A de aquestA - entrevista presencial 22

Diumenge a les 18:40 h

Mireia- Bueno, doncs un mica és un projecte de recerca, vale? Avui en dia, bueno, no sé, si teniu alguna inquietud cultural vinculada amb l’art o acostumeu a visitar galeries o museus.
Santi- No, més aviat amb la música.
M- Més aviat amb la música. Ets músic? Toques algun instrument?
S- El piano.
M- Música clàssica?
S- No, no, música moderna. Més tema del jazz i soul i tot això.
M- Vale. No sé, que no diguéssiu...
S- No, no, no.
M- Vale.
(Riures)
S- Havia estudiat música clàssica, però això ja quan era petitet i després ja vaig fer el salt a la música moderna.
M- Ostres! Bueno, per mi la música és molt important.
S- Aquí estem d'acord.
(Riures)
M- Vale. Bueno, doncs en aquest cas em referia més a ... les arts plàstiques o les arts visuals ¿no? Ho preguntava perquè avui en dia molts artistes, el que fem, és treballar intentant acostar l’art visual a la gent. I el que fem moltes vegades és intentar involucrar-los en projectes artístics, fer-los participar o acostar-nos més a les seves preocupacions, al dia a dia... bueno, no parlant tant de les nostres preocupacions o pintant paisatges o fent escultures, sinó tenint altres temes de treball no? I sempre em quedava aquesta preocupació de saber quina resposta tindria de la gent si els convidés a participar en un projecte no? I d'alguna forma no explicava a la carta de què es tractava exactament, no tant per despertar la curiositat que suposava que seria un dels motius pels quals assistir a la convocatòria, sinó més aviat, doncs això, només dir-los que la seva participació era necessària per un projecte artístic no? I bueno, la idea era que si ens trobàvem aquí... també saber els motius pels quals havien vingut i saber a què us dediqueu per saber el vostre perfil una mica... I explicar-ho en uns llibrets, la idea es de transcriure aquesta conversa si em dónes l’autorització...
S- I tant!
M- La gravo, està gravant.. i transcriure’l en uns llibrets. Aquí tenim les lletres que heu vist i allà és on van els llibrets.
S- Mmsí.
M- Els qui no hagin vingut també els trucaré i intentaré saber per què no han assistit. I bueno, una mica era això. Bueno, començo per preguntar-te vale? (Riu) Ets músic professional?
S- No, no, no, músic de hobby.
M- Músic de hobby.
S- Sí, sí, sí, la meva professió és un altre. Prou complicat està... mantenir-se, guanyar-se la vida com artista, no? En temes plàstics pot ser que encara molt més que amb la música, però bueno, és preferible, o al menys per mi, treballar per subsistir i dedicar-te tranquil·lament a fer música o a fer el que sigui, la part artística.
M- Mmsí. Quina edat tens Santi?
S- 37.
M- 37. Molt bé. Bueno, jo tinc 29. I...Com ocupes el teu temps lliure? A part de la música? Tens alguna altre inquietud?
S- Sí, a part de intentar cuidar-me una mica pues fent una mica d’esport, doncs, estudiant tota la part..., estic a la universitat en tota la part de multimèdia i tot això... que m'ocupa tot el temps entre l'estudi de la música, l'estudi de...pues això, de vídeo, gràfics digitals i tot això, m’ocupa prou temps. I ja és més que suficient. I en aquesta part estem, ara mateix.
M- Mmsí. Clar. Suposo que aleshores ja espai per veure... no sé si acostumes a vindre a La Sala Muncunill?
S- No, la veritat és que no. I si et dic la veritat, és la primera vegada que crec que estic aquí dintre.
M- Ah sí?
S- Sí. Sí no ho recordo malament, sí.
M- Home tampoc és un lloc que sigui molt... està al centre però.... no et ve molt de pas.
S- Sí, sí no ve molt de pas, la veritat. A més la Rasa tampoc és un lloc on acostumi a passejar. Potser és la part del centre més cap l’altre banda no? Estic més per la Plaça Vella, la Rambla i tot això que no per aquí per la Rasa. Però bueno...
M- T’ha molestat que t’enviéssim la carta?
S- No, què va! Ni molt menys, al contrari, m’ha encuriosit. Per una banda m’ha sorprès que m’hagi tocat alguna cosa! (Riures). Però....hi he vingut encuriosit. Ja volia venir abans, però bueno, per temes no he pogut venir abans. Anava a venir ahir i... i no. Per una banda he vingut a ver què era, però només era curiositat per ver què era i sapiguer què se està fent i per l'altre, doncs, repondre't a tu, no? I si hi ha algú què s'ha pres la molèstia d'intentar crear alguna cosa, doncs, perquè no col·laborar? Què em costa baixar, no? He tardat mitja hora de temps o una hora del meu temps i a més amb una cosa que em ve de pas. Si m'haguessin dit: no, no has d’agafar un avió i anar-te a Madrid, pues és una conya, però passant per aquí, què menys no?
M- Vale, gràcies. (Riures) Bueno, i no si sé t’acut, com a músic, que també tens aquesta cosa de transmetre o de l’expressió, no sé si se t’acut alguna idea, tot i que no siguis dintre de les arts visuals o plàstiques, de fer arribar l’art a la gent; de que sigui més accessible o de que la gent mostri més interès o que es motivi, d'alguna manera.
S- No, no es fàcil. I menys en arts plàstiques, que pot ser... o sigui, amb la música és molt senzill o relativament senzill accedir al públic o al gran públic perquè és alguna cosa que tens constantment. La pintura, arts gràfiques, arts plàstiques és més complicat. Què és podria fer? Mmmm. No ho sé. La veritat és que no ho sé. Obrir més sales d’exposició, obrir més museus? Però fins i tot en pots tenir moltíssims i que la gent no vingui, no? Mmmm. Popularitzar-ho...però és clar...la paraula popularitzar té una mica de mal sentit no? Seria com si popularitzar seria baixar de qualitat, a vegades vol dir això: la música popular o la música que més se sent, a vegades, és la de menys qualitat o la menys artística, per dir-ho d'una manera.
No sé. No sabria com fer més assequible o fer...això, més popular tot el tema de les arts plàstiques. Imagino que és qüestió de canviar una mica la mentalitat i la cultura de la gent en general i... i això no és fàcil. Perquè hi ha molts més atractius visuals en el món que ens envolta, més que anar a una exposició a mirar quadres no? I a vegades es prou complex veure un quadro i que t’agradi interpretar-lo o sapiguer mirar-te’l. Ja t’ho dic, a mi també em costa a vegades posar-me a mirar un quadro i sapiguer exactament què m’intenta expressar, no? Potser serviria que en una exposició hi hagués algú que m’expliqués. O que hi hagués el propi artista que m’expliqués el per què ha pintat el quadre d'aquella manera o e què m’està intentant dir amb allò. És com tot, a la que algú comença a entendre les regles del joc d'alguna cosa o què s’intenta expressar, de cop capta el teu interès. I potser el que fa falta és això. Que les sales d’exposició no siguin tan buides i tan impersonals com per entrar i mirar quadres o escultures o expressions artístiques, sense que ningú em digui què m’estan dient amb això. Bueno, potser fa que passi més que un altre perquè com que no ho entenc pues tampoc hi profunditzo. Potser hauria d’aconseguir això: fer que la gent entengui més què se li vol dir quan un es posa davant d’un quadre, per exemple. O davant de qualsevol altre obra d'art plàstica. Potser s'hauria d'aconseguir fer això.
M- Estic d’acord.
S- No és fàcil, però (riu).
M- És un esforç.
S- Ni sabria com fer-ho ehhh, però, bueno, potser s'hauria d’aconseguir això. I potser fer-ho més ampli. No fer tan un reducte tan cultural, fins i tot, alguna vegada, una mica snob, no? De que fos això: algo que em causés certa repulsa, cert...perquè això és una elit que hi ha allà sinó obrir-ho, fer-ho al carrer, fer-ho fàcil, o sigui, omplir els carrers de Terrassa de coses d’aquestes, no? No fer una exposició aquí a La Muncunill sinó fer-la fora o fer-la a La Plaça Vella o fer que no n’hi hagi de entrar sinó fer que jo ja sigui a dins, ja me’l trobi, saps?
M- Sí.
S- Potser seria millor. Com a mínim de cent igual dos s’interessarien una mica més i ja seria...
M- Sí, molta gent se quedava al carrer. Bueno, es pot fer la comparació, ara se m’acut parlant, amb el festival de Jazz que se feien les seccions gratuïtes a La Plaça Vella abans.
S- Exacte. No encara se’n fan.
M- És què ara fa temps què no visc a Terrassa.. (riures) i ja no sé..
S- Encara se’n fan.
M- Sí, continuen també a La Plaça Catalunya els diumenges, a La Plaça Vella i... com ha crescut, no? El festival.
S- Exacte.
M- Ha crescut moltíssim.
S- Exacte. Una cosa es anar a veure un concert a La Cava que et costi 45 euros i que hi caben 100 persones o l’altre cosa és anar a un concert, potser no al mateix nivell, però si a un altre nivell però que sigui prou bo i te’l poso al carrer i hi han 3000 persones. I potser només hi ha gent que hi ha de pas, però pot ser que un d’ells para i els agrada i els dóna per comprar aquell disc o els dóna per demà, com que hi ha un altre concert no sé on, pues quedem amb els amics i anem tots junts.
M- Sí, i guanya popularitat fins al punt de poder fer un picnic.
S- Exacte. Mira el picnic jazz, hi han 40.000 persones. Doncs ja està bé.
M- Molt bé, bueno, doncs em sembla que ja està.
S- D’acord.
M- Et dono el diploma (Riures). És un símbol.
S- No, però ja està bé.
M- Vale.
S- I amb això què fareu ara? El deixaràs aquí exposat? O...
M- És el que t'anava a explicar. Estem ensenyant la construcció del projecte d'alguna forma, aleshores, conforme anem transcrivint les converses, les anirem col·locant aquí. Quan hàgim acabat la de les assistents, trucarem als participants que no hi hagin vingut i també els entrevistarem. En principi les lletres les deixarem tal qual, avui quan acabi, les deixarem així, de forma que visualment ja vegis la gent que ha vingut. I tot això estarà complert el 23 de febrer, lo que sí que farem és una clausura. El 23 de febrer a les 7 de la tarda esteu convidats tots a vindre, tots el participants, tots els que hagueu participat en el projecte... i també, el que he fet, ha sigut comprometre’m a tenir un blog, que és aquest, que aniré explicant també com va creixent el projecte. I...bueno, és això.
S- A mi em sembla genial.
M- Molt bé.
S- Doncs res.
M- Doncs res, Santi, merci per vindre. Col·loquem la lletra A.
S- Sí, si us plau!
(Riures)