Dissabte a les 12:47h
L'Antonio no ha volgut que la conversa mantinguda amb ell fos transcrita.
martes, 12 de febrero de 2008
S de eStàs -entrevista presencial 4
Dissabte a les 12:30h
Carme- No sé, a mi ella m'ho va comentar divendres. És una noia que m’ajuda a casa...
M- Ah
C- i el cap de setmana a fora…
M- Ah
C- i com que jo visc aquí al darrere..
M- Sí.
C- Doncs m’ha dit: em faries el favor de portar la carta? Ah, vale…
(Riures)
M- T’explico una mica de què va el projecte.
C- Sí
M- Perquè a la carta no ho explico expressament perquè m'interessava més que res investigar o recercar fins a quin punt... mmm podem implicar gent del carrer o gent de la ciutat que no tinguin un vincle necessariament amb el context artístic i com podem vincular-lo a un projecte artístic o no.
C- Mmm
M- Faig aquesta recerca perquè jo, personalment, en els meus projectes... jo sóc la Mireia, que no m'he presentat..
C- Bueno, ja m'ho he pensat!
M- Mmm, he estat implicant gent a vegades al carrer o a la ciutat... i també darrerement durant els últims anys s'estan fent projectes intentant… això, motivar a persones a participar, no? De forma que el projecte també és com una construcció col·lectiva, a vegades…
C- Mmm
M- Però crec que fins ara no s'havia estudiat, no? Fins a quin punt la gent respondria positivament o no respondria positivament… i per a mi era important portar a terme aquesta proposta.
C- T'estàs trobant com reacciona la gent?
M- Sí. Bueno, ara suposo que ho veuràs a partir d'aquest matí, no?
M- Exacte!
C- Però... home... amb ella, que no sabia ben bé de què anava... i bueno, jo li vaig explicar una mica...
M- Sí.
C- Però, evidentment, tampoc tenia molta idea, perquè és lo que tu dius, no ho especifiqueu ben bé a..
M- Exacte!
C- Però, bueno, la idea jo sí que la vaig captar.
M- Mmm, mmm
C- Home, en ella vaig veure que li sabia greu. Ella veia que és una cosa nova, diu: Carme... perquè ella em deia: per què no m’acompanyes? Perquè ella no està acostumada a aquesta.. a anar a exposicions i…lo que és el món de l’art.
I.. bueno, però llavors al veure les dates ella ha hagut de marxar i per això.. però bueno, jo crec que això, que la gent que encara no està implicada veu que es una cosa, una novetat que també és atractiva.
M- Mm, mm
C- I que l'endinsa en un món que, evidentment, pot ser que desconegui.
M- Mm, mm, mm
M- Ella m’has dit que..és la perso.. aviam ..
C- Ella és la dona que em ve a ajudar a casa.
M- A ajudar a casa, vale..
C- I llavors, clar…ella no sabia ni on estava la sala Muncunill. I li vaig dir: home, és aquí a la plaça Didó que fan exposicions i… suposo que no és que no hagi vingut perquè s’ha tallat, eh…lo que em demanava es que si podia venir amb ella, però després li va sortir un imprevist i havia de marxar.
M- Ja
C- I m’ha dit doncs porta-ho tu!
(Riures)
M- Com et dius?
[...]
M- Tu acostumes a venir a sala Muncunill? Has vingut alguna vegada?
C- Sí, sí amb el meu fill que havia estat fent dibuix a… independent de mi amb ell que feia dibuix als Amics de les Arts.
M-Ah!
C- I llavors doncs hem vingut varies vegades a veure exposicions i..
M- O sigui que d'alguna manera si que tens algú vincle amb l’art...
C- A part de que a mi m'agradi, doncs, també tinc un cunyat que és escultor.. vull dir que, vulguis o no, que el món de l’art també el tenim a prop.
(Riures)
M- Ja. Bueno, i et puc preguntar quina edat tens?
C- 44 anys.
M- 44 anys. I a què et dediques?
C- Jo sóc dietista.
M- Aha! Vale, em podries dir el teu llibre de lectura preferit? Algú llibre que te hagi…
C- Que a mi m’agradi?
M- Sí.
C- Bueno, ara recentment, ara estic començant l’últim del Ken Follet. Però a mi la que m’agrada molt és… el, el MarioVargas Llosa sempre m’ha agradat moltíssim. Tinc una inclinació no sé perquè a lectures sud-americanes.
M- Mm, mm
C- M’arriben, m’arriben molt.
M- Potser és més càlida, no?
C- Sí
M- Més humana.
C- Sí. Bueno, el fet és això, que m’arriba. I llavors suposo que es pot ampliar a que és més càlid, és més humana..
M- Clar
C- Sí, pot ser….Jo últimament m’estic llegint una novel·la de Finlàndia que pot ser per l’escriptor és molt gran ja i no m’arriba... i ho faig personalment perquè tinc un vincle amb aquest país i m'hi trobo bé... però també hi han uns codis de comportament diferents i no m’acaba de….
C- No t’arriba
M- No m’arriba Però, bueno, pot ser que sigui també... bueno
C-Jo tinc aquesta tendència, tot m’agrada: lo que és la música africana, música… a part que tinc experiències amb els meus fills que m’han anat molt bé. Com són les cançons, per exemple, de bressol, les cançons africanes, bueno els deixava drogui. La gent em deia: la música clàssica, sí que els hi posava, sí... però la música brasilenya i la música africana els deixava… però relaxadíssims.
M- Ai què bo! Què bo! Carme, aviam, si en algun moment et proposessin, jo no ho farè, però que es donés el cas, que et proposessin de participar en una proposta artística ho descartaries?
C- No
M- Vale.
C- No, aviam a nivell de col·laborar jo sóc molt poc habilidosa, eh...
M- Bueno.
C- Vull dir, però que no tinc cap mena de… quan parlem d'això del dibuix... té atractiu!.. però no, no...el que passa que participar-hi no, no em molesta gens.
M- No et molestaria..
C- No.
M- Molt bé. Doncs em sembla que ja està..
C- A veure si pogués afegir a la família encara millor!
M- Encara millor! Clar! Clar! El teu cunyat que és escultor?
C- És el Josep González.
Mi- Ah
[...]
C- Jo, el meu fill ara que té onze anys i que comença amb canvis i bueno ja, tot, tot, tot, físicament...de començar amb amistats noves...
M- Clar
C- de començar estudis nous...
M- Clar
C- tot això... i ell em deia: mare, això que fa? Por? Què és lo que fa això aquests canvis?
Mi- Això va dir? Ala!
C- Sí.
M- Quina passada!
C- Dic: això fa moltes coses. Fa por, fa inseguretat, fa seguretat... dic: el que has de ser, és espavilat i que certes coses de caràcter, per exemple, no t'absorbeixin, no? Com són pors...
M- Clar.
C- Pors... però clar, t’hi has de tirar una miqueta, si no! Pues... no tinc cap problema en col·laborar, ehh!
M- Vale. Et faria res que, d'alguna forma, faré uns llibrets…
C- Mm, mm
M- ... d'aquesta conversa? Per mi és molt important la conversa. Et faria res que la transcrivís en llibrets?
C- No.
M- Vale.
M- Doncs els llibrets estaran a l’altre estanteria d’allà. El dia 23 de febrer farem una clausura a les 7 de la tarda. Estàs convidada a vindre, també està convidada a vindre la...
C- La Pepi
M- La Pepi
[...]
C- Doncs molt bé, moltes gràcies. Ja li explicaré tot a ella
M- Molt bé! Carme, gràcies per vindre. Col·loquem la lletra? La vols col·locar tu? La col·loco jo?
Mireia- Doncs li va arribar fa pocs dies, oi? La carta?
Carme- No sé, a mi ella m'ho va comentar divendres. És una noia que m’ajuda a casa...
M- Ah
C- i el cap de setmana a fora…
M- Ah
C- i com que jo visc aquí al darrere..
M- Sí.
C- Doncs m’ha dit: em faries el favor de portar la carta? Ah, vale…
(Riures)
M- T’explico una mica de què va el projecte.
C- Sí
M- Perquè a la carta no ho explico expressament perquè m'interessava més que res investigar o recercar fins a quin punt... mmm podem implicar gent del carrer o gent de la ciutat que no tinguin un vincle necessariament amb el context artístic i com podem vincular-lo a un projecte artístic o no.
C- Mmm
M- Faig aquesta recerca perquè jo, personalment, en els meus projectes... jo sóc la Mireia, que no m'he presentat..
C- Bueno, ja m'ho he pensat!
M- Mmm, he estat implicant gent a vegades al carrer o a la ciutat... i també darrerement durant els últims anys s'estan fent projectes intentant… això, motivar a persones a participar, no? De forma que el projecte també és com una construcció col·lectiva, a vegades…
C- Mmm
M- Però crec que fins ara no s'havia estudiat, no? Fins a quin punt la gent respondria positivament o no respondria positivament… i per a mi era important portar a terme aquesta proposta.
C- T'estàs trobant com reacciona la gent?
M- Sí. Bueno, ara suposo que ho veuràs a partir d'aquest matí, no?
M- Exacte!
C- Però... home... amb ella, que no sabia ben bé de què anava... i bueno, jo li vaig explicar una mica...
M- Sí.
C- Però, evidentment, tampoc tenia molta idea, perquè és lo que tu dius, no ho especifiqueu ben bé a..
M- Exacte!
C- Però, bueno, la idea jo sí que la vaig captar.
M- Mmm, mmm
C- Home, en ella vaig veure que li sabia greu. Ella veia que és una cosa nova, diu: Carme... perquè ella em deia: per què no m’acompanyes? Perquè ella no està acostumada a aquesta.. a anar a exposicions i…lo que és el món de l’art.
I.. bueno, però llavors al veure les dates ella ha hagut de marxar i per això.. però bueno, jo crec que això, que la gent que encara no està implicada veu que es una cosa, una novetat que també és atractiva.
M- Mm, mm
C- I que l'endinsa en un món que, evidentment, pot ser que desconegui.
M- Mm, mm, mm
M- Ella m’has dit que..és la perso.. aviam ..
C- Ella és la dona que em ve a ajudar a casa.
M- A ajudar a casa, vale..
C- I llavors, clar…ella no sabia ni on estava la sala Muncunill. I li vaig dir: home, és aquí a la plaça Didó que fan exposicions i… suposo que no és que no hagi vingut perquè s’ha tallat, eh…lo que em demanava es que si podia venir amb ella, però després li va sortir un imprevist i havia de marxar.
M- Ja
C- I m’ha dit doncs porta-ho tu!
(Riures)
M- Com et dius?
[...]
M- Tu acostumes a venir a sala Muncunill? Has vingut alguna vegada?
C- Sí, sí amb el meu fill que havia estat fent dibuix a… independent de mi amb ell que feia dibuix als Amics de les Arts.
M-Ah!
C- I llavors doncs hem vingut varies vegades a veure exposicions i..
M- O sigui que d'alguna manera si que tens algú vincle amb l’art...
C- A part de que a mi m'agradi, doncs, també tinc un cunyat que és escultor.. vull dir que, vulguis o no, que el món de l’art també el tenim a prop.
(Riures)
M- Ja. Bueno, i et puc preguntar quina edat tens?
C- 44 anys.
M- 44 anys. I a què et dediques?
C- Jo sóc dietista.
M- Aha! Vale, em podries dir el teu llibre de lectura preferit? Algú llibre que te hagi…
C- Que a mi m’agradi?
M- Sí.
C- Bueno, ara recentment, ara estic començant l’últim del Ken Follet. Però a mi la que m’agrada molt és… el, el MarioVargas Llosa sempre m’ha agradat moltíssim. Tinc una inclinació no sé perquè a lectures sud-americanes.
M- Mm, mm
C- M’arriben, m’arriben molt.
M- Potser és més càlida, no?
C- Sí
M- Més humana.
C- Sí. Bueno, el fet és això, que m’arriba. I llavors suposo que es pot ampliar a que és més càlid, és més humana..
M- Clar
C- Sí, pot ser….Jo últimament m’estic llegint una novel·la de Finlàndia que pot ser per l’escriptor és molt gran ja i no m’arriba... i ho faig personalment perquè tinc un vincle amb aquest país i m'hi trobo bé... però també hi han uns codis de comportament diferents i no m’acaba de….
C- No t’arriba
M- No m’arriba Però, bueno, pot ser que sigui també... bueno
C-Jo tinc aquesta tendència, tot m’agrada: lo que és la música africana, música… a part que tinc experiències amb els meus fills que m’han anat molt bé. Com són les cançons, per exemple, de bressol, les cançons africanes, bueno els deixava drogui. La gent em deia: la música clàssica, sí que els hi posava, sí... però la música brasilenya i la música africana els deixava… però relaxadíssims.
M- Ai què bo! Què bo! Carme, aviam, si en algun moment et proposessin, jo no ho farè, però que es donés el cas, que et proposessin de participar en una proposta artística ho descartaries?
C- No
M- Vale.
C- No, aviam a nivell de col·laborar jo sóc molt poc habilidosa, eh...
M- Bueno.
C- Vull dir, però que no tinc cap mena de… quan parlem d'això del dibuix... té atractiu!.. però no, no...el que passa que participar-hi no, no em molesta gens.
M- No et molestaria..
C- No.
M- Molt bé. Doncs em sembla que ja està..
C- A veure si pogués afegir a la família encara millor!
M- Encara millor! Clar! Clar! El teu cunyat que és escultor?
C- És el Josep González.
Mi- Ah
[...]
C- Jo, el meu fill ara que té onze anys i que comença amb canvis i bueno ja, tot, tot, tot, físicament...de començar amb amistats noves...
M- Clar
C- de començar estudis nous...
M- Clar
C- tot això... i ell em deia: mare, això que fa? Por? Què és lo que fa això aquests canvis?
Mi- Això va dir? Ala!
C- Sí.
M- Quina passada!
C- Dic: això fa moltes coses. Fa por, fa inseguretat, fa seguretat... dic: el que has de ser, és espavilat i que certes coses de caràcter, per exemple, no t'absorbeixin, no? Com són pors...
M- Clar.
C- Pors... però clar, t’hi has de tirar una miqueta, si no! Pues... no tinc cap problema en col·laborar, ehh!
M- Vale. Et faria res que, d'alguna forma, faré uns llibrets…
C- Mm, mm
M- ... d'aquesta conversa? Per mi és molt important la conversa. Et faria res que la transcrivís en llibrets?
C- No.
M- Vale.
M- Doncs els llibrets estaran a l’altre estanteria d’allà. El dia 23 de febrer farem una clausura a les 7 de la tarda. Estàs convidada a vindre, també està convidada a vindre la...
C- La Pepi
M- La Pepi
[...]
C- Doncs molt bé, moltes gràcies. Ja li explicaré tot a ella
M- Molt bé! Carme, gràcies per vindre. Col·loquem la lletra? La vols col·locar tu? La col·loco jo?
T de veienT-entrevista presencial 3
Dissabte a les 12:15h
Maria- Sí.
Mi- …que a vegades en comptes de fer escultures o pintures…
Ma- Sí.
Mi- més que intentar explicar els sentiments del propi artista o dels paisatges o així, el que intenten és treballar amb gent, amb la gent del carrer, amb la gent de la ciutat… intentant parlar de les històries personals de cada persona o, per exemple, li podria preguntar algú que expliqués alguna anècdota important de la seva vida. Això són projectes que s’estan fent avui en dia en el món de l’art.
Ma- Sí.
Mi- Intenten participar, o intenten fer participar a gent de la ciutat, per exemple.
Ma- Sí.
Mi- Aleshores, a mi m’interessava molt fer un projecte en el que… potser jo a vostè no li demanaria que m’expliqués una anècdota personal que hagués sigut molt important en la seva vida, però jo lo que volia saber, era saber…. Jo de alguna forma volia fer un projecte per saber quanta gent acceptaria participar en una proposta d’art. No sé si m’explicat bé
Ma- Sí. A veure si ens interessa l’art.
Mi- Exacte! La idea en principi és aquesta.
Ma- Jo… jo ja dic que no, a mi ja no m’interessa.
Mi- Sí.
Ma- L’únic que sóc molt gran, després tinc molts mals: tinc sucre, tinc sal, tinc el citrón, tinc el cor que em batega, tinc 87 anys.
Mi- No ho sembla!
Ma- Doncs escolti, tinc això.
Mi- Està molt bé!
Ma- Sí, i tinc totes aquestes altres coses i, de fet molt aficionada amb això de l’art, ja no ho he estat mai perquè hem passat molt temps patint molt…
Mi- Ahhh
Ma- Jo he patit molt. Joveneta, joveneta ja m van posar a treballar.. I he treballat tota la vida. Sabia les quatre regles i una mica de lletra, però poca cosa més… I els vestits i tot el que fèiem ens els havíem de fer nosaltres, perquè vàrem passar uns anys molt malament fins que em vaig casar. I llavors quan em vaig casar sí, allò, vaig estar bé, perquè em vaig casar amb un pagès, i en aquell temps, l’any 44 un pagès…
Mi-Clar.
Ma- Era com ara el més ric que hi hagi. I llavors ja em vaig aposentar una mica bé. Però fins allevorans vam passar la guerra i la postguerra perquè era joveneta també… vam passar més malament la postguerra amb el Franco, vam patir molt allevorans, vam passar uns anys de patir molt moralment perquè si no enraonàvem el castellà ja no podíem anar enlloc, i nosaltres sempre havíem parlat el català. Doncs, moralment vam patir molt. I llavors ja mataven en el Camp de la Bóta i apa. I vam tenir uns anys molt dolents, fins, ja et dic, fins que em vaig casar, i llavors sí, llavors ja està bé. Llavors ja podem menjar i està bé, però fins allevorans, la postguerra va ser molt dolenta, molt, molt, molt. Ens van donar un pla de blat de moro que era així, pla així que em va llevar tota la boca perquè jo aleshores era jove, i és clar, tenia gana. I tenia gana i em va llevar tota la boca.
Vam patir molt allevorans, sí…, després es va anar arreglant, i va anar bé, vaig anar bé. Vaig tenir un marit molt bo, que el vaig perdre que era bastant jove, encara. Era un bon home, molt bo, molt bo. Després em vaig tornar a casar, i tot el que era bo en un era dolent en l’altre. Vaig tenir el cel i l’infern. Fins que també vaig tenir la sort que el segon se’m va morir. I ja mai més casar-me!
Mi- Ja s’ha acabat!
Ma- Ja s’ha acabat, ehhh! En tinc prou ja!
Mi- Clar
Ma- Sí, però molt aficionada a llegir coses d’art i coses... no. Érem pobres, a casa meva érem pobres i ens van pujar així... Treballadors molt! Honrats, també. Molt. Però per l'art, diguéssim, no!
Mi- Clar.
Ma- No érem aficionats…
Mi- No, clar. Ja ho entenc. No hi havia temps.
Ma- Ni aficionada, ni n'entenia, ni res..
Mi- Clar, clar, clar… Bueno, a vegades hi ha un interès, o no es pot tindre l'interès perquè és això, la vida, la vida... l'hem d'encaixar
Ma- Jo lo que tinc és dels meus nebots... que hi ha una noia diguéssim del meu nebot que ella és la única que té interès en això, és l’única.
Mi- Ja
Ma- No crec que hi hagi ningú.
Mi- Clar. Bueno, no passa res.
Ma- Em sap greu perquè...
Mi- No cal que justifiqui, jo una mica.. ja volia saber si havia gent que no està interessada en l’art…
Ma- Sí
Mi- Podria involucrar-se en un projecte com aquest. Perquè vostè per què ha vingut ben bé, per què li demanava que vingués o..?
Ma- Sí. Perquè dic, a veure que és això..
Mi- Clar
(Riures)
Ma- Em van fer firmar amb el carnet i tot i dic: bueno, bueno, jo haig de sapiguer que és això!
Mi- Clar, clar!
Ma- Perquè per tirar-ho, per llaçar-ho o per no mirar-lo més; jo vaig pensar: no, no...S'ha d'aclarir. I ara com havia d'anar a comprar, m'e dit: mira, vés. A veure què és.
Mi- Aviam què és.
Ma- A veure què és.
Mi- Doncs aquestes lletres construeixin una frase.
Ma- Sí.
Mi- Aleshores cada persona que l’he escollit, a vostè, mirant el llistí de telèfons, i l’he enviat una lletra diferent.
Ma- Sí.
Mi- I la idea és, la idea era més que res, fer-li aquesta petita entrevista a vostè, i d'això, si a vostè no li molesta, publicar com uns llibrets. Com un document explicant lo que vostè m’ha explicat. Si hi ha alguna cosa que li molesta no l’explicarem.
Ma- No, no.
Mi- No.
Ma- Vull dir, ja la poden explicar.
Ma- Ja la podem explicar. Sí perquè és algo que he passat.
Mi- Clar
Ma- I ho passava jo i ho passaven tots, eh!
Mi- Clar, clar. Jo d’alguna forma volia estudiar si la gent vindria o no vindria i per això havia fet aquestes lletres i les havia enviat.
Ma- Amb certificat.
Mi- Exacte! Per saber si vostè vindria.
Ma- Sí.
Mi- Aleshores, tenim unes estanteries aquí on posarem les lletres, i després tindrem uns llibrets on explicarem lo que vostè m’ha comentat.
Ma- Si serveix, si serveix, ja m’està bé. Vull dir que ja es pot explicar.
Mi- Molt bé.
Ma- Ara ja dic: per entendre d'art, no.
Mi- Bueno, acostuma a llegir vostè o ja no?
Ma- No puc llegir tant, ja. No puc gaire.
Mi- I havia tingut algú llibre preferit de lectura que li agradés?
Ma- Mira, jo... m’agradava molt, quan era joveneta, el Patufet. I després les novel·les de Josep Maria Folch i Torres. Jo era aficionada a ell. S’ha de dir que el Josep Maria Folch i Torres, que llegia en la meva joventut, em va com educar, em va a ensenyar, diguéssim.
Mi- Ja
Ma- Sí, sí
Mi- Això és maco..
Ma- Sí. Molt bé. Del Josep Maria Folch i Torres, tenia novel·les d'ell, i ho llegia. I era la meva afició de quan era joveneta, sí. I l’Esquitx, l’Esquitx també..
Mi- Sí.
Ma- I també llegia l’Esquitx que en sortien quatre, i havia cada xistet i cada cosa que jo hi disfrutava molt. Era el meu hobbie, diguéssim.
Mi- Clar
Ma- Lo que jo llegia i lo que jo tenia.
Mi- És important tenir aquestes motivacions, eh?
Ma- Sí, sí.
Mi- Sí
Ma- Del Josep Maria Folch i Torres encara tinc del seu fill.
Mi- Sí.
Ma- La que deia “El meu pare” la vaig comprar també. [penso que es refereix al llibre Bon dia pare de l'any1968. No hi ha cap altra biografia paterna amb un nom similar]
Mi- Sí.
Ma- Per sapiguer com havia anat tot, diguéssim.
Mi- Sí.
Ma- Que també va a patir el Josep Maria Folch i Torres perquè li van matar un fill a la guerra...i també va patir molt.
Mi- Va fer molt de mal la guerra.
Ma- Sí. Doncs va a ser el meu, com diguéssim, educador. De joveneta, el Josep Maria Folch i Torres.
Mi- Molt bé..
Ma- Els demès no m'interessaven, ni castellà, ni res, res, res..
Mi- Res.
Ma- Bueno, la busco aquí a vostè, que tinc aquí una llista de totes les persones. I posaré que ha vingut.
Mi- Ah, miri és la número 64 vostè, eh!
Ma- L'última?
Mi- Sí
Ma- Sí
(Riures)
Ma- Molt bé!
Mi- Bueno, doncs així vostè no descarta, així de bones i primeres, o en un principi, no descartaria participar en un projecte d’art si li demanessin participar? Clar, segons el que fos, no?
Ma- No hi entenc res i no..
Mi- Però si li demanessin la participació descartaria?
Mi- No ho sap.
Ma- No ho sé.
Mi- Bueno.
Ma- Un altre dia!
Mi- Sí.
Ma- Perquè tinc moltes coses, molts mals i quan he de planxar, no aguanto la feina.
Mi- Clar.
Ma- No aguanto, no aguanto una mica.. I avui, ara, perquè he menjat i tot perquè tinc baixons de sucre.
Mi- De sucre. Clar, s’ha de controlar.
Ma- Això deu anys enrradera sí, que hagués pogut, però ara ja...
Mi- Ara ja no.
Ma- I l’edat també castiga, eh!
[…]
Mi- Ja està! Posarem la lletra al seu lloc.
Ma- Aviam, doncs, si hi ha èxit amb tot això…
[...]
Ma- Doncs jo no sabia on era la Sala Muncunill i guaita, tan maca que és!
Mi- Sí, sí que ho és...
Ma- Sí. És gran, és maca...
Mi- Doncs vol posar la lletra vostè o vol que la posi jo?
Ma- Posa-la tú mateix...
Mi- D'acord, doncs ara la posarem...
Ma- Moltes gràcies
Mi- Doncs gràcies a vostè per vindre, eh?
Ma- De res, sí. Moltes gràcies
Mi- Fins el dia 23
Ma- Déu siau, fins el dia 23
[...]
Mireia- Avui en dia, hi ha moltes propostes de projectes artístics, d’art..
Maria- Sí.
Mi- …que a vegades en comptes de fer escultures o pintures…
Ma- Sí.
Mi- més que intentar explicar els sentiments del propi artista o dels paisatges o així, el que intenten és treballar amb gent, amb la gent del carrer, amb la gent de la ciutat… intentant parlar de les històries personals de cada persona o, per exemple, li podria preguntar algú que expliqués alguna anècdota important de la seva vida. Això són projectes que s’estan fent avui en dia en el món de l’art.
Ma- Sí.
Mi- Intenten participar, o intenten fer participar a gent de la ciutat, per exemple.
Ma- Sí.
Mi- Aleshores, a mi m’interessava molt fer un projecte en el que… potser jo a vostè no li demanaria que m’expliqués una anècdota personal que hagués sigut molt important en la seva vida, però jo lo que volia saber, era saber…. Jo de alguna forma volia fer un projecte per saber quanta gent acceptaria participar en una proposta d’art. No sé si m’explicat bé
Ma- Sí. A veure si ens interessa l’art.
Mi- Exacte! La idea en principi és aquesta.
Ma- Jo… jo ja dic que no, a mi ja no m’interessa.
Mi- Sí.
Ma- L’únic que sóc molt gran, després tinc molts mals: tinc sucre, tinc sal, tinc el citrón, tinc el cor que em batega, tinc 87 anys.
Mi- No ho sembla!
Ma- Doncs escolti, tinc això.
Mi- Està molt bé!
Ma- Sí, i tinc totes aquestes altres coses i, de fet molt aficionada amb això de l’art, ja no ho he estat mai perquè hem passat molt temps patint molt…
Mi- Ahhh
Ma- Jo he patit molt. Joveneta, joveneta ja m van posar a treballar.. I he treballat tota la vida. Sabia les quatre regles i una mica de lletra, però poca cosa més… I els vestits i tot el que fèiem ens els havíem de fer nosaltres, perquè vàrem passar uns anys molt malament fins que em vaig casar. I llavors quan em vaig casar sí, allò, vaig estar bé, perquè em vaig casar amb un pagès, i en aquell temps, l’any 44 un pagès…
Mi-Clar.
Ma- Era com ara el més ric que hi hagi. I llavors ja em vaig aposentar una mica bé. Però fins allevorans vam passar la guerra i la postguerra perquè era joveneta també… vam passar més malament la postguerra amb el Franco, vam patir molt allevorans, vam passar uns anys de patir molt moralment perquè si no enraonàvem el castellà ja no podíem anar enlloc, i nosaltres sempre havíem parlat el català. Doncs, moralment vam patir molt. I llavors ja mataven en el Camp de la Bóta i apa. I vam tenir uns anys molt dolents, fins, ja et dic, fins que em vaig casar, i llavors sí, llavors ja està bé. Llavors ja podem menjar i està bé, però fins allevorans, la postguerra va ser molt dolenta, molt, molt, molt. Ens van donar un pla de blat de moro que era així, pla així que em va llevar tota la boca perquè jo aleshores era jove, i és clar, tenia gana. I tenia gana i em va llevar tota la boca.
Vam patir molt allevorans, sí…, després es va anar arreglant, i va anar bé, vaig anar bé. Vaig tenir un marit molt bo, que el vaig perdre que era bastant jove, encara. Era un bon home, molt bo, molt bo. Després em vaig tornar a casar, i tot el que era bo en un era dolent en l’altre. Vaig tenir el cel i l’infern. Fins que també vaig tenir la sort que el segon se’m va morir. I ja mai més casar-me!
Mi- Ja s’ha acabat!
Ma- Ja s’ha acabat, ehhh! En tinc prou ja!
Mi- Clar
Ma- Sí, però molt aficionada a llegir coses d’art i coses... no. Érem pobres, a casa meva érem pobres i ens van pujar així... Treballadors molt! Honrats, també. Molt. Però per l'art, diguéssim, no!
Mi- Clar.
Ma- No érem aficionats…
Mi- No, clar. Ja ho entenc. No hi havia temps.
Ma- Ni aficionada, ni n'entenia, ni res..
Mi- Clar, clar, clar… Bueno, a vegades hi ha un interès, o no es pot tindre l'interès perquè és això, la vida, la vida... l'hem d'encaixar
Ma- Jo lo que tinc és dels meus nebots... que hi ha una noia diguéssim del meu nebot que ella és la única que té interès en això, és l’única.
Mi- Ja
Ma- No crec que hi hagi ningú.
Mi- Clar. Bueno, no passa res.
Ma- Em sap greu perquè...
Mi- No cal que justifiqui, jo una mica.. ja volia saber si havia gent que no està interessada en l’art…
Ma- Sí
Mi- Podria involucrar-se en un projecte com aquest. Perquè vostè per què ha vingut ben bé, per què li demanava que vingués o..?
Ma- Sí. Perquè dic, a veure que és això..
Mi- Clar
(Riures)
Ma- Em van fer firmar amb el carnet i tot i dic: bueno, bueno, jo haig de sapiguer que és això!
Mi- Clar, clar!
Ma- Perquè per tirar-ho, per llaçar-ho o per no mirar-lo més; jo vaig pensar: no, no...S'ha d'aclarir. I ara com havia d'anar a comprar, m'e dit: mira, vés. A veure què és.
Mi- Aviam què és.
Ma- A veure què és.
Mi- Doncs aquestes lletres construeixin una frase.
Ma- Sí.
Mi- Aleshores cada persona que l’he escollit, a vostè, mirant el llistí de telèfons, i l’he enviat una lletra diferent.
Ma- Sí.
Mi- I la idea és, la idea era més que res, fer-li aquesta petita entrevista a vostè, i d'això, si a vostè no li molesta, publicar com uns llibrets. Com un document explicant lo que vostè m’ha explicat. Si hi ha alguna cosa que li molesta no l’explicarem.
Ma- No, no.
Mi- No.
Ma- Vull dir, ja la poden explicar.
Ma- Ja la podem explicar. Sí perquè és algo que he passat.
Mi- Clar
Ma- I ho passava jo i ho passaven tots, eh!
Mi- Clar, clar. Jo d’alguna forma volia estudiar si la gent vindria o no vindria i per això havia fet aquestes lletres i les havia enviat.
Ma- Amb certificat.
Mi- Exacte! Per saber si vostè vindria.
Ma- Sí.
Mi- Aleshores, tenim unes estanteries aquí on posarem les lletres, i després tindrem uns llibrets on explicarem lo que vostè m’ha comentat.
Ma- Si serveix, si serveix, ja m’està bé. Vull dir que ja es pot explicar.
Mi- Molt bé.
Ma- Ara ja dic: per entendre d'art, no.
Mi- Bueno, acostuma a llegir vostè o ja no?
Ma- No puc llegir tant, ja. No puc gaire.
Mi- I havia tingut algú llibre preferit de lectura que li agradés?
Ma- Mira, jo... m’agradava molt, quan era joveneta, el Patufet. I després les novel·les de Josep Maria Folch i Torres. Jo era aficionada a ell. S’ha de dir que el Josep Maria Folch i Torres, que llegia en la meva joventut, em va com educar, em va a ensenyar, diguéssim.
Mi- Ja
Ma- Sí, sí
Mi- Això és maco..
Ma- Sí. Molt bé. Del Josep Maria Folch i Torres, tenia novel·les d'ell, i ho llegia. I era la meva afició de quan era joveneta, sí. I l’Esquitx, l’Esquitx també..
Mi- Sí.
Ma- I també llegia l’Esquitx que en sortien quatre, i havia cada xistet i cada cosa que jo hi disfrutava molt. Era el meu hobbie, diguéssim.
Mi- Clar
Ma- Lo que jo llegia i lo que jo tenia.
Mi- És important tenir aquestes motivacions, eh?
Ma- Sí, sí.
Mi- Sí
Ma- Del Josep Maria Folch i Torres encara tinc del seu fill.
Mi- Sí.
Ma- La que deia “El meu pare” la vaig comprar també. [penso que es refereix al llibre Bon dia pare de l'any1968. No hi ha cap altra biografia paterna amb un nom similar]
Mi- Sí.
Ma- Per sapiguer com havia anat tot, diguéssim.
Mi- Sí.
Ma- Que també va a patir el Josep Maria Folch i Torres perquè li van matar un fill a la guerra...i també va patir molt.
Mi- Va fer molt de mal la guerra.
Ma- Sí. Doncs va a ser el meu, com diguéssim, educador. De joveneta, el Josep Maria Folch i Torres.
Mi- Molt bé..
Ma- Els demès no m'interessaven, ni castellà, ni res, res, res..
Mi- Res.
Ma- Bueno, la busco aquí a vostè, que tinc aquí una llista de totes les persones. I posaré que ha vingut.
Mi- Ah, miri és la número 64 vostè, eh!
Ma- L'última?
Mi- Sí
Ma- Sí
(Riures)
Ma- Molt bé!
Mi- Bueno, doncs així vostè no descarta, així de bones i primeres, o en un principi, no descartaria participar en un projecte d’art si li demanessin participar? Clar, segons el que fos, no?
Ma- No hi entenc res i no..
Mi- Però si li demanessin la participació descartaria?
Mi- No ho sap.
Ma- No ho sé.
Mi- Bueno.
Ma- Un altre dia!
Mi- Sí.
Ma- Perquè tinc moltes coses, molts mals i quan he de planxar, no aguanto la feina.
Mi- Clar.
Ma- No aguanto, no aguanto una mica.. I avui, ara, perquè he menjat i tot perquè tinc baixons de sucre.
Mi- De sucre. Clar, s’ha de controlar.
Ma- Això deu anys enrradera sí, que hagués pogut, però ara ja...
Mi- Ara ja no.
Ma- I l’edat també castiga, eh!
[…]
Mi- Ja està! Posarem la lletra al seu lloc.
Ma- Aviam, doncs, si hi ha èxit amb tot això…
[...]
Ma- Doncs jo no sabia on era la Sala Muncunill i guaita, tan maca que és!
Mi- Sí, sí que ho és...
Ma- Sí. És gran, és maca...
Mi- Doncs vol posar la lletra vostè o vol que la posi jo?
Ma- Posa-la tú mateix...
Mi- D'acord, doncs ara la posarem...
Ma- Moltes gràcies
Mi- Doncs gràcies a vostè per vindre, eh?
Ma- De res, sí. Moltes gràcies
Mi- Fins el dia 23
Ma- Déu siau, fins el dia 23
[...]
7 cartes més retornades...
ens han retornat set cartes més....
ara són 53 les cartes que finalment van arribar.... i de 53 van assistir 25....
estic considerant el fet de incloure a la vitrina les lletres de les cartes retornades, doncs sinó estic donant equívocs visuals a les persones que venen a veure el projecte a la Sala Muncunill... visualment dóna la impressió que, en relació als 64 espais de la frase, s'ha presentat molta menys gent de la que, en relació als 53 espais, s'ha presentat.
ja torno a ser aquí
ja he acabat la preparació i els post-preapratius de l'exposició que es va inagurar dijous (t i ara intento posar el dia aquest blog.
lunes, 4 de febrero de 2008
més cartes retornades i una de rebuda
han retornat dues cartes més. encara no sé quines lletres són, m'acaben d'avisar. per altra banda, avui una tal Carme ha rebut la Q de aQuesta i ara hem de posar la lletra al seu lloc i fer l'entrevista.
ara ja van 25 lletres de 58....
domingo, 3 de febrero de 2008
O de de convocatÒria -entrevista presencial 2
Dissabte a les 12:10
Mireia- O sigui, que li va arribar el paquet al teu pare?
Valentí-Sí.
M-Fa molts dies?
V-La setmana passada, però no ho sé.. El diumenge va ser…
Lídia- Igual, llavors fa una setmana i mitja com a molt…
M-Tu ets la seva xicota?
L-Sí.
M-Vale, jo sóc la Mireia que no m’he presentat.
(Riures)
L-La Lídia.
V-Bueno, quan ens van dir: té, heu de anar allà a portar una lletra, es va posar contentísima. Va, vinga, vinga, anem!
(Riures)
M-Sí, t’agraden aquestes coses?
L-Home, a mi sí, no?...però...vaig pensar, em va fer molta gràcia: mira algo que fan així per Terrassa, ¿no? Vius aquí i.. a mi si m’agrada.
M-Sí
(Riures)
L-Sí, sí
M-No sabíem tampoc qui tipus de gent vindria, però esperàvem que potser hauria gent que li faria gràcia.
L-Però com ho tries? Per atzar?
M-Sí, vam agafat el llistí de telèfons i ho vam triar a l'atzar. Jo sóc de Terrassa. Podria haver arribat a algú que conegués, o sigui, podria haver tocat a algú que conegués, però no va tocar ningú i crec que encara era més emocionant en aquest sentit. Aleshores, bueno, no sé si teniu algú vincle amb el món de l’art normalment o amb la creativitat..?
L-No. No
V-Una mica la teva mare, que dibuixa
L-No bueno. Ella sap dibuixar i ja està. Però no ha fet res
M-Vale. Acostumeu a anar a galeries, o a museus...? Em podeu esmentar algun artista?
L-No. A veure, fem lo típic, no? Quan anem fora de vacances sí que aprofitem i...sí que visitem molts museus allà on vas de vacances, però si no…
V-Quan estem aquí la veritat és que no
L-No.
M-Clar, és un esforç també, no?
(Riures)
V-No i a vegades... al CosmoCaixa sí que hem anat varies vegades i així, però ja són museus més afins a nosaltres
L-Però una vegada, no ho sé, vam anar al del Dalí, però perquè jo no havia estat, i vam dir, doncs anem perquè és conegut...però, no...anem més quan anem a fora.
V-Sí
L-Aquí diguem que estem més per d'altres aficions.
M-Clar
V-Quan vulguis anar de museus ves a Escòcia
M-A sí! Sou excursionistes?
V-No, Escòcia, Escòcia
M-Ahh! Escòcia. Vale...
V-Quan vulguis anar de museus ves a Escòcia
M-Havia entès: no anem de museus, però anem d’excursió!
(Riures)
L-No, sí. És el que fem el cap de setmana!
V-També, també
L-Sempre anem a muntanya els caps de setmana. Això sí. sí, sí. Gastem el temps així
(Riures)
L- Però sí, vam a estar a Escòcia i allà és...si t'agraden els museus..
M-No hi he estat mai...
V-Doncs es maco!
L-Sí?
V-I mira que allà tothom va amb la família i amb nens i a tot arreu! Els caps de setmana allà la gent va a visitar museus.
L-És que els museus que són municipals, que no són... privats, són tots... tots gratuïts. Aleshores, clar, és molt més fàcil per una família. I amb el temps que fa i tot, dius: plou!... i a s’obre el museu és gratuït, doncs…
M-Clar... Home, això és maco. Però sí, sí que n'havia sentit a parlar. També d'altres llocs com ara en el nord d'Europa, on tenen l'hàbit d'anar a visitar museus.
V-Sí, aquí no tenim l'hàbit de fer-ho...
M-Bueno! Aviam si de mica en mica…a Madrid es veuen situacions semblants, tot i que a una altra escala.
V-...i menys si són d'art. D'art encara menys.
M-Quina edat teniu?
V-29
L-29
M-Ah, doncs tenim la mateixa edat!
(Riures)
L- La generació del 78 és la bona, eh?
(Riures)
M-Es nota aquí la bona collita, no?
(Riures)
M-Aquí, aquí!
(Riures)
M-I a què us dediqueu? ...puc saber-ho? Si no us molesta, vaja
L-Jo sóc geòloga
V-Els dos som geòlegs..
(Riures)
L-Sí, bueno... ara, si vols parlo per tu!
(Riures)
L-I res, jo estic a uns empresa privada de Cornellà treballant…Més o menys és això
M-Val
V-Jo estic acabant el doctorat ...a l'Autònoma…
M-Ostres!
V-I vull ser professor.
M-Estàs amb la tesi? I estàs de becari també, o?
V-La tesi, la tesi... l'estic acabant.
M-I sobre què l'estàs fent?
V-Ui, és complicat! Sobre el mantell terrestre. Agafo i vaig on hi ha volcans i agafo roques volcàniques i allà surten fragments de roca arrancats de... que són dolomites... i estudio això.
M-Ah! Ostres què interessant! Jo havia fet un curs de geologia... perquè vaig molt a muntanya i perquè aleshores feia uns treballs que tenien molt a veure amb... bueno... recol·lecció com de textures de pedres.. així explicat una miqueta a lo bèstia, però és això.
V-Bueno, però ja tens un interès. I home, si vas a muntanya i això, també et serveix per a saber què trepitges.
M-Sí, sí...
L-Clar. O com a mínim... no ho sé. Sí, la gent coneix el típic, no? Quan veuen algo diuen: això sí que és granit, però si vols saber alguna cosa més i així... sí, està bé. I el granit el coneix tothom.
(Riures)
M-Ja. Lo típic perquè esta a les vies de tren, no?
(Riures)
L-Sí. sí, sí
(Riures)
M-Bueno, doncs, crec que més o menys…. Què us ha semblat el projecte?
V-Original
M-No us l'he explicat realment, però així d’entrada quina... a tu (referint-se a la Lídia) et va entusiasmar bastant, no?
L-Bueno sí però... però això que t’he dit, no? Que comportava com participar en alguna cosa dintre d’aquí de Terrassa. Però és clar, no tens ni idea de què és.
M-Ja
L-Era una mica incògnita i també veníem una mica en pla: a veure què em trobaré?
M-Ets de Terrassa?
L-Sí
M-Jo també… Vale. I no sé, si us havia incomodat o era una molèstia o….?
V-No, no. Perquè molts caps de setmana tampoc saps què fer i dius, clar, què fas?
(Riures)
L-No, no. A més també trobo que tampoc heu posat unes hores allò molt... que t'hagis de llevar d'hora ni res.
M-No. Vam ser força flexibles en aquest sentit, perquè és això: a l'igual hi ha gent que té coses a fer o s’organitzen el cap de setmana d’una manera..
V-I nosaltres també tenim coses a fer, eh? però, vull dir... t'ho combines i…
M-Clar
L-Clar, dius: estàs al centre i és una hora que... que no t'has hagut de llevar d'hora. Doncs pots fer coses i llavons passes i fas això... no, en aquest sentit bé.
(Riures)
M-I, si, si... bueno, això és una pregunta així… Si algun dia anéssiu pel carrer o d'alguna forma us intentessin implicar en algun projecte artístic... estaríeu disposats a... no ho faré, eh jo!.. però vull dir… que això es queda aquí. (riures) No. Vindré a portar-vos una altra carta o a trucar-vos ... No? (riures). Però vull dir .. estaríeu oberts a participar si d'alguna forma se us demanés la vostra participació?
V-Com a mínim descartar-ho no. Suposo que depèn molt del moment i del que sigui...
M-Clar
L-Jo crec que depèn del que fos.
M-Clar
V-Home, si vingués aquell tio que fa fotografies de la gent despullada per les ciutats i a mi m'ho diu, doncs dius no
(Riures)
L-Clar, això segurament doncs dius...no!
(Riures)
M-Ja, però en principi descartar-ho no..
V-No... o sigui, no
L-Sobretot si són coses col·lectives, no? Igual si t'ho demanen molt personalment ja dius d'entrada que no, perquè així convertir-te en el centre d'atenció...però amb una proposta que és col·lectiva i això... doncs
(Riures)
V-Tu més que jo!
L-Bueno, què hi farem, cada un és com és!
M-Clar, va a caràcters potser també, no? Teniu algun llibre de lectura preferit?
V-Ui. Molts… home, allò preferit, preferit…
M-Un així que tingui a…o quin t’estàs llegint ara?
V-També ara és l’últim... però… l’últim que vaig llegir va ser la segona part de “El pilars de la terra”. Però, potser el que tinc més bon records...també me'l vaig llegir de més petit, i marca més... Però “El senyor del anells” és el que m'ha marcat més.
L-Ja. Tu això... aquests de ”Els senyors dels anells” i així...
V-A mi sí
M-I tu?
L-Ummm, com a preferit, preferit…és que ara en aquests moments dir “Els pilars de la terra” queda molt lleig...
(Riure)
L-Perquè ara ha sortit el segon
M-Amb tot el boom, no?
L-Exacte! I jo el segon no me l’he llegit encara!
V-Que consti que ara estem dient llibres així coneguts, però nosaltres llegim molt, eh?
L-El que passa que diferents. Però bueno, aquest és n que m'agrada molt. I ara el que m’estic acabant de llegir “El juego de Ender” de ciència ficció
V-Ahh, “El juego de Ender”
L-Sí, així de ciència ficció. Bueno, aquest és el primer...
V-És una saga...són llibres així coneguts ja fa uns anys...
L-Sí, són antics, són antics.
V-Sí perquè els tenia el teu pare
M-Bueno. Doncs... el diploma te l'haig de donar a tu, perquè la lletra... o te la he donar tu? aviam... com ho fem això, o el faig per als dos?
L-No, fes-ho legal, fes-ho legal...
M-Ho faig legal? Uii, ui, ui... no sé si hauria de fer-li a ella
V-Posa als dos, ja està!..
M-Vale. Poso els dos.
[...]
M-Bueno, doncs posem la lletra al seu lloc no?
V-Vinga
L- I ara ens expliques una mica...
M-Sí, i ara també us donc el full de sala...
Mireia- O sigui, que li va arribar el paquet al teu pare?
Valentí-Sí.
M-Fa molts dies?
V-La setmana passada, però no ho sé.. El diumenge va ser…
Lídia- Igual, llavors fa una setmana i mitja com a molt…
M-Tu ets la seva xicota?
L-Sí.
M-Vale, jo sóc la Mireia que no m’he presentat.
(Riures)
L-La Lídia.
V-Bueno, quan ens van dir: té, heu de anar allà a portar una lletra, es va posar contentísima. Va, vinga, vinga, anem!
(Riures)
M-Sí, t’agraden aquestes coses?
L-Home, a mi sí, no?...però...vaig pensar, em va fer molta gràcia: mira algo que fan així per Terrassa, ¿no? Vius aquí i.. a mi si m’agrada.
M-Sí
(Riures)
L-Sí, sí
M-No sabíem tampoc qui tipus de gent vindria, però esperàvem que potser hauria gent que li faria gràcia.
L-Però com ho tries? Per atzar?
M-Sí, vam agafat el llistí de telèfons i ho vam triar a l'atzar. Jo sóc de Terrassa. Podria haver arribat a algú que conegués, o sigui, podria haver tocat a algú que conegués, però no va tocar ningú i crec que encara era més emocionant en aquest sentit. Aleshores, bueno, no sé si teniu algú vincle amb el món de l’art normalment o amb la creativitat..?
L-No. No
V-Una mica la teva mare, que dibuixa
L-No bueno. Ella sap dibuixar i ja està. Però no ha fet res
M-Vale. Acostumeu a anar a galeries, o a museus...? Em podeu esmentar algun artista?
L-No. A veure, fem lo típic, no? Quan anem fora de vacances sí que aprofitem i...sí que visitem molts museus allà on vas de vacances, però si no…
V-Quan estem aquí la veritat és que no
L-No.
M-Clar, és un esforç també, no?
(Riures)
V-No i a vegades... al CosmoCaixa sí que hem anat varies vegades i així, però ja són museus més afins a nosaltres
L-Però una vegada, no ho sé, vam anar al del Dalí, però perquè jo no havia estat, i vam dir, doncs anem perquè és conegut...però, no...anem més quan anem a fora.
V-Sí
L-Aquí diguem que estem més per d'altres aficions.
M-Clar
V-Quan vulguis anar de museus ves a Escòcia
M-A sí! Sou excursionistes?
V-No, Escòcia, Escòcia
M-Ahh! Escòcia. Vale...
V-Quan vulguis anar de museus ves a Escòcia
M-Havia entès: no anem de museus, però anem d’excursió!
(Riures)
L-No, sí. És el que fem el cap de setmana!
V-També, també
L-Sempre anem a muntanya els caps de setmana. Això sí. sí, sí. Gastem el temps així
(Riures)
L- Però sí, vam a estar a Escòcia i allà és...si t'agraden els museus..
M-No hi he estat mai...
V-Doncs es maco!
L-Sí?
V-I mira que allà tothom va amb la família i amb nens i a tot arreu! Els caps de setmana allà la gent va a visitar museus.
L-És que els museus que són municipals, que no són... privats, són tots... tots gratuïts. Aleshores, clar, és molt més fàcil per una família. I amb el temps que fa i tot, dius: plou!... i a s’obre el museu és gratuït, doncs…
M-Clar... Home, això és maco. Però sí, sí que n'havia sentit a parlar. També d'altres llocs com ara en el nord d'Europa, on tenen l'hàbit d'anar a visitar museus.
V-Sí, aquí no tenim l'hàbit de fer-ho...
M-Bueno! Aviam si de mica en mica…a Madrid es veuen situacions semblants, tot i que a una altra escala.
V-...i menys si són d'art. D'art encara menys.
M-Quina edat teniu?
V-29
L-29
M-Ah, doncs tenim la mateixa edat!
(Riures)
L- La generació del 78 és la bona, eh?
(Riures)
M-Es nota aquí la bona collita, no?
(Riures)
M-Aquí, aquí!
(Riures)
M-I a què us dediqueu? ...puc saber-ho? Si no us molesta, vaja
L-Jo sóc geòloga
V-Els dos som geòlegs..
(Riures)
L-Sí, bueno... ara, si vols parlo per tu!
(Riures)
L-I res, jo estic a uns empresa privada de Cornellà treballant…Més o menys és això
M-Val
V-Jo estic acabant el doctorat ...a l'Autònoma…
M-Ostres!
V-I vull ser professor.
M-Estàs amb la tesi? I estàs de becari també, o?
V-La tesi, la tesi... l'estic acabant.
M-I sobre què l'estàs fent?
V-Ui, és complicat! Sobre el mantell terrestre. Agafo i vaig on hi ha volcans i agafo roques volcàniques i allà surten fragments de roca arrancats de... que són dolomites... i estudio això.
M-Ah! Ostres què interessant! Jo havia fet un curs de geologia... perquè vaig molt a muntanya i perquè aleshores feia uns treballs que tenien molt a veure amb... bueno... recol·lecció com de textures de pedres.. així explicat una miqueta a lo bèstia, però és això.
V-Bueno, però ja tens un interès. I home, si vas a muntanya i això, també et serveix per a saber què trepitges.
M-Sí, sí...
L-Clar. O com a mínim... no ho sé. Sí, la gent coneix el típic, no? Quan veuen algo diuen: això sí que és granit, però si vols saber alguna cosa més i així... sí, està bé. I el granit el coneix tothom.
(Riures)
M-Ja. Lo típic perquè esta a les vies de tren, no?
(Riures)
L-Sí. sí, sí
(Riures)
M-Bueno, doncs, crec que més o menys…. Què us ha semblat el projecte?
V-Original
M-No us l'he explicat realment, però així d’entrada quina... a tu (referint-se a la Lídia) et va entusiasmar bastant, no?
L-Bueno sí però... però això que t’he dit, no? Que comportava com participar en alguna cosa dintre d’aquí de Terrassa. Però és clar, no tens ni idea de què és.
M-Ja
L-Era una mica incògnita i també veníem una mica en pla: a veure què em trobaré?
M-Ets de Terrassa?
L-Sí
M-Jo també… Vale. I no sé, si us havia incomodat o era una molèstia o….?
V-No, no. Perquè molts caps de setmana tampoc saps què fer i dius, clar, què fas?
(Riures)
L-No, no. A més també trobo que tampoc heu posat unes hores allò molt... que t'hagis de llevar d'hora ni res.
M-No. Vam ser força flexibles en aquest sentit, perquè és això: a l'igual hi ha gent que té coses a fer o s’organitzen el cap de setmana d’una manera..
V-I nosaltres també tenim coses a fer, eh? però, vull dir... t'ho combines i…
M-Clar
L-Clar, dius: estàs al centre i és una hora que... que no t'has hagut de llevar d'hora. Doncs pots fer coses i llavons passes i fas això... no, en aquest sentit bé.
(Riures)
M-I, si, si... bueno, això és una pregunta així… Si algun dia anéssiu pel carrer o d'alguna forma us intentessin implicar en algun projecte artístic... estaríeu disposats a... no ho faré, eh jo!.. però vull dir… que això es queda aquí. (riures) No. Vindré a portar-vos una altra carta o a trucar-vos ... No? (riures). Però vull dir .. estaríeu oberts a participar si d'alguna forma se us demanés la vostra participació?
V-Com a mínim descartar-ho no. Suposo que depèn molt del moment i del que sigui...
M-Clar
L-Jo crec que depèn del que fos.
M-Clar
V-Home, si vingués aquell tio que fa fotografies de la gent despullada per les ciutats i a mi m'ho diu, doncs dius no
(Riures)
L-Clar, això segurament doncs dius...no!
(Riures)
M-Ja, però en principi descartar-ho no..
V-No... o sigui, no
L-Sobretot si són coses col·lectives, no? Igual si t'ho demanen molt personalment ja dius d'entrada que no, perquè així convertir-te en el centre d'atenció...però amb una proposta que és col·lectiva i això... doncs
(Riures)
V-Tu més que jo!
L-Bueno, què hi farem, cada un és com és!
M-Clar, va a caràcters potser també, no? Teniu algun llibre de lectura preferit?
V-Ui. Molts… home, allò preferit, preferit…
M-Un així que tingui a…o quin t’estàs llegint ara?
V-També ara és l’últim... però… l’últim que vaig llegir va ser la segona part de “El pilars de la terra”. Però, potser el que tinc més bon records...també me'l vaig llegir de més petit, i marca més... Però “El senyor del anells” és el que m'ha marcat més.
L-Ja. Tu això... aquests de ”Els senyors dels anells” i així...
V-A mi sí
M-I tu?
L-Ummm, com a preferit, preferit…és que ara en aquests moments dir “Els pilars de la terra” queda molt lleig...
(Riure)
L-Perquè ara ha sortit el segon
M-Amb tot el boom, no?
L-Exacte! I jo el segon no me l’he llegit encara!
V-Que consti que ara estem dient llibres així coneguts, però nosaltres llegim molt, eh?
L-El que passa que diferents. Però bueno, aquest és n que m'agrada molt. I ara el que m’estic acabant de llegir “El juego de Ender” de ciència ficció
V-Ahh, “El juego de Ender”
L-Sí, així de ciència ficció. Bueno, aquest és el primer...
V-És una saga...són llibres així coneguts ja fa uns anys...
L-Sí, són antics, són antics.
V-Sí perquè els tenia el teu pare
M-Bueno. Doncs... el diploma te l'haig de donar a tu, perquè la lletra... o te la he donar tu? aviam... com ho fem això, o el faig per als dos?
L-No, fes-ho legal, fes-ho legal...
M-Ho faig legal? Uii, ui, ui... no sé si hauria de fer-li a ella
V-Posa als dos, ja està!..
M-Vale. Poso els dos.
[...]
M-Bueno, doncs posem la lletra al seu lloc no?
V-Vinga
L- I ara ens expliques una mica...
M-Sí, i ara també us donc el full de sala...
N de coNvocatoria -entrevista presencial 1
Dissabte a les 11:15
Antonio-El viernes…
Mireia-El viernes, vale… Le explico un poco del proyecto de qué va, si quiere..
A-Sí, sí
M-Porque creo que es mi obligación explicárselo.
Ehhh, bueno es como un proyecto de investigación, por explicarlo de alguna forma, en la que invito a gente como usted a participar a través de mandarles estas letras de pan; todas diferentes. Como dice en la carta son 64. Entonces, la idea era saber, o sea, mandarles estas cartas, invitándoles a participar o explicándoles que era importante que ustedes trajeran estas letras, para saber hasta qué punto podemos implicar a un público en un proyecto artístico; o no. Porque en los últimos años se están haciendo proyectos en el contexto del arte, que es muy específico, pero en el contexto del arte, se están haciendo proyectos en los que se está invitando a gente a participar. Pero creo que hasta ahora, por lo que a mí me consta, por lo que he estado mirando, no ha habido ningún proyecto que estudie si la gente realmente responde o no responde… o así.
Y por eso… eh, también la idea de coger gente al azar del listín de teléfonos.. y para…, bueno, para coger gente de muy diversas situaciones en Terrassa. Un poco esa era la idea. ¿Le ha llegado a usted directamente la carta?
A-Sí, sí a mi casa, sí.
M-Es usted... ¿cómo se llama?
[…]
M-Entonces, bueno, primero muchas gracias por venir. Que es la primera persona que viene. Ehh, bueno le quería… por qué motivo ha venido, ¿por lo que le explicaba la carta que su participación era importante, oooo…?
A-Sí, sí, solamente por eso.
M-Solamente por eso.
A-O sea, yo, en vez de tirarla por ejemplo al container, pues, he venido aquí a entregarla porque la estuve leyendo y… (silencio)
M-¿Quizá porque también estaba el ayuntamiento detrás? Oooo…
A-No, no, no, porque yo con el ayuntamiento no tengo nada, o sea que…., por eso estoy tranquilo, solamente me extrañó ver esto del ayuntamiento..
M-Sí..
A-Esta carta tan grande, ¿Y esto qué será?
M-Claro..
A-Y al abrirlo, al abrirlo vi esto. Digo… ¿y esto qué es? ¡Al ver la N! Y luego, claro, abrí la carta, la estuve leyendo, y digo: bueno, pues ya pasaré a entregarlo.
M-Claro… claro. ¿Usted tiene algún vínculo con el arte?
A-No, no.
M-No, ninguno
A-Ni tengo, ni entiendo, ni….(silencio). Nada…no tengo nada.
M-Bueno, justamente muchos proyectos, lo que están intentando hacer, es implicar gente que no tiene por qué entender en el arte, no..
A-Ya ya…
M-Es una de las metas que tiene el arte hoy en día. Y por eso esa voluntad de implicar al público, ¿no?
Emmm, entonces ¿supongo que usted no acostumbra a visitar museos o galerías..?
A-No, no, no…
M-¿De nombres de artistas me podría anunciar alguno…?
A-No, no, no
M-De acuerdo. ¿Le puedo preguntar…?
A-Luego aparte que tampoco tengo tiempo, mi señora está enferma y tengo que estar casi todo el día allí con ella y… tampoco tengo tiempo para nada.
M-¿Y qué edad tiene, señor Antonio?
A-¿Yo?
M-Sí.
A-62 años.
M-62 años, ¡no lo parece!
(Risas)
A-¿No?, ¡Pues los tengo! Los tengo, ¡y ya cumplidos!
M-¿Y está jubilado?
A-Bueno, tengo la invalidez.
M-Tiene la invalidez.
A-(silencio) Porque me operaron de aquí.., luego tengo vértigos, luego me operaron de un cáncer de la vejiga a la orina, y… tengo un poco de azúcar también, o sea ¡que estoy hecho un desastre!
M-Bueno, tiene que cuidarse.
A-Ya me cuido.. ya..
M-Tiene que mimarse..
A-No, o sea, si a pesar de eso, estoy bien… Salgo por la mañana un rato, voy a pasear, y luego tengo que estar con mi señora. O sea, ayudarla a hacer la comida y eso…, no puede, tiene la enfermedad esa, ahora no recuerdo…, la fibromialgia esa..
M-Ahh, es muy doloroso..
A-Se siente muy mal, le duelen mucho los huesos y siempre está tumbada y….., ¡o sea que no tengo tiempo para nada!
M-Claro.
A-Y a parte que… no entiendo ni de arte ni de nada.
M-(sonidos de afirmación) … bueno, …… pues en principio, la última pregunta: ¿Se ha sentido utilizado por el proyecto, o no? ¿O se ha sentido incómodo al recibir esta carta? ¿O qué le ha parecido..?
A-No, no, incómodo no.
M-No, no
A-¡Hombre! Si me hubiera sentido incómodo, la hubiera cogido y ¡la hubiera tirado a la papelera!
(Risas)
M-¡Claro!
A-¿Me entiendes? Yo la he recibido, he venido a entregarlo aquí ¡y ya está!
M-¿Y qué piensa de propuestas que intentan implicar a gente que quizá no tenga una idea del arte o que no está acostumbrada a ir a galerías o a museos? ¿Le parece una buena iniciativa?
A-¡Hombre!.... Yo ya te digo, con la gente que yo me junto ninguno… ninguno tiene idea, igual que yo, del arte ni de otras cosas así…
M-Bueno…, pero si.., bueno quizá este proyecto es muy concreto para hacerles venir, ¿no? Pero, si algún día se encontrara con alguna propuesta por la calle…. Ooo ¿le invitaan a participar de alguna otra forma? ¿Si le vinieran a casa usted participaría?
A-Pues ya le digo, ¡Es que no tengo tiempo!
M-Claro.
A-No tengo tiempo.
A-Si tuviera tiempo pues quizá si, ¿no? Porque a mí, a ver…, me gustaría saber ¿no? cosas, pero…es por mi señora, ¡no por otra cosa!
M-Claro, tiene que dedicarse… ya lo entiendo..
M-Bueno, ¿entonces le molestaría que escribiera esta conversación que hemos tenido?
A-No, no, no.
M-No le molestaría…Vale, pues le voy a hacer una entrega de un diploma, ¡esto sí! Para agradecerle un poco…
A-Muy bien
M-¿De acuerdo? Bueno, si quiere firmar y…se lo puede llevar.
A-¿Aquí?
M-Sí.
A-Gracias.
M-Y lo que haremos es que pondremos la letra en su sitio, ¿de acuerdo?
A-Muy bien
M-Pues vamos para allá.
Antonio-El viernes…
Mireia-El viernes, vale… Le explico un poco del proyecto de qué va, si quiere..
A-Sí, sí
M-Porque creo que es mi obligación explicárselo.
Ehhh, bueno es como un proyecto de investigación, por explicarlo de alguna forma, en la que invito a gente como usted a participar a través de mandarles estas letras de pan; todas diferentes. Como dice en la carta son 64. Entonces, la idea era saber, o sea, mandarles estas cartas, invitándoles a participar o explicándoles que era importante que ustedes trajeran estas letras, para saber hasta qué punto podemos implicar a un público en un proyecto artístico; o no. Porque en los últimos años se están haciendo proyectos en el contexto del arte, que es muy específico, pero en el contexto del arte, se están haciendo proyectos en los que se está invitando a gente a participar. Pero creo que hasta ahora, por lo que a mí me consta, por lo que he estado mirando, no ha habido ningún proyecto que estudie si la gente realmente responde o no responde… o así.
Y por eso… eh, también la idea de coger gente al azar del listín de teléfonos.. y para…, bueno, para coger gente de muy diversas situaciones en Terrassa. Un poco esa era la idea. ¿Le ha llegado a usted directamente la carta?
A-Sí, sí a mi casa, sí.
M-Es usted... ¿cómo se llama?
[…]
M-Entonces, bueno, primero muchas gracias por venir. Que es la primera persona que viene. Ehh, bueno le quería… por qué motivo ha venido, ¿por lo que le explicaba la carta que su participación era importante, oooo…?
A-Sí, sí, solamente por eso.
M-Solamente por eso.
A-O sea, yo, en vez de tirarla por ejemplo al container, pues, he venido aquí a entregarla porque la estuve leyendo y… (silencio)
M-¿Quizá porque también estaba el ayuntamiento detrás? Oooo…
A-No, no, no, porque yo con el ayuntamiento no tengo nada, o sea que…., por eso estoy tranquilo, solamente me extrañó ver esto del ayuntamiento..
M-Sí..
A-Esta carta tan grande, ¿Y esto qué será?
M-Claro..
A-Y al abrirlo, al abrirlo vi esto. Digo… ¿y esto qué es? ¡Al ver la N! Y luego, claro, abrí la carta, la estuve leyendo, y digo: bueno, pues ya pasaré a entregarlo.
M-Claro… claro. ¿Usted tiene algún vínculo con el arte?
A-No, no.
M-No, ninguno
A-Ni tengo, ni entiendo, ni….(silencio). Nada…no tengo nada.
M-Bueno, justamente muchos proyectos, lo que están intentando hacer, es implicar gente que no tiene por qué entender en el arte, no..
A-Ya ya…
M-Es una de las metas que tiene el arte hoy en día. Y por eso esa voluntad de implicar al público, ¿no?
Emmm, entonces ¿supongo que usted no acostumbra a visitar museos o galerías..?
A-No, no, no…
M-¿De nombres de artistas me podría anunciar alguno…?
A-No, no, no
M-De acuerdo. ¿Le puedo preguntar…?
A-Luego aparte que tampoco tengo tiempo, mi señora está enferma y tengo que estar casi todo el día allí con ella y… tampoco tengo tiempo para nada.
M-¿Y qué edad tiene, señor Antonio?
A-¿Yo?
M-Sí.
A-62 años.
M-62 años, ¡no lo parece!
(Risas)
A-¿No?, ¡Pues los tengo! Los tengo, ¡y ya cumplidos!
M-¿Y está jubilado?
A-Bueno, tengo la invalidez.
M-Tiene la invalidez.
A-(silencio) Porque me operaron de aquí.., luego tengo vértigos, luego me operaron de un cáncer de la vejiga a la orina, y… tengo un poco de azúcar también, o sea ¡que estoy hecho un desastre!
M-Bueno, tiene que cuidarse.
A-Ya me cuido.. ya..
M-Tiene que mimarse..
A-No, o sea, si a pesar de eso, estoy bien… Salgo por la mañana un rato, voy a pasear, y luego tengo que estar con mi señora. O sea, ayudarla a hacer la comida y eso…, no puede, tiene la enfermedad esa, ahora no recuerdo…, la fibromialgia esa..
M-Ahh, es muy doloroso..
A-Se siente muy mal, le duelen mucho los huesos y siempre está tumbada y….., ¡o sea que no tengo tiempo para nada!
M-Claro.
A-Y a parte que… no entiendo ni de arte ni de nada.
M-(sonidos de afirmación) … bueno, …… pues en principio, la última pregunta: ¿Se ha sentido utilizado por el proyecto, o no? ¿O se ha sentido incómodo al recibir esta carta? ¿O qué le ha parecido..?
A-No, no, incómodo no.
M-No, no
A-¡Hombre! Si me hubiera sentido incómodo, la hubiera cogido y ¡la hubiera tirado a la papelera!
(Risas)
M-¡Claro!
A-¿Me entiendes? Yo la he recibido, he venido a entregarlo aquí ¡y ya está!
M-¿Y qué piensa de propuestas que intentan implicar a gente que quizá no tenga una idea del arte o que no está acostumbrada a ir a galerías o a museos? ¿Le parece una buena iniciativa?
A-¡Hombre!.... Yo ya te digo, con la gente que yo me junto ninguno… ninguno tiene idea, igual que yo, del arte ni de otras cosas así…
M-Bueno…, pero si.., bueno quizá este proyecto es muy concreto para hacerles venir, ¿no? Pero, si algún día se encontrara con alguna propuesta por la calle…. Ooo ¿le invitaan a participar de alguna otra forma? ¿Si le vinieran a casa usted participaría?
A-Pues ya le digo, ¡Es que no tengo tiempo!
M-Claro.
A-No tengo tiempo.
A-Si tuviera tiempo pues quizá si, ¿no? Porque a mí, a ver…, me gustaría saber ¿no? cosas, pero…es por mi señora, ¡no por otra cosa!
M-Claro, tiene que dedicarse… ya lo entiendo..
M-Bueno, ¿entonces le molestaría que escribiera esta conversación que hemos tenido?
A-No, no, no.
M-No le molestaría…Vale, pues le voy a hacer una entrega de un diploma, ¡esto sí! Para agradecerle un poco…
A-Muy bien
M-¿De acuerdo? Bueno, si quiere firmar y…se lo puede llevar.
A-¿Aquí?
M-Sí.
A-Gracias.
M-Y lo que haremos es que pondremos la letra en su sitio, ¿de acuerdo?
A-Muy bien
M-Pues vamos para allá.
les entrevistes
A partir d'avui, i conforme vagi tenint les transcripcions, aniré penjant les entrevistes realitzades als assistents de la convocatòria. Més que entrevistes, són converses guiades. Doncs l'ordre de les preguntes no era rigurós i anava saltant d'una a l'altra segons el fil de la conversació. En algunes també canviava la manera de formular-les. En aquest cas m'he fixat en com es van portar a terme les entrevistes realitzades a dones per l'assistent (si no ho recordo malament: Luce Giard) de Michel de Certeau per a "La invención de lo cotidiano" en quant a l'estudi de la cuina.
...més endavant publicarem les transcripcions dels participants no assistents. contactarem amb ells aviat.
...més endavant publicarem les transcripcions dels participants no assistents. contactarem amb ells aviat.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
