Dissabte a les 17:35h
Mireia- Vale, comencem. Aviam… per mi era molt important fer un projecte que fos com una espècie de recerca o d’investigació
Isabel- Mmm, mmm
M- Perquè avui en dia hi ha moltes propostes de molts treballs que el que intenten fer és implicar a la gent de la seva ciutat o d'un entorn proper…
I- Sí, sí
M- Amb un intent de acostar-se també, no? De que no sigui, d'alguna forma, tan llunyà.
I- Sí, sí, de compartir-lo, diguem, de que tothom participi
M- Exacte! Es tracta d’això. Segueixes algunes propostes?
I- No, en art és la primera vegada que me’n sorgeix
M- Mmm, mmm
I- He participat en projectes d’investigació en medicina, per exemple. Una vegada em van agafar per fer un estudi sobre la diabetes
M- Aha
I- I jo no en tinc, jo no sóc diabètica. Volien gent sana. Però en art és la primera vegada.
[...]
M- O sigui, que al igual no descartaries en un futur participar...
I- No, no, no. Al contrari! Em faria molta il·lusió!
M- ¿Sí? A me n’alegro molt!
I- Sí, sí.
(Riures)
M- Què bé! Doncs un mica la idea era aquesta, saber quina resposta tindria de la gent, no? Triada a l'atzar i enviant-vos això: una lletra o algo simbòlic, que d’alguna forma despertés curiositat...
I- Clar. Perquè els arribi... Jo a lo millor no vindria, si no et criden, no?
M- Clar.
I- És que som molt còmodos nosaltres (riures). Sí. Jo per exemple, no? Si em criden per algo, em demanen per algo, de seguida hi vaig... però... espontània, no.
M- Ja. Ja entenc.
I- Costa, costa…
M- Bueno a vegades és una qüestió de…
I- És qüestió no sé de… comoditat...
M- ...motivació, potser...
I- Motivació, motivació! Es això, la motivació. Clar, jo visc sola i... les amigues, pues les que tinc... o tenen parelles, o si no, la que no en tenia, ja en té. I jo no, jo (riures) no en tinc. I, és clar, sempre vaig sola a aquests puestos. Vaig sola a la platja, al cinema, al teatre, a tot, tot.
M- Clar, això a vegades es fa més ferregós, no?
I- I, és clar, pues eeh… t’acostumes a quedar-te a casa. Quan eres més jove, mira. Però ara ja fas pues a… aletargarte una mica, no? Vull dir allò que… bueno.
M- Doncs jo conec més d’una persona que està sola també i potser és a… quina edat tens?
I- Jo tinc 54
M- No ho sembles
I- Sí que ho semblo. Avui perquè m’he maquillat per vindre perquè, és clar, era una cosa extraordinària...
M- Clar
I- ... i bueno, pues mira, vaig anar a maquillar-me per si… Ha vingut el meu fill a dinar amb la seva dona, que es va casar al setembre, i li he explicat. Diu: pues ves-hi mama i agafa la màquina de fotos per si has de fer fotos.
M- Vols fer alguna foto? Vols que fem alguna foto després?
I- Sí, sí que les faré.
M- Jo la tinc aquí per si algú n vol fer alguna. No la vull fer així de bones a primeres per no...
I- Per no espantar.
M- Sí i perquè de vegades és molt fàcil fer fotos i prefereixo ser una mica més discreta. Crear un diàleg més de tu a tu, més...planer, més íntim, ¿no? D’alguna forma, més acollidor, més que res. I per això no la tinc, però… sí per això no la trec, però la tinc per si a algú li fa il·lusió treure una foto i tal. Ah, doncs la farem…
(Riures)
I- Sí, sí. (Riures) Primer anem a fer… a explicar-me de què és això
M- Doncs la qüestió de la frase era perquè si faltava alguna lletra, doncs, visualment també ja veuríem si hi havia alguna persona que… que no venia i l’he escrit aquí perquè, clar, la gent pogués saber quina frase era exactament, ¿no?... I després a la carta no explicava ben bé de què es tractava el projecte perquè volia saber si la gent, fent aquesta petició, ¿no? Dient-los…
I- Responia
M- Sí. Vindrien o no vindrien sense saber el què. Bueno, només sabent que era per un projecte d’art, ¿no? Aquesta era una mica la idea… I després també m’interessava doncs… tenir aquesta petita xerrada, preguntar-vos quines són… a què us dediqueu i aquestes coses perquè crec que és important com fer un informe… no un informe, però sí com un llibret, un document… que exposarem allà, de cada persona que heu vingut, explicant per què heu vingut o què heu sentit o… i una mica, si no us molesta, jo ho transcriuria…
I- Sí
M- … i ho deixaríem aquí i la gent ho podrà consultar.
I- Clar que sí. A mi no em molesta pas.
M- Vale, gracies.
I- Que va! Al contrari. Per mi es això com molt extraordinari, ¿no? És que, a més a més, es que aquí al centre... Jo visc a fora, allà a la carretera de Matadepera i… i per aquí Terrassa no vinc perquè ja no treballo aquí. Jo sóc cuinera, i sempre he treballat fora o… abans estava en residències geriàtriques, però era molt depriment.
M- Clar. És dur, no?.
I- És molt dur, aviam, perquè els hi agafes carinyo i es moren… Després, has de tindre molta paciència amb ells perquè tu fas el menjar amb molt de carinyo... i a tots no els hi agrada. És difícil… I ells no t’ho diuen amb… molts no t’ho diuen bé… però bueno… i és clar, jo estava molt, molt estressada… estava fatal… i vaig trobar una casa de colò... bueno, no són colònies… són com… com convivències, que no és només de nens sinó que també va gent gran, allà a Sant Cugat. Total, que sempre he treballat fora i lo que és aquí al centre no vinc si no haig de venir a fer algun document o a l’ajuntament a fer… a fer coses molt concretes.
M- Clar.
I- I quan m’has dit això i com que era el… quan mirava l’ajuntament, jo dic: mira m’estan cridant, que haig d’anar cap el centre i participar en algo perquè es que jo en aquest poble, vull dir… tret de que sóc donant de sang, perquè jo considero que haig de fer alguna cosa, i com que la volen i és bona, dic: pues mira ,ja estic fent algo per la societat perquè és que... si no, no faries res, no? Però és clar, son coses molt… que no t’obren. I jo m’he anat tancant, en aquest sentit de sortir… per això, tot això per mi és…
M- Un incentiu, no?
I- Molt, molt maco.
M- Me n’alegro. Doncs bueno… Aviam... m’has dit que et dediques a la cuina, que tens 54 anys… llegeixes?
I- Molt
M- Sí? Clar...
I- Les persones solitàries...
M- ...tens temps...
I- ...devorem. Ara porto uns dies que és que vaig començar un que me'l van deixar, però bueno puc llegir, jo que sé, des de “El señor de los anillos”, que el vaig llegir fa més de 20 anys... pues, no sé… Paulo Coelho… Coses que m’animin, m’entens? Perquè... per exemple, em vaig llegir “L’esglèsia del mar”, que em va agradar molt, però és que és un llibre que és… és molt fort perquè… l’has llegit?
M- No l'he llegit, però sé la història…
I- És que comences el llibre amb uns aconteixements que dius… ostres! No? La violació de la noia pel senyor feudal...vull dir, i t’entren ganes de tancar-lo i no continuar i es fa molt maco perquè és la història de Barcelona i… pero… mmm… Paulo Coelho, pues m’agrada perquè… jo què sé o... o novel·les... no sé, d’Irving Wallace…
M- Tens algún llibre així que diguis: aquest és un llibre que realment m’ha ajudat o m’ha marcat…?
I- És que... “L’esglèsia del mar” em va marcar molt… Llavors, clar, ara està molt comercialitzat lo de “El señor de los anillos”, però en el seu temps, quan jo el vaig llegir fa 20 anys em va impressionar molt que hagués hagut una persona que s’hagués imaginat tot allò. És molt gran, no? Vull dir, ara perquè veus la pel·lícula i li treus importància però fa 20 anys no era així…era molt diferent… ho veies molt diferent, no? Ho veies més gran perquè una persona que… són tantes coses... perquè jo ara veig la pel·lícula i és exactament com jo me l'imaginava fa 20 anys. Que és un altre, no? O sigui, és una altre art, vale? He aconseguit que m’haguessin fet la comarca tal com jo me la vaig imaginar fa 20 anys. Per mi ha sigut molt…
M- Però sí, sí que s'ha de tenir en compte que aquest escriptor era molt capacitat perquè, per exemple, va anar a Finlàndia per aprendre el finès, que és un idioma molt complicat, per a conèixer la mitologia d'allà.
I- Sí, sí… Després el Michael Ende també, el de “La historia interminable”… Coses molt fantasioses, molt… Jo no considero que siguin infantils. Tots som infantils en algun grau, no?
M- I fa falta, eh?
I- I fa falta.
M- Fa falta.
I- Fa més falta, encara. De fet per això ha tingut tant d’èxit per a fer pel·lícules, no? De fantasia. La gent la realitat.... ehh… procurem buscar un altra cosa. Amb la realitat no en tenim prou.
M- No, no, no…
(Riures)
I- No és tant guai...
M- Pues em sembla que ja està, Isabel. T’has sentit utilitzada o t’ha molestat?
I- Què va, què va... perquè he vingut aquí? Què va, què va. Al contrari… no, no… necessitava, jo, això.
M- Doncs et donaré una altre alegria. Mira, el 23 de febrer a les 19h farem la clausura del projecte.
I- Ah, molt bé.
M- El dia 24 és l’últim dia que està. Clar, aquest projecte anirà com evolucionant... a mida que aneu venint tots, anirem publicant els documents, els llibrets i això… I el 23 que serà quan tindrem tots els llibrets. També de la gent que no vinguin, perquè els trucarem. Intentarem fer una entrevista amb ells i saber per què no han vingut. O sigui que no només ens quedem amb els motius…
I- De per què venen si no per què no venen?
M- Exacte. I el 23 serà quan tot estarà llest. Aleshores us convido a tots a vindre, que farem una copa de cava...
I- El dia 23, vale.
[..]
I- I si has de fer altres coses amb gent, per mi perfecte.
M- Vale. Ja t’avisaria. Tenim una pàgina web... jo faré l’esforç d'anar-la posant al dia. No puc prometre que ho pugui fer sempre perquè ara mateix tinc molta feina però aniré fent…
I- Tranquil·la
No hay comentarios:
Publicar un comentario