte era aquesta, saber quins eren els seus motius per participar i els motius per no participar. I ara trucava amb aquesta idea.
- Ja, és que no ens interessa.
M- No sé si li vaig enviar a vostè mateixa la carta, li va arribar a vostè?
- No, la carta no ens va arribar, eh.
M- No us va arribar?
- La carta no, i a més si estava certificada, vull dir, nosaltres normalment, vull dir, no ens ha arribat. Ja li dic jo que no arribat la carta
M- Aleshores com pot saber que estava certificada?
- M’ho acaba de dir vostè!
M- Val, no, no recordava que li havia dit, no nosaltres entenem que hi hagi persones que no estiguin interessades a participar ,eh...
- No, no, és que, vull dir, no he rebut la carta, vull dir, amb lo qual, i que era certificada m’ho ha dit vostè ara mateix. I després lo que sí que al contestador hi havia un missatge però ja li he dit que no s’entenia bé.
M- No s’entenia. Val, doncs perdoni per les molèsties, eh?
- Nada, tranquil·la, vale, adéu.
M- Déu.
- Déu, bona nit.
Mireia- Hola, bona nit!
- Bona nit!
M- Puc parlar amb la senyora o el senyor [...], si us plau?
- Per quin tema és?
M- Aviam, mira van enviar una carta certificada fa quatre setmanes convidant, no sé si és una senyora o un senyor, convidant-lo a participar en un projecte que es diu El Poder de la Convocatòria.
- És que havia un missatge al contestador però no s’entenia, no sabíem de què era perquè no s’entenia bé el missatge.
M- Clar, és que truco des de un ordinador, no truco des de un telèfon i potser per això no se sentia bé. Em sent bé ara?
- Ara sí
M- Sí, d’acord.
- I per què era?
M- Aviam, nosaltres convidàvem a diferents persones de la ciutat a participar en un projecte artístic, m’imagino que no molta gent ho acostuma a fer i també volíem saber quins havien sigut els motius de les persones, una mica la idea del projecte era aquesta, saber quins eren els seus motius per participar i els motius per no participar. I ara trucava amb aquesta idea.
- Ja, és que no ens interessa.
M- No sé si li vaig enviar a vostè mateixa la carta, li va arribar a vostè?
- No, la carta no ens va arribar, eh.
M- No us va arribar?
- La carta no, i a més si estava certificada, vull dir, nosaltres normalment, vull dir, no ens ha arribat. Ja li dic jo que no arribat la carta
M- Aleshores com pot saber que estava certificada?
- M’ho acaba de dir vostè!
M- Val, no, no recordava que li havia dit, no nosaltres entenem que hi hagi persones que no estiguin interessades a participar ,eh...
- No, no, és que, vull dir, no he rebut la carta, vull dir, amb lo qual, i que era certificada m’ho ha dit vostè ara mateix. I després lo que sí que al contestador hi havia un missatge però ja li he dit que no s’entenia bé.
M- No s’entenia. Val, doncs perdoni per les molèsties, eh?
- Nada, tranquil·la, vale, adéu.
M- Déu.
- Déu, bona nit.
E de quE - entrevista per telèfon 5
- Sí?
Mireia- Hola, bona nit.
- Perdoni?
M- Hola, em sent? Hola?
- Hola.
M- Hola, parlo amb [...], amb la senyora o el senyor [...]?
- Amb el senyor Enrich Pons?
M- Sí, o la senyora
- Què volia?
M- Em sent bé?
- Digui
M- Em sent bé?
- Digui
M- Val, aviam, li truco perquè li van enviar una carta certificada fa quatre setmanes aproximadament a convidar-los a participar en un projecte que es diu El Poder de la Convocatòria, els enviàvem una lletra E, no sé si la van rebre?
- No ho sé. A nom de qui anava?
M- [...]
- És el meu sogre, fa molt temps que, fa nou anys que es va morir, eh?
M- Ai, perdoni és que, doncs, nosaltres hem tret les seves dades del llistí de telèfons...
- Doncs no eh, doncs en principi el senyor és mort.
M- Doncs hauria de modificar les dades del llistí de telèfons perquè nosaltres hem tret, ja li dic, les dades...
-Bueno...
M- Bueno, em sap greu que li’hagi molestada, no era la intenció...perdoni eh...Bona nit, Déu siau.
- Déu.
Mireia- Hola, bona nit.
- Perdoni?
M- Hola, em sent? Hola?
- Hola.
M- Hola, parlo amb [...], amb la senyora o el senyor [...]?
- Amb el senyor Enrich Pons?
M- Sí, o la senyora
- Què volia?
M- Em sent bé?
- Digui
M- Em sent bé?
- Digui
M- Val, aviam, li truco perquè li van enviar una carta certificada fa quatre setmanes aproximadament a convidar-los a participar en un projecte que es diu El Poder de la Convocatòria, els enviàvem una lletra E, no sé si la van rebre?
- No ho sé. A nom de qui anava?
M- [...]
- És el meu sogre, fa molt temps que, fa nou anys que es va morir, eh?
M- Ai, perdoni és que, doncs, nosaltres hem tret les seves dades del llistí de telèfons...
- Doncs no eh, doncs en principi el senyor és mort.
M- Doncs hauria de modificar les dades del llistí de telèfons perquè nosaltres hem tret, ja li dic, les dades...
-Bueno...
M- Bueno, em sap greu que li’hagi molestada, no era la intenció...perdoni eh...Bona nit, Déu siau.
- Déu.
E de Estàs - entrevista per telèfon 4
- ¿Sí?
Mireia- Hola.
- Hola.
M- ¿Es usted el señor […]
- Sí.
M- Es que antes se ha puesto su mujer y no…
- Sí, sí, és que m’ha dit que l’altre telèfon no la sentia bé.
M- Ja. Aviam li explico, li hem enviat una carta fa quatre setmanes, una carta certificada.
- Sí, de que?
M- De l’Ajuntament, invitant-lo a participar en un projecte que es diu El Poder de la Convocatòria...bueno, no sé si li va arribar la carta
- Ah! Pues no sé
M- Era...
- No me’n recordo, no eh
M- Perquè en principi l’objectiu del projecte era convidar a diferent gent de Terrassa a participar en el projecte. No necessariament les persones convidades haurien de tenir un vincle amb el context artístic i la intenció també era saber quins havien sigut els motius de les persones per assistir a la convocatòria o per no assistir. I una mica li trucàvem per això, per saber perquè no havia vingut a la Sala Muncunill a dipositar la seva lletra.
- No estic enterat i tampoc m’interessa molt les convocatòries aquestes.
M- Ja, bueno, jo m’imagino que no li pugui interessar, una mica per això també trucàvem.
- Doncs imagines bé, eh
M- Doncs sí que va rebre la carta?
- Doncs gràcies per trucar, doncs no ho recordo eh, ara fa quatre setmanes.
M- D’acord. Bueno, gràcies pel seu temps eh.
- De res. Adiós.
M- Adéu siau, bona tarda, déu.
Mireia- Hola.
- Hola.
M- ¿Es usted el señor […]
- Sí.
M- Es que antes se ha puesto su mujer y no…
- Sí, sí, és que m’ha dit que l’altre telèfon no la sentia bé.
M- Ja. Aviam li explico, li hem enviat una carta fa quatre setmanes, una carta certificada.
- Sí, de que?
M- De l’Ajuntament, invitant-lo a participar en un projecte que es diu El Poder de la Convocatòria...bueno, no sé si li va arribar la carta
- Ah! Pues no sé
M- Era...
- No me’n recordo, no eh
M- Perquè en principi l’objectiu del projecte era convidar a diferent gent de Terrassa a participar en el projecte. No necessariament les persones convidades haurien de tenir un vincle amb el context artístic i la intenció també era saber quins havien sigut els motius de les persones per assistir a la convocatòria o per no assistir. I una mica li trucàvem per això, per saber perquè no havia vingut a la Sala Muncunill a dipositar la seva lletra.
- No estic enterat i tampoc m’interessa molt les convocatòries aquestes.
M- Ja, bueno, jo m’imagino que no li pugui interessar, una mica per això també trucàvem.
- Doncs imagines bé, eh
M- Doncs sí que va rebre la carta?
- Doncs gràcies per trucar, doncs no ho recordo eh, ara fa quatre setmanes.
M- D’acord. Bueno, gràcies pel seu temps eh.
- De res. Adiós.
M- Adéu siau, bona tarda, déu.
L de deL - entrevista per telèfon 3
- Sí?
Mireia- Hola, bona nit.
- Hola.
M- És [...]? Puc parlar amb [...]?
- Sí.
M- Sí? Mira truco perquè van enviar una carta certificada fa cosa de quatre setmanes més o menys i et convidàvem a participar en un projecte que és diu El Poder de la Convocatòria, et sona?
- De l’Ajuntament?
M- Sí, de l’Ajuntament .
- Sí.
M- I la idea del projecte era investigar els motius de la gent que convidàvem a participar, tant dels que participaven com dels que no participaven, perquè avui en dia hi ha molts projectes d’art que intenten implicar a gent que no necessariament ha de tenir un vincle amb l’art. I volíem saber, bueno, quin havia sigut el teu motiu per no presentar-te a la convocatòria.
- Perquè quan vaig anar a recollir la carta a correus el dia 28, això era un 26 o un vint-i-cinc, havia passat.
M- Havia passat.
- Sí.
M- Bueno, hi havia un telèfon, de totes maneres, per si tenies algun dubte però si la vols incloure encara estàs a temps de incloure-la, tot i que tanquem el projecte aquest cap de setmana, però.
- Ah! És que jo quan vaig rebre allò es convocava un dia, un dissabte a la Sala Muncunill i ja havia passat! Però, clar, no es deia que estava obert de tal dia a tal dia, saps? Si no que havia d’anar aquell dia.
M- Clar, et va arribar tard la carta, ja ho entenc.
- Jo penso que es va comunicar malament.
M- En principi només era aquell cap de setmana eh, però...
- Clar.
M- Només això, en principi era aquell cap de setmana i potser ens devíem imaginar que algú que li interesses moltíssim ens trucaria, perquè així havia un telèfon de contacte i ens podia trucar en qualsevol moment.
- Bueno, a mi l’art i això m’interessa, que aviam que no és...I de veritat, o sigui, la carta certificada tampoc no tenia sentit. Potser amb una carta normal i corrent jo l’ hauria rebut a casa el dia que tocava, la’hagués obert i hagués pogut anar-hi. La carta certificada em va fer anar expressament a correus, clar, quatre o cinc dies més tard i ja s’havia acabat el termini
M- Ja.
L- No vaig entendre per què era una carta certificada.
M- La carta era certificada perquè ens devíem, només hi havia 64 lletres, i ens devíem assegurar que arribessin a tothom. I per això eren certificades. Va haver cartes que ens les van retornar perquè hi ha persones que han canviat de domicili o senzillament ja no viuen. I aleshores havien de ser cartes certificades. I sí que va ver un parell d’elles que las vam enviar amb el temps molt just. I pot ser que la teva fos aquest cas, perquè ningú més m’ha dit que li hagués arribat tard aquesta carta. Em sap greu. Lo que sí que fem és que aquest dissabte fem la clausura del projecte. Fem una festa a las set de la tarda a la Sala Muncunill, si vols pots vindre a portar la lletra i pots conèixer als altres participants
- Aquest cap de setmana estic fora
M- Ets fora. També tenim un blog on estem explicant com s’està portant a terme el projecte i com està evolucionant. És www.elpoderdelaconvocatoria.blogspot.com
- Diga’m? Com és el blog?
M- El blog és www.elpoderdelaconvocatoria.blogspot.com i allà pots veure una mica en què consisteix el projecte...i no ho sé la Sala Muncunill està oberta de dimarts a diumenge per les tardes de 5 a 9 i dissabte i diumenge al matí de 11 a 2. Si vius al centre i la vols portar. la pots deixar allà.
- Bueno, la lletra la vaig llançar ja!
M- La vas llançar, ja clar, m’imagino.
- Clar.
M- Perquè a què et dediques normalment?
- Perdona?
M- Perquè, si que tens un interès per l’art dius?
- Sí estic en un galeria d’art i faig classes de pintura amb mans lliures i comprem quadres de la galeria i fem exposicions de tant en tant, no?
M- Sí, sí, sí.
- I la veritat, el fet d’enviar una carta certificada va fer que jo en compte de rebre la carta doncs un dijous, me la van deixar a la bústia doncs un dimecres.
M- Sí.
- Doncs jo vaig anar a correus el dilluns següent perquè tens vuit dies per anar a recollir.
M- Clar, perquè tens marge suficient.
L- Clar, vaig anar el dilluns següent a recollir-lo a correus.
M- Clar.
L- I quan vaig anar, doncs això, estava caducat.
M- Clar, clar, clar ja t’entenc. I la galeria és aquí a Terrassa?
L- No, la galeria és de fora
M- Mmsí. Vale, no és que estava pensant....si era d’aquí de Terrassa quina podia ser.
- No. És que és una idea que no sé si aquí a Terrassa existeix, però allà cada tres setmanes hi ha una inauguració d’una exposició. Allavorans ve el pintor, fa una explicació de com ell interpreta l’obra o què l’ha motivat fer aquella obra així o com pinta ell habitualment i això.
M- Sí.
- Llavors, de les obres exposades doncs representa que tu pots... abans de les obres exposades tu pots marcar una quota: jo cada mes vull dedicar 50 euros, el import que tu vulguis i se van acumulant allà i doncs el dia que tu vas a una exposició i veus una obra que t’agrada: mira, aquesta m’agrada! Llavors lo que valgui, segons el pot que tu tinguis acumulat, ja ho tens pagat i la resta que quedi, doncs, t’ho segueixen cobrant a les mateixes quotes que tu pagas o si la obra val 3.000 euros, per exemple, i tu pagas 30 com a molt has de pagar en 18 mesos.
M- Clar, clar, clar.
L- I bueno, és una manera de tenir contacte amb els artistes. I que per comprar una obra no et costa diners perquè, bueno, ho vas fent a poc a poc i llavors no et dónes compte....per exemple, que costa 3.000 euros, doncs no suposa tant. I bueno, està molt bé.
M- I està a Barcelona? o com puc tenir més informació d'aquesta galeria?
- No, bueno, està a Blanes, es diu L’arcada.
M- L’arcada. No, em sembla molt bona idea. (Silenci) Bueno, em sap greu perquè, mira, érem poques persones contades les que tenien una relació amb el context artístic i què potser haguéssiu tingut una motivació, no? Relacionada amb el fet de que esteu implicats, no? En aquest ambient per assistir a la convocatòria i justament, doncs, mira, a anat així.
- Perquè tu que ets del departament de cultura de l’Ajuntament o....?
M- Jo sóc l’artista que fa el projecte i bueno, la idea... jo no pinto, fa temps que vaig canviar la meva forma de treballar. I amb els meus projectes lo que faig és acostar-me a la gent, implicar a les persones, trencar tòpics, fer-los sentir o fer-los viure un moment especial i sempre em quedava el dubte de saber quin és el grau de implicació de la gent o fins a quin punt podem fer participar a les persones, no? Sempre amb aquesta voluntat d’acostar-se als problemes quotidians de la gent, més al dia a dia, de que l’art no sigui tan allunyat. S’estan portant a terme o s’estan fent propostes que intenten això: implicar a gent, no? I a mi em quedava aquest dubte de dir: bueno, hi ha aquest intent per part del artista, per part de l’art també, però realment a la gent li interessa? realment a la gent se la pot motivar? realment a la gent la podem mobilitzar, no? I de quina manera? Si els conviden, participen o no participen? I el projecte, en sí, era això. Era com una espècie de projecte recerca o d’investigació al que us convidava a participar amb aquest motiu de la lletra i era més saber com acabaríeu reaccionant aquestes 64 persones que he convidat, no?
- I la resposta com ha anat?
M- Les persones que han respòs, doncs han respòs molt positivament, hi hagut persones que ho han fet doncs perquè... per educació o per consideració de dir: mira és que jo realment si, si penso en l’esforç de fer aquesta lletra, d’empaquetar-la... del treball que ha costat, doncs, ja només pel fet de rebre-la ja correspon, no? I altres persones que han vingut molt il·lusionades pensant, bueno, doncs perquè creuen que això és algo molt positiu per Terrassa...i ha hagut de tot, han hagut algunes persones que són terapeutes, fan classes d’art a, per exemple, en un hospital i també, doncs, tenen un vincle amb l’art i han volgut participar perquè ells per sí mateixos ja creuen en aquestes coses i...bueno, hi hagut de tot, hi hagut molta gent que no està vinculada a l’art i ha respòs lo qual per mi, no sé, jo estic força contenta del projecte en sí...i sí que és una mica estrany perquè és un format de projecte de recerca o és com, això, una investigació però jo estic molt satisfeta.
- Bueno.
M- Bueno.
(Riures)
- Bueno, doncs molt bé, si hi ha un altre cosa, pues no sé, ja ho comentas o...
M- Sí, bueno, en principi és això, el projecte s’acaba aquest diumenge, dissabte fem la festa i al blog, allà pots seguir com s’ha anat creixent el projecte i no ho sé, tens un telèfon a la carta i ja està.
(Riures)
- Vale.
M- Vale.
- Doncs, venga.
M- Molt bé, gràcies.
- De res.
M- Bona nit.
- Bona nit, adéu.
Mireia- Hola, bona nit.
- Hola.
M- És [...]? Puc parlar amb [...]?
- Sí.
M- Sí? Mira truco perquè van enviar una carta certificada fa cosa de quatre setmanes més o menys i et convidàvem a participar en un projecte que és diu El Poder de la Convocatòria, et sona?
- De l’Ajuntament?
M- Sí, de l’Ajuntament .
- Sí.
M- I la idea del projecte era investigar els motius de la gent que convidàvem a participar, tant dels que participaven com dels que no participaven, perquè avui en dia hi ha molts projectes d’art que intenten implicar a gent que no necessariament ha de tenir un vincle amb l’art. I volíem saber, bueno, quin havia sigut el teu motiu per no presentar-te a la convocatòria.
- Perquè quan vaig anar a recollir la carta a correus el dia 28, això era un 26 o un vint-i-cinc, havia passat.
M- Havia passat.
- Sí.
M- Bueno, hi havia un telèfon, de totes maneres, per si tenies algun dubte però si la vols incloure encara estàs a temps de incloure-la, tot i que tanquem el projecte aquest cap de setmana, però.
- Ah! És que jo quan vaig rebre allò es convocava un dia, un dissabte a la Sala Muncunill i ja havia passat! Però, clar, no es deia que estava obert de tal dia a tal dia, saps? Si no que havia d’anar aquell dia.
M- Clar, et va arribar tard la carta, ja ho entenc.
- Jo penso que es va comunicar malament.
M- En principi només era aquell cap de setmana eh, però...
- Clar.
M- Només això, en principi era aquell cap de setmana i potser ens devíem imaginar que algú que li interesses moltíssim ens trucaria, perquè així havia un telèfon de contacte i ens podia trucar en qualsevol moment.
- Bueno, a mi l’art i això m’interessa, que aviam que no és...I de veritat, o sigui, la carta certificada tampoc no tenia sentit. Potser amb una carta normal i corrent jo l’ hauria rebut a casa el dia que tocava, la’hagués obert i hagués pogut anar-hi. La carta certificada em va fer anar expressament a correus, clar, quatre o cinc dies més tard i ja s’havia acabat el termini
M- Ja.
L- No vaig entendre per què era una carta certificada.
M- La carta era certificada perquè ens devíem, només hi havia 64 lletres, i ens devíem assegurar que arribessin a tothom. I per això eren certificades. Va haver cartes que ens les van retornar perquè hi ha persones que han canviat de domicili o senzillament ja no viuen. I aleshores havien de ser cartes certificades. I sí que va ver un parell d’elles que las vam enviar amb el temps molt just. I pot ser que la teva fos aquest cas, perquè ningú més m’ha dit que li hagués arribat tard aquesta carta. Em sap greu. Lo que sí que fem és que aquest dissabte fem la clausura del projecte. Fem una festa a las set de la tarda a la Sala Muncunill, si vols pots vindre a portar la lletra i pots conèixer als altres participants
- Aquest cap de setmana estic fora
M- Ets fora. També tenim un blog on estem explicant com s’està portant a terme el projecte i com està evolucionant. És www.elpoderdelaconvocatoria.blogspot.com
- Diga’m? Com és el blog?
M- El blog és www.elpoderdelaconvocatoria.blogspot.com i allà pots veure una mica en què consisteix el projecte...i no ho sé la Sala Muncunill està oberta de dimarts a diumenge per les tardes de 5 a 9 i dissabte i diumenge al matí de 11 a 2. Si vius al centre i la vols portar. la pots deixar allà.
- Bueno, la lletra la vaig llançar ja!
M- La vas llançar, ja clar, m’imagino.
- Clar.
M- Perquè a què et dediques normalment?
- Perdona?
M- Perquè, si que tens un interès per l’art dius?
- Sí estic en un galeria d’art i faig classes de pintura amb mans lliures i comprem quadres de la galeria i fem exposicions de tant en tant, no?
M- Sí, sí, sí.
- I la veritat, el fet d’enviar una carta certificada va fer que jo en compte de rebre la carta doncs un dijous, me la van deixar a la bústia doncs un dimecres.
M- Sí.
- Doncs jo vaig anar a correus el dilluns següent perquè tens vuit dies per anar a recollir.
M- Clar, perquè tens marge suficient.
L- Clar, vaig anar el dilluns següent a recollir-lo a correus.
M- Clar.
L- I quan vaig anar, doncs això, estava caducat.
M- Clar, clar, clar ja t’entenc. I la galeria és aquí a Terrassa?
L- No, la galeria és de fora
M- Mmsí. Vale, no és que estava pensant....si era d’aquí de Terrassa quina podia ser.
- No. És que és una idea que no sé si aquí a Terrassa existeix, però allà cada tres setmanes hi ha una inauguració d’una exposició. Allavorans ve el pintor, fa una explicació de com ell interpreta l’obra o què l’ha motivat fer aquella obra així o com pinta ell habitualment i això.
M- Sí.
- Llavors, de les obres exposades doncs representa que tu pots... abans de les obres exposades tu pots marcar una quota: jo cada mes vull dedicar 50 euros, el import que tu vulguis i se van acumulant allà i doncs el dia que tu vas a una exposició i veus una obra que t’agrada: mira, aquesta m’agrada! Llavors lo que valgui, segons el pot que tu tinguis acumulat, ja ho tens pagat i la resta que quedi, doncs, t’ho segueixen cobrant a les mateixes quotes que tu pagas o si la obra val 3.000 euros, per exemple, i tu pagas 30 com a molt has de pagar en 18 mesos.
M- Clar, clar, clar.
L- I bueno, és una manera de tenir contacte amb els artistes. I que per comprar una obra no et costa diners perquè, bueno, ho vas fent a poc a poc i llavors no et dónes compte....per exemple, que costa 3.000 euros, doncs no suposa tant. I bueno, està molt bé.
M- I està a Barcelona? o com puc tenir més informació d'aquesta galeria?
- No, bueno, està a Blanes, es diu L’arcada.
M- L’arcada. No, em sembla molt bona idea. (Silenci) Bueno, em sap greu perquè, mira, érem poques persones contades les que tenien una relació amb el context artístic i què potser haguéssiu tingut una motivació, no? Relacionada amb el fet de que esteu implicats, no? En aquest ambient per assistir a la convocatòria i justament, doncs, mira, a anat així.
- Perquè tu que ets del departament de cultura de l’Ajuntament o....?
M- Jo sóc l’artista que fa el projecte i bueno, la idea... jo no pinto, fa temps que vaig canviar la meva forma de treballar. I amb els meus projectes lo que faig és acostar-me a la gent, implicar a les persones, trencar tòpics, fer-los sentir o fer-los viure un moment especial i sempre em quedava el dubte de saber quin és el grau de implicació de la gent o fins a quin punt podem fer participar a les persones, no? Sempre amb aquesta voluntat d’acostar-se als problemes quotidians de la gent, més al dia a dia, de que l’art no sigui tan allunyat. S’estan portant a terme o s’estan fent propostes que intenten això: implicar a gent, no? I a mi em quedava aquest dubte de dir: bueno, hi ha aquest intent per part del artista, per part de l’art també, però realment a la gent li interessa? realment a la gent se la pot motivar? realment a la gent la podem mobilitzar, no? I de quina manera? Si els conviden, participen o no participen? I el projecte, en sí, era això. Era com una espècie de projecte recerca o d’investigació al que us convidava a participar amb aquest motiu de la lletra i era més saber com acabaríeu reaccionant aquestes 64 persones que he convidat, no?
- I la resposta com ha anat?
M- Les persones que han respòs, doncs han respòs molt positivament, hi hagut persones que ho han fet doncs perquè... per educació o per consideració de dir: mira és que jo realment si, si penso en l’esforç de fer aquesta lletra, d’empaquetar-la... del treball que ha costat, doncs, ja només pel fet de rebre-la ja correspon, no? I altres persones que han vingut molt il·lusionades pensant, bueno, doncs perquè creuen que això és algo molt positiu per Terrassa...i ha hagut de tot, han hagut algunes persones que són terapeutes, fan classes d’art a, per exemple, en un hospital i també, doncs, tenen un vincle amb l’art i han volgut participar perquè ells per sí mateixos ja creuen en aquestes coses i...bueno, hi hagut de tot, hi hagut molta gent que no està vinculada a l’art i ha respòs lo qual per mi, no sé, jo estic força contenta del projecte en sí...i sí que és una mica estrany perquè és un format de projecte de recerca o és com, això, una investigació però jo estic molt satisfeta.
- Bueno.
M- Bueno.
(Riures)
- Bueno, doncs molt bé, si hi ha un altre cosa, pues no sé, ja ho comentas o...
M- Sí, bueno, en principi és això, el projecte s’acaba aquest diumenge, dissabte fem la festa i al blog, allà pots seguir com s’ha anat creixent el projecte i no ho sé, tens un telèfon a la carta i ja està.
(Riures)
- Vale.
M- Vale.
- Doncs, venga.
M- Molt bé, gràcies.
- De res.
M- Bona nit.
- Bona nit, adéu.
L de La - entrevista per telèfon 2
- ¿Dígame?
M- ¿Hola? ¿Buenas noches?
- Dígame
M- ¿Está […]?
- ¿Quién es usted?
M- ¿Es usted misma?
- No, ¿quién es usted?
M- A ver, yo llamo yo llamo de un proyecto, le mandamos una carta certificada hace cuatro semanas donde había una letra de pan.
- ¿De quién?
M- Le mandamos una carta certificada del ayuntamiento hace cuatro semanas.
- ¿De qué?
M- Donde le invitábamos a participar en un proyecto que se llama El Poder de la Convocatoria.
- Aquí no recibimos nada.
M- ¿Aquí no recibieron nada?
- No, no, no. Aquí no recibimos nada.
M- ¿Es usted señora Lahuerta?
- No, no, no está, ahora. En estos momentos no está ella, no está.
M- Es que me consta que sí lo recibieron.
- No, pues aquí no se ha recibido nada.
M- De acuerdo, gracias. Adiós.
- Ale adiós
M- ¿Hola? ¿Buenas noches?
- Dígame
M- ¿Está […]?
- ¿Quién es usted?
M- ¿Es usted misma?
- No, ¿quién es usted?
M- A ver, yo llamo yo llamo de un proyecto, le mandamos una carta certificada hace cuatro semanas donde había una letra de pan.
- ¿De quién?
M- Le mandamos una carta certificada del ayuntamiento hace cuatro semanas.
- ¿De qué?
M- Donde le invitábamos a participar en un proyecto que se llama El Poder de la Convocatoria.
- Aquí no recibimos nada.
M- ¿Aquí no recibieron nada?
- No, no, no. Aquí no recibimos nada.
M- ¿Es usted señora Lahuerta?
- No, no, no está, ahora. En estos momentos no está ella, no está.
M- Es que me consta que sí lo recibieron.
- No, pues aquí no se ha recibido nada.
M- De acuerdo, gracias. Adiós.
- Ale adiós
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
