T de esTat -entrevista presencial 13

Diumenge a les 11:17 h

Mireia- Aviam… Lo que faré és que… això li explicaré una mica de què va. Eh… no sé si té algun vostè... bueno, té algun contacte amb l’art…?
Joana- Bueno, jo n’havia tingut bastant perquè el meu marit era molt aficionat a tot el tema aquest. Després el meu avi tota la seva vida, saps?… molts anys, de tota la vida, havia sigut pintor d’ofici.
M- Aha.
J- Allavorens sempre… doncs hem tingut relació amb aquestes coses, sempre ens ha llamat molt l’atenció, no? I el meu marit era molt d’art contemporani…
M- Mmmsí
J- …i… pintava, ell ho feia de hobby. I tenia moltes aficions a la música… o sigui… vull dir… que era una persona molt…. molt… d’això. Llavors, això vulguis que no, doncs… doncs ho respires dins… o sigui… de l’ambient familiar. Hi ha un brot d’això, no?
M- Clar, la inquietud cultural es transmet, no? (riure)
J- Sí. Vull dir que als meus fills també els hi agrada… vull dir que a tots… això sí… vull dir que d’alguna manera lo que és l’art… doncs sí… doncs ens llama l’atenció.
M- Clar. Doncs, bueno, no sé si s’havia donat el cas, o… o n’havien vist aquest tipus de projectes però en els darrers anys s'ha intentat fer participar a la gent... de vegades d'una comunitat o d’una ciutat, d’un sector específic… i justament jo mateixa havia fet projectes al carrer intentant d'oferir-me a… a la gent que passava pel carrer o construint el context per a viure un moment especial... I en un context més general hi ha moltes propostes en aquesta línia. I m’interessava fer un projecte en el que s’estudiés realment quina seria la resposta de la gent que convoqués d’una forma aleatòria. Era per saber quins són els motius que els mouen a participar, a implicar-se en projectes i si…en principi la resposta seria positiva o no. I potser per això he pensat aquest projecte que ara està… gestant-se, ara està creixent, depenent de… com… com esteu responent tots... i la idea, lo més important, eh… és intentar editar o transcriure aquesta conversa que… que estem tenint ara i transcriure’l en uns llibrets que es posaran bueno… justament a l’altra banda de la sala. I aquí al davant tenim les lletres de pa formant la frase, que bueno, és maco perquè així es coneix visualment si ha vingut més gent o menos... i els llibrets seran tant de les persones que heu vingut i amb les que no han vingut, intentaré posar-me en contacte amb elles, també. I aquesta era la idea de… del projecte… Una mica doncs… eh també la… aquesta conversa doncs és per… la idea era preguntar-vos el què us dediqueu, quina edat teniu… per investigar una mica pel projecte.
J- Bueno.
M- Que és més això una conversa aïllada que…
J- Vale, vale. Molt bé... Doncs sí, sí… Tu mateixa… pots començar quan vulguis.
M- Bueno. Doncs et preguntaré quina edat tens i per què…
J- Si ho faig per mi o…?
M- Sí per tu…
J- Bueno jo 55 anys.
M- I a què et dediques?
J- Sóc comercial.
M- Comercial…
J- Sí. I mare de família i… bueno i això… sóc comercial.
M- Tens una botiga?
J- No. No… jo treballo a la part hospitalària, amb una empresa que és de fora d’aquí i ven productes als hospitals. Això vull dir què… comercial a nivell hospitalari.
M- De representant…
J- Això... per dir algo. Sí, sí…I bueno… I allavorans doncs he tingut durant 13 anys el meu marit malalt… doncs dedicada a cuidar el meu marit i… bueno, sincerament tot això s’ha acabat. Allavorans doncs res… ara a intentar adaptar-me a la vida nova… i ja està.
M- Bueno. A poc a poc, no?
J- Sí. Bueno, bé. Perquè representa que… bueno… tens molta tranquil·litat i tens molta pau i… ...et mires les coses d’una manera molt tranquil·la i bueno… els meus fills doncs han crescut, són grans, soc àvia… Vull dir que tinc molts motius per…bons, saps?
M- Per estar contenta, no?
J- No sóc una persona amb tendències depressives ni soc una persona que veig les coses negres… Al revés saps, m’agrada veure les coses amb…
M- Amb optimisme.
J- Sí. Les vull veure bé, saps? No les vull veure malament.
M- Valorar realment la situació…
J- Sí, penso que totes les coses quan venen, venen. I si les agafes bé pues… pues millor. Vull dir que...
M- Que no ens podem queixar…
J- Està clar. Són coses que no són ni buscades… són trobades... I la vida, doncs… la vida és un moviment de…
M- De situacions…
J- ...de situacions bones i… de no tan bones i de dolentes… Vull dir que… I clar, si això s'ho agafa tothom a la tragèdia, allavorans ho fas viure en el teu entorn molt malament, saps? I jo... la pau que puc donar als meus fills i als meus nets em representa molt… molta tranquil·litat en a mi, saps? Vull dir que… bueno… res… bé, ja et dic.
M- Me n’alegro… Perquè m'havia quedat una mica impressionada.
J- Sí, sí. No, no, no… Estem bé. Vull dir que tenim una situació molt… molt assumida.
M- Mmm, mmm.
J- Bueno, és que a veure, no hi pots fer res.
M- No hi ha una altra... no pots fer res per a impedir-ho...
J- Sí. Lo que passa és que la duresa del procés no t’implica el que aquella persona et marxa en aquell moment determinat. Vull dir què és una agressió gran en un moment determinat. Saps? O sigui… aquella agressió no te l’estalvies. Els projectes llargs... jo penso que són bons si t’eviten altres situacions. Aquest projecte ha sigut un projecte llarg amb un desenllaç molt… molt cruel, no? Llavors, és clar,… no ens hem estalviat res. Ho hem passat tot i a més a més en un espai molt llarg de temps, no? Perquè clar, jo hagués preferit, sincerament, eh?, tenir el meu marit bé durant 13 anys i que s’hagués mort d’un infart que no pas tenir 13 anys el meu marit malalt.
M- Sí.
J- Jo. Perquè hagués disfrutat. Ja no parlo de mi, eh? Ell. Hagués disfrutat de situacions que no las ha viscut bé. Bé: el casament dels seus fills, el ser avi , el no sé què… saps? No, no...
M- No ha pogut gaudir...
J- ...No ha pogut gaudir gens. Allavorans, vull dir, això a mi no m’implica el que molta gent et diu: no... és que, nena, una mort súbita és molt agressiva. Sí… bueno, segur, segur. Però jo amb aquesta experiència preferiria morir-me agressivament que no amb una llarga enfermetat que bueno... que et teu del món en viu, no? Vull dir que… no, no… no s’hi guanya… no s’hi guanya… per mi, eh? O sigui… o per la meva família… pensem que continua siguent molt agressiu. Però, bueno,… vull dir… es té que assumir i viure el màxim de bé i… ha vingut així i mira tu… què vos fer-hi?
M- Bueno…
J- Alguna altra cosa?
M- Una altre cosa… Et demanaré si acostumes a llegir, si tens algun llibre de lectura preferit…
J- Bueno… Algun llibre de lectura… Llegeixo bastant… llegeixo bastant, però algun aixís de preferit concretament no…
M- Què acostumes a llegir?
J- Bueno he llegit pues… “El código Da Vinci”, “La catedral del mar”... la Mercedes Salisachs, que m’encanta com escriu, eh… no sé, vull dir…
M- Més aviat novel·la no?
J- Sí, sí. Més aviat novel·la, sí. He llegit “Los Pilares de la Tierra”, bueno, tot aquest tema aixís, bueno, m’agrada....Durant molt temps em distreia llegir mitja horeta cada dia o tres quarts, doncs... bueno, em d'això, no? Però, bueno, sí, aquest tipus de coses. El Diari, també cada dia, doncs m’el llegeixo. I bueno, això.
M- D’acord. Et faria res que transcrigués aquesta conversa?
J- No, no, no.
[...]