L de deL - entrevista per telèfon 3

- Sí?
Mireia- Hola, bona nit.
- Hola.
M- És [...]? Puc parlar amb [...]?
- Sí.
M- Sí? Mira truco perquè van enviar una carta certificada fa cosa de quatre setmanes més o menys i et convidàvem a participar en un projecte que és diu El Poder de la Convocatòria, et sona?
- De l’Ajuntament?
M- Sí, de l’Ajuntament .
- Sí.
M- I la idea del projecte era investigar els motius de la gent que convidàvem a participar, tant dels que participaven com dels que no participaven, perquè avui en dia hi ha molts projectes d’art que intenten implicar a gent que no necessariament ha de tenir un vincle amb l’art. I volíem saber, bueno, quin havia sigut el teu motiu per no presentar-te a la convocatòria.
- Perquè quan vaig anar a recollir la carta a correus el dia 28, això era un 26 o un vint-i-cinc, havia passat.
M- Havia passat.
- Sí.
M- Bueno, hi havia un telèfon, de totes maneres, per si tenies algun dubte però si la vols incloure encara estàs a temps de incloure-la, tot i que tanquem el projecte aquest cap de setmana, però.
- Ah! És que jo quan vaig rebre allò es convocava un dia, un dissabte a la Sala Muncunill i ja havia passat! Però, clar, no es deia que estava obert de tal dia a tal dia, saps? Si no que havia d’anar aquell dia.
M- Clar, et va arribar tard la carta, ja ho entenc.
- Jo penso que es va comunicar malament.
M- En principi només era aquell cap de setmana eh, però...
- Clar.
M- Només això, en principi era aquell cap de setmana i potser ens devíem imaginar que algú que li interesses moltíssim ens trucaria, perquè així havia un telèfon de contacte i ens podia trucar en qualsevol moment.
- Bueno, a mi l’art i això m’interessa, que aviam que no és...I de veritat, o sigui, la carta certificada tampoc no tenia sentit. Potser amb una carta normal i corrent jo l’ hauria rebut a casa el dia que tocava, la’hagués obert i hagués pogut anar-hi. La carta certificada em va fer anar expressament a correus, clar, quatre o cinc dies més tard i ja s’havia acabat el termini
M- Ja.
L- No vaig entendre per què era una carta certificada.
M- La carta era certificada perquè ens devíem, només hi havia 64 lletres, i ens devíem assegurar que arribessin a tothom. I per això eren certificades. Va haver cartes que ens les van retornar perquè hi ha persones que han canviat de domicili o senzillament ja no viuen. I aleshores havien de ser cartes certificades. I sí que va ver un parell d’elles que las vam enviar amb el temps molt just. I pot ser que la teva fos aquest cas, perquè ningú més m’ha dit que li hagués arribat tard aquesta carta. Em sap greu. Lo que sí que fem és que aquest dissabte fem la clausura del projecte. Fem una festa a las set de la tarda a la Sala Muncunill, si vols pots vindre a portar la lletra i pots conèixer als altres participants
- Aquest cap de setmana estic fora
M- Ets fora. També tenim un blog on estem explicant com s’està portant a terme el projecte i com està evolucionant. És www.elpoderdelaconvocatoria.blogspot.com
- Diga’m? Com és el blog?
M- El blog és www.elpoderdelaconvocatoria.blogspot.com i allà pots veure una mica en què consisteix el projecte...i no ho sé la Sala Muncunill està oberta de dimarts a diumenge per les tardes de 5 a 9 i dissabte i diumenge al matí de 11 a 2. Si vius al centre i la vols portar. la pots deixar allà.
- Bueno, la lletra la vaig llançar ja!
M- La vas llançar, ja clar, m’imagino.
- Clar.
M- Perquè a què et dediques normalment?
- Perdona?
M- Perquè, si que tens un interès per l’art dius?
- Sí estic en un galeria d’art i faig classes de pintura amb mans lliures i comprem quadres de la galeria i fem exposicions de tant en tant, no?
M- Sí, sí, sí.
- I la veritat, el fet d’enviar una carta certificada va fer que jo en compte de rebre la carta doncs un dijous, me la van deixar a la bústia doncs un dimecres.
M- Sí.
- Doncs jo vaig anar a correus el dilluns següent perquè tens vuit dies per anar a recollir.
M- Clar, perquè tens marge suficient.
L- Clar, vaig anar el dilluns següent a recollir-lo a correus.
M- Clar.
L- I quan vaig anar, doncs això, estava caducat.
M- Clar, clar, clar ja t’entenc. I la galeria és aquí a Terrassa?
L- No, la galeria és de fora
M- Mmsí. Vale, no és que estava pensant....si era d’aquí de Terrassa quina podia ser.
- No. És que és una idea que no sé si aquí a Terrassa existeix, però allà cada tres setmanes hi ha una inauguració d’una exposició. Allavorans ve el pintor, fa una explicació de com ell interpreta l’obra o què l’ha motivat fer aquella obra així o com pinta ell habitualment i això.
M- Sí.
- Llavors, de les obres exposades doncs representa que tu pots... abans de les obres exposades tu pots marcar una quota: jo cada mes vull dedicar 50 euros, el import que tu vulguis i se van acumulant allà i doncs el dia que tu vas a una exposició i veus una obra que t’agrada: mira, aquesta m’agrada! Llavors lo que valgui, segons el pot que tu tinguis acumulat, ja ho tens pagat i la resta que quedi, doncs, t’ho segueixen cobrant a les mateixes quotes que tu pagas o si la obra val 3.000 euros, per exemple, i tu pagas 30 com a molt has de pagar en 18 mesos.
M- Clar, clar, clar.
L- I bueno, és una manera de tenir contacte amb els artistes. I que per comprar una obra no et costa diners perquè, bueno, ho vas fent a poc a poc i llavors no et dónes compte....per exemple, que costa 3.000 euros, doncs no suposa tant. I bueno, està molt bé.
M- I està a Barcelona? o com puc tenir més informació d'aquesta galeria?
- No, bueno, està a Blanes, es diu L’arcada.
M- L’arcada. No, em sembla molt bona idea. (Silenci) Bueno, em sap greu perquè, mira, érem poques persones contades les que tenien una relació amb el context artístic i què potser haguéssiu tingut una motivació, no? Relacionada amb el fet de que esteu implicats, no? En aquest ambient per assistir a la convocatòria i justament, doncs, mira, a anat així.
- Perquè tu que ets del departament de cultura de l’Ajuntament o....?
M- Jo sóc l’artista que fa el projecte i bueno, la idea... jo no pinto, fa temps que vaig canviar la meva forma de treballar. I amb els meus projectes lo que faig és acostar-me a la gent, implicar a les persones, trencar tòpics, fer-los sentir o fer-los viure un moment especial i sempre em quedava el dubte de saber quin és el grau de implicació de la gent o fins a quin punt podem fer participar a les persones, no? Sempre amb aquesta voluntat d’acostar-se als problemes quotidians de la gent, més al dia a dia, de que l’art no sigui tan allunyat. S’estan portant a terme o s’estan fent propostes que intenten això: implicar a gent, no? I a mi em quedava aquest dubte de dir: bueno, hi ha aquest intent per part del artista, per part de l’art també, però realment a la gent li interessa? realment a la gent se la pot motivar? realment a la gent la podem mobilitzar, no? I de quina manera? Si els conviden, participen o no participen? I el projecte, en sí, era això. Era com una espècie de projecte recerca o d’investigació al que us convidava a participar amb aquest motiu de la lletra i era més saber com acabaríeu reaccionant aquestes 64 persones que he convidat, no?
- I la resposta com ha anat?
M- Les persones que han respòs, doncs han respòs molt positivament, hi hagut persones que ho han fet doncs perquè... per educació o per consideració de dir: mira és que jo realment si, si penso en l’esforç de fer aquesta lletra, d’empaquetar-la... del treball que ha costat, doncs, ja només pel fet de rebre-la ja correspon, no? I altres persones que han vingut molt il·lusionades pensant, bueno, doncs perquè creuen que això és algo molt positiu per Terrassa...i ha hagut de tot, han hagut algunes persones que són terapeutes, fan classes d’art a, per exemple, en un hospital i també, doncs, tenen un vincle amb l’art i han volgut participar perquè ells per sí mateixos ja creuen en aquestes coses i...bueno, hi hagut de tot, hi hagut molta gent que no està vinculada a l’art i ha respòs lo qual per mi, no sé, jo estic força contenta del projecte en sí...i sí que és una mica estrany perquè és un format de projecte de recerca o és com, això, una investigació però jo estic molt satisfeta.
- Bueno.
M- Bueno.
(Riures)
- Bueno, doncs molt bé, si hi ha un altre cosa, pues no sé, ja ho comentas o...
M- Sí, bueno, en principi és això, el projecte s’acaba aquest diumenge, dissabte fem la festa i al blog, allà pots seguir com s’ha anat creixent el projecte i no ho sé, tens un telèfon a la carta i ja està.
(Riures)
- Vale.
M- Vale.
- Doncs, venga.
M- Molt bé, gràcies.
- De res.
M- Bona nit.
- Bona nit, adéu.