E de vEient -entrevista presencial 11

Dissabte a les 20:55 h

Mireia- Coneixes una mica… Estàs una mica al tanto de propostes d’art contemporani o així…?
Teo- No. No massa la veritat
M- Vale. No, jo pregunto abans d'explicar de què va la cosa…
T- Vale
M- Eh… És un projecte que… que surt… Estic ensenyant el procés, com va funcionant, com va creixent, perquè… és un projecte de recerca. És com una investigació, vale? Últimament molts dels projectes artístics que es porten a terme lo que intenten fer és involucrar a la gent, de fer-los participar. En un intent d’acostar-se a la gent, de no ser tant distants… I bueno, també jo mateixa havia fet projectes al carrer… intentant involucrar a la gent o intentant proporcionar-los una experiència especial…
T- Ja
M- I sempre amb aquest dubte de fins a quin punt a la gent li interessa implicar-se en un projecte artístic o no. Quina es la seva motivació, no?
J- Vale.
M- Aleshores per això... doncs aquestes lletres. Per això a la carta no explico realment de què es tracta el projecte. Perquè m’interessava posar… posar en dubte, no? De… de aviam que passava si només per dir que era un projecte artístic vindríeu o no vindríeu o… què passava una mica, no?
T- Ja.
M- I (tos)… crec que un dels moments importants és realment la conversa i no (tos)… Vaig a buscar aigua…
T- Tranquil·la, tranquil·la.
M- I una mica la idea era saber això, si… quina és la vostra resposta, no? Però el moment més important pues és aquesta conversa, perquè m’interessa saber més detalladament doncs per què has vingut...
T- Per què he vingut?
M- ...a què et dediques i aquestes coses…
T- Bueno jo… ara, ara… Jo he sigut esportista tota la vida i ara he deixat la natació que era el meu esport i ara estic treballant en un banc.
M- Ostres!
T- Que aquest matí estava treballant en un banc...estava treballant al banc perquè els bancs obrim els dissabtes. Mala sort, perquè, hòstia, costa treballar un dissabte la veritat.
M- Per això de les caixes.
T- Sí, les caixes obren els dijous. I res, i… bueno això és al que ara m’estic dedicant. És el primer treball fora de lo que és l’esport i ja veurem… Fins ara l’únic... o buscaré una altre cosa perquè m’agrada molt el tema de l’esport i bueno, ho trobo a faltar una miqueta. I la motivació, pues res, no sé a mi el que… algú ha preparat tot això, no? i… i em poso a la seva pell i dic: hòstia, si ha preparat això, ha organitzat, ha enviat aquestes cartes i tot això... pues home, una miqueta.. que tu... si jo ho fes m’agradaria que la gent respongués suposo i per això… la meva motivació principal és això.
M- O sigui que de bones a primeres no descartaries el fet de participar en un projecte, no? Si… si realment et motivessin d’alguna forma…
T- Sí, home, clar. Sempre que… Clar, jo porto un ritme de vida bastant… d’això i sempre que em motivés o m’agradés i tingués temps per fer-ho bé, ben fet, pues sí. No ho descarto, no? Però sobre tot això, ehh… dic: si jo muntés tot això i després no vingués ningú, saps? Seria un putada la veritat i per això, pues mira,… m’ho he muntat de la manera que he pogut i… he vingut en que sigui a última hora però…
M- Ja… Bueno… Quans anys tens, Teo?
T- Jo ara 27. Ai! 27 no, 28! Es que acabo de complir 28 al desembre i encara tinc… Automàticament surto amb el 27 (Riures) Sí, sí... em poso un anys menys… 28..
M- Jo en tinc 29.
T- 29… ah, casi igual.
M- Més o menys. Bueno jo sóc la Mireia. Suposo que ja ho has suposat.
T- Sí.
M- I… acostumes a llegir?
T- Pues no massa la veritat. No… no sóc un gran lector.
M- Bueno però segurament tens alguna novel·la o algun llibre que diguis: mira aquest em va… no sé… em va interessar peculiarment per alguna raó.
T- Pues si et dic la veritat, fa temps que no… no he llegit un… una novel·la, eh?... o un llibre.
M- No tens per què buscar-ne cap, ara.
T- Ja, ja, no. Ara no me’n recordo la veritat.
M- Dediques el teu temps a l’esport.
T- Fins ara sí, a l’esport. I ara molt al tema del banc, que la veritat, és que són... masses hores… També estic estudiant un màster per les tardes - nits, i bueno…
M- Ostres! Déu n’hi do!
T- Sí, sí, no… no paro en tot el dia… No sé, quan arribo a casa miro l’internet. Llegeixo coses, però d’informació… d’esport o econòmica i… m’agradaria llegir, però em costa molt, la veritat…
M- Bueno, també és una mica el ritme que et toca portar ara a aquesta edat, no?
T- Sí. La veritat és que sí.
M- Ja vindran…
T- Ja vindran èpoques més tranquil·les, sí… El dia que comenci amb els nens i tot això (riures) tocarà perquè sinó els pobres no… no veuran el seu pare (riures) en tot el dia… però bueno…
M- Bueno…ja arribarà...
T- Quan arribi això ja veurem que fem…
M- Sí. Jo també hauré de canviar de ritme… (riures)
T- Per què també estàs tot el dia fora…?
M- He acabat un doctorat… també com un postgrau que he estat fent a la vegada... projectes artístics, que van sortint de tant en tant… i clar combinat amb feines per buscar-te un sou, no?
T- Un sou, clar.
M- Perquè moltes vegades…
T- El tema de l’art és difícil no?
M- És molt difícil. Has de posar molta energia, però bueno… va així, no?
T- Si és el que t'agrada i això, no?
(Riures)
M- Doncs em sembla que ja està. No t’has sentit utilitzat, no, per aquest projecte?
T- No home, per res!
M- Molt bé. I se t’acut algo que hauria de fer l’art contemporani per acostar-se a la gent?
T- Tampoc. La veritat és que d’art contemporani tampoc entenc massa com per donar-te un consell de que es tindria que… Home, són iniciatives que estan bé, això, per apropar-se a la gent, no? Però...No sé… a lo millor buscar més… més mitjans de comunicació, més coses per arribar a la gent, per explicar el que és, no?... no sé. Perquè si tu em dius art contemporani la veritat és que no sabria dir-te casi ni obres ni…
M- Ni artistes.
T- Ni artistes, ni… ni com… exactament què… de què tracta l’art contemporani, no? No sé, una miqueta… home per que la gent sàpiga lo primer és el tema de la informació. És el que li passa a la natació… la gent no sap res de natació… A la gent no li arriba informació de natació i llavors és molt difícil que s’aficioni a la natació.
M- Competies?
T- Sí, competia.
M- Aquí al CN Terrassa?
T- No. Bueno, vaig estar al Sabadell, al Sant Andreu. A nivell nacional, internacional…
M- Uau!
T- Molt, molt sacrificat també…
M- Molt sacrificat també…
T- Moltes hores d’entrenament i tot això, sí… Però bueno. Per això jo crec que és més el tema de la informació per animar a la gent a qualsevol cosa. Si ho desconeixen pues…
M- Mmm, mmm
T- És difícil que s’aficionin.
M- Estic d’acord. Doncs posem la lletra i et donc el diploma. Vale?
T- Ah. Un diploma també?
M- Sí. Tens un record simbòlic.
[...]
M- Posem la lletra, eh? i…