O de de convocatÒria -entrevista presencial 2

Dissabte a les 12:10

Mireia- O sigui, que li va arribar el paquet al teu pare?
Valentí-Sí.
M-Fa molts dies?
V-La setmana passada, però no ho sé.. El diumenge va ser…
Lídia- Igual, llavors fa una setmana i mitja com a molt…
M-Tu ets la seva xicota?
L-Sí.
M-Vale, jo sóc la Mireia que no m’he presentat.
(Riures)
L-La Lídia.
V-Bueno, quan ens van dir: té, heu de anar allà a portar una lletra, es va posar contentísima. Va, vinga, vinga, anem!
(Riures)
M-Sí, t’agraden aquestes coses?
L-Home, a mi sí, no?...però...vaig pensar, em va fer molta gràcia: mira algo que fan així per Terrassa, ¿no? Vius aquí i.. a mi si m’agrada.
M-Sí
(Riures)
L-Sí, sí
M-No sabíem tampoc qui tipus de gent vindria, però esperàvem que potser hauria gent que li faria gràcia.
L-Però com ho tries? Per atzar?
M-Sí, vam agafat el llistí de telèfons i ho vam triar a l'atzar. Jo sóc de Terrassa. Podria haver arribat a algú que conegués, o sigui, podria haver tocat a algú que conegués, però no va tocar ningú i crec que encara era més emocionant en aquest sentit. Aleshores, bueno, no sé si teniu algú vincle amb el món de l’art normalment o amb la creativitat..?
L-No. No
V-Una mica la teva mare, que dibuixa
L-No bueno. Ella sap dibuixar i ja està. Però no ha fet res
M-Vale. Acostumeu a anar a galeries, o a museus...? Em podeu esmentar algun artista?
L-No. A veure, fem lo típic, no? Quan anem fora de vacances sí que aprofitem i...sí que visitem molts museus allà on vas de vacances, però si no…
V-Quan estem aquí la veritat és que no
L-No.
M-Clar, és un esforç també, no?
(Riures)
V-No i a vegades... al CosmoCaixa sí que hem anat varies vegades i així, però ja són museus més afins a nosaltres
L-Però una vegada, no ho sé, vam anar al del Dalí, però perquè jo no havia estat, i vam dir, doncs anem perquè és conegut...però, no...anem més quan anem a fora.
V-Sí
L-Aquí diguem que estem més per d'altres aficions.
M-Clar
V-Quan vulguis anar de museus ves a Escòcia
M-A sí! Sou excursionistes?
V-No, Escòcia, Escòcia
M-Ahh! Escòcia. Vale...
V-Quan vulguis anar de museus ves a Escòcia
M-Havia entès: no anem de museus, però anem d’excursió!
(Riures)
L-No, sí. És el que fem el cap de setmana!
V-També, també
L-Sempre anem a muntanya els caps de setmana. Això sí. sí, sí. Gastem el temps així
(Riures)
L- Però sí, vam a estar a Escòcia i allà és...si t'agraden els museus..
M-No hi he estat mai...
V-Doncs es maco!
L-Sí?
V-I mira que allà tothom va amb la família i amb nens i a tot arreu! Els caps de setmana allà la gent va a visitar museus.
L-És que els museus que són municipals, que no són... privats, són tots... tots gratuïts. Aleshores, clar, és molt més fàcil per una família. I amb el temps que fa i tot, dius: plou!... i a s’obre el museu és gratuït, doncs…
M-Clar... Home, això és maco. Però sí, sí que n'havia sentit a parlar. També d'altres llocs com ara en el nord d'Europa, on tenen l'hàbit d'anar a visitar museus.
V-Sí, aquí no tenim l'hàbit de fer-ho...
M-Bueno! Aviam si de mica en mica…a Madrid es veuen situacions semblants, tot i que a una altra escala.
V-...i menys si són d'art. D'art encara menys.
M-Quina edat teniu?
V-29
L-29
M-Ah, doncs tenim la mateixa edat!
(Riures)
L- La generació del 78 és la bona, eh?
(Riures)
M-Es nota aquí la bona collita, no?
(Riures)
M-Aquí, aquí!
(Riures)
M-I a què us dediqueu? ...puc saber-ho? Si no us molesta, vaja
L-Jo sóc geòloga
V-Els dos som geòlegs..
(Riures)
L-Sí, bueno... ara, si vols parlo per tu!
(Riures)
L-I res, jo estic a uns empresa privada de Cornellà treballant…Més o menys és això
M-Val
V-Jo estic acabant el doctorat ...a l'Autònoma…
M-Ostres!
V-I vull ser professor.
M-Estàs amb la tesi? I estàs de becari també, o?
V-La tesi, la tesi... l'estic acabant.
M-I sobre què l'estàs fent?
V-Ui, és complicat! Sobre el mantell terrestre. Agafo i vaig on hi ha volcans i agafo roques volcàniques i allà surten fragments de roca arrancats de... que són dolomites... i estudio això.
M-Ah! Ostres què interessant! Jo havia fet un curs de geologia... perquè vaig molt a muntanya i perquè aleshores feia uns treballs que tenien molt a veure amb... bueno... recol·lecció com de textures de pedres.. així explicat una miqueta a lo bèstia, però és això.
V-Bueno, però ja tens un interès. I home, si vas a muntanya i això, també et serveix per a saber què trepitges.
M-Sí, sí...
L-Clar. O com a mínim... no ho sé. Sí, la gent coneix el típic, no? Quan veuen algo diuen: això sí que és granit, però si vols saber alguna cosa més i així... sí, està bé. I el granit el coneix tothom.
(Riures)
M-Ja. Lo típic perquè esta a les vies de tren, no?
(Riures)
L-Sí. sí, sí
(Riures)
M-Bueno, doncs, crec que més o menys…. Què us ha semblat el projecte?
V-Original
M-No us l'he explicat realment, però així d’entrada quina... a tu (referint-se a la Lídia) et va entusiasmar bastant, no?
L-Bueno sí però... però això que t’he dit, no? Que comportava com participar en alguna cosa dintre d’aquí de Terrassa. Però és clar, no tens ni idea de què és.
M-Ja
L-Era una mica incògnita i també veníem una mica en pla: a veure què em trobaré?
M-Ets de Terrassa?
L-Sí
M-Jo també… Vale. I no sé, si us havia incomodat o era una molèstia o….?
V-No, no. Perquè molts caps de setmana tampoc saps què fer i dius, clar, què fas?
(Riures)
L-No, no. A més també trobo que tampoc heu posat unes hores allò molt... que t'hagis de llevar d'hora ni res.
M-No. Vam ser força flexibles en aquest sentit, perquè és això: a l'igual hi ha gent que té coses a fer o s’organitzen el cap de setmana d’una manera..
V-I nosaltres també tenim coses a fer, eh? però, vull dir... t'ho combines i…
M-Clar
L-Clar, dius: estàs al centre i és una hora que... que no t'has hagut de llevar d'hora. Doncs pots fer coses i llavons passes i fas això... no, en aquest sentit bé.
(Riures)
M-I, si, si... bueno, això és una pregunta així… Si algun dia anéssiu pel carrer o d'alguna forma us intentessin implicar en algun projecte artístic... estaríeu disposats a... no ho faré, eh jo!.. però vull dir… que això es queda aquí. (riures) No. Vindré a portar-vos una altra carta o a trucar-vos ... No? (riures). Però vull dir .. estaríeu oberts a participar si d'alguna forma se us demanés la vostra participació?
V-Com a mínim descartar-ho no. Suposo que depèn molt del moment i del que sigui...
M-Clar
L-Jo crec que depèn del que fos.
M-Clar
V-Home, si vingués aquell tio que fa fotografies de la gent despullada per les ciutats i a mi m'ho diu, doncs dius no
(Riures)
L-Clar, això segurament doncs dius...no!
(Riures)
M-Ja, però en principi descartar-ho no..
V-No... o sigui, no
L-Sobretot si són coses col·lectives, no? Igual si t'ho demanen molt personalment ja dius d'entrada que no, perquè així convertir-te en el centre d'atenció...però amb una proposta que és col·lectiva i això... doncs
(Riures)
V-Tu més que jo!
L-Bueno, què hi farem, cada un és com és!
M-Clar, va a caràcters potser també, no? Teniu algun llibre de lectura preferit?
V-Ui. Molts… home, allò preferit, preferit…
M-Un així que tingui a…o quin t’estàs llegint ara?
V-També ara és l’últim... però… l’últim que vaig llegir va ser la segona part de “El pilars de la terra”. Però, potser el que tinc més bon records...també me'l vaig llegir de més petit, i marca més... Però “El senyor del anells” és el que m'ha marcat més.
L-Ja. Tu això... aquests de ”Els senyors dels anells” i així...
V-A mi sí
M-I tu?
L-Ummm, com a preferit, preferit…és que ara en aquests moments dir “Els pilars de la terra” queda molt lleig...
(Riure)
L-Perquè ara ha sortit el segon
M-Amb tot el boom, no?
L-Exacte! I jo el segon no me l’he llegit encara!
V-Que consti que ara estem dient llibres així coneguts, però nosaltres llegim molt, eh?
L-El que passa que diferents. Però bueno, aquest és n que m'agrada molt. I ara el que m’estic acabant de llegir “El juego de Ender” de ciència ficció
V-Ahh, “El juego de Ender”
L-Sí, així de ciència ficció. Bueno, aquest és el primer...
V-És una saga...són llibres així coneguts ja fa uns anys...
L-Sí, són antics, són antics.
V-Sí perquè els tenia el teu pare
M-Bueno. Doncs... el diploma te l'haig de donar a tu, perquè la lletra... o te la he donar tu? aviam... com ho fem això, o el faig per als dos?
L-No, fes-ho legal, fes-ho legal...
M-Ho faig legal? Uii, ui, ui... no sé si hauria de fer-li a ella
V-Posa als dos, ja està!..
M-Vale. Poso els dos.
[...]
M-Bueno, doncs posem la lletra al seu lloc no?
V-Vinga
L- I ara ens expliques una mica...
M-Sí, i ara també us donc el full de sala...