S de eStas - entrevista per telèfon 21

Anna Maria-¿Sí?
Mireia- Hola, bona tarda!
A- Hola.
M- Parlo amb la senyora o senyor[…]? És aquí?
A- Tu busques al meu avi, el [...].
M- Jo busco al propietari de la línia de telèfon.
A- Llavors sóc jo, Anna Maria.
M- Aleshores és vostè?
A- Mmsí.
M- D’acord. Li vam enviar un sobre certificat fa cosa d’un mes amb una lletra dintre ¿li va arribar? És del projecte El Poder de la Convocatòria.
A- Em sembla que no, certificat no m’ha arribat res.
M- Una carta certificada amb acús de rebut, del IMCET, del Ajuntament de Terrassa on la convidàvem a vostè a participar en un projecte artístic.
A- No.
M- ¿No?
A- No, no he rebut res.
M- I això és el Passeig Vint i dos de Juliol on viu vostè?
A- Sí, sí.
M- I no li ha arribat cap carta no?
A- No, no m’ha arribat res.
M- És que, aviam, li explico una mica en què consistia la proposta, convidàvem a diferents ciutadans de Terrassa a participar en un projecte artístic i els havíem triat a tots del llistí de telèfons, al atzar i la idea era saber quanta gent s’acabaria implicant en la proposta i quanta gent no i quins eren els motius tant per implicar-se com per no implicar-se.
A- Jo és que no tinc temps de res. Tinc feina, tinc la mare que ha tingut un infart cerebral.
M- Em sap greu.
A- Estic molt ocupada ara.
M- Ja.
A- Ho sento.
M- Ho sento. Perdona si t’he molestat, eh?
A- No, no, tranquil·la.
M- D’acord. Vinga, bona tarda. Adéu.
A- Adéu, gràcies.