J de proJecte -entrevista presencial 15

Diumenge a les 11:48h

Mireia- Quan els hi va arribar la carta?
Teresa- No ho recordo.
M- Els hi va arribar a vostès directament?
Josep- Sí, sí. Fa 8 ó 10 dies, no?
T- Potser sí. No ho sé.
M- Bueno. Us explico de què va el projecte una mica… Esteu intrigats, o no?
T- Hem llegit la carta aquella més o menys… bueno, una mica, no?...
M- Sí.
T- ...bueno, el paper que hem trobat aquí fora.
M- Al paper sí. A la carta no… no explicava ben bé de què es tractava. Es què és més un projecte de recerca perquè, avui en dia, molts dels projectes artístics el que intenten fer és fer participar a la gent. O acostar-se al dia a dia de… de les persones d’una ciutat o d’una comunitat o així… Ja no és tant pintar o esculpir sobre les preocupacions de la gent, o sobre el paisatge o sobre un tema en concret sinó que té més aquesta… aquesta intenció, no? de parlar més de les coses quotidianes, d’acostar-se a la gent i… per a mi era interessant fer un projecte en el que, ja que s’intenta implicar a les persones i motivar-les perquè formin part d’un projecte artístic, saber quina seria la resposta de… persones escollides a l’atzar, no? Aleshores era més aquesta idea… fer com un petit sondeig, com un petit estudi i… saber quines serien les vostres motivacions per vindre, si vindríeu o no vindríeu… I la idea era doncs a partir d’aquest… fer… bueno, aquestes lletres i els que vinguéssiu saber quins eren els vostres motius i a què us dedicàveu… Una mica descriure el vostre perfil i si m’autoritzàveu… bueno, transcriure aquesta conversa que estem tenint ara en uns llibrets que estaran a aquesta banda d’aquí. Mmm. O sigui que…
J- Transcriure la conversa…
M- No se si m’he explicat bé! He anat molt ràpid…
J- No és que jo pensava… em pensava que regalaven un viatge a Mallorca.
(Riures)
J- Vale, sí home…ja està...
M- Si no et molesta, això… faré unes preguntes als dos… els dos em podeu contestar i… i bueno.
J- Cap problema.
T- Cap problema… Ja pots començar… a preguntar!
M- A què et dediques? No sé si encara treballes, estàs jubilat…
J- No. Estic jubilat però… De quan en quan vaig a… la feina de casa meva, a l’empresa de casa…
M- Ets empresari?
J- Sí, bueno, ex-empresari. Després vaig ser director d' escola, 6 anys, i ara estic jubilat. O sigui… Jo era empresari de tèxtil...
M- Sí…
J- ...i com que al tèxtil es patia molt un amic meu em va oferir a l’any 1992, anar de director a l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú.
M- De Vilanova i la Geltrú…
J- I vaig estar 3 anys allà… Bueno allà vaig estar 6 anys però el tercer any em van demanar a veure si em veia amb cor de portar també l’Escola Pia de Sitges i portava les dues escoles. El què passa…que als 6 anys...
M- Deu n’hi do!
J- Sí. 1670 alumnes, 100 professors, repasso... i pares i mares depèn perquè, és clar, hi havia un nen que tenia 3 pares, per exemple…separat, de pares separats. I als 6 anys ja vaig arribar al límit. Em van demanar que provés un altre any des de la jubilació i vaig dir que sí...però va venir just perquè... estava esgotat. I ara, pues, em dedico a això que et dic: a l’empresa de casa… hi ha els meus germans que la porten, però jo hi vaig cada matí o… quan em ve de gust.
M- Home… així també es fa, no? Hi ha una motivació també…
J- Sí, bueno. El que passa que... parar-te, parar-te no et pots parar perquè si no… No Teresa?
T- No... A més a més convé que… si no al matí, no...
J- Convé que fagi... em fa fora de casa...(riures)
M- Així està més tranquil·la. Bueno, però també si un és actiu i sempre ha anat fent coses, oi? de cop i volta parar…
J- Sí home sí… i…. sí…. No, no, no, no…. Matant-me o, però bueno… anar fent.
M- I heu tingut alguna vegada contacte amb l’art, aneu… acostumeu a anar a museus, galeries… ? Bueno suposo que si teniu molta relació amb l’Antònia… Em sembla que et tenia vista amb l’Antònia alguna vegada…
T- Pot ser.
M- La teva cara m’és familiar.
T- Pot ser perquè per aquí a Terrassa més o menys també… ens coneixem tots. I no precisament amb la Maria Antònia. Amb ella d'exposicions poques vegades hi hem anat… Ara d’exposicions ens portem una pila a l’esquena.
J- Ens desplacem junts per anar d’exposicions. Soc un boig de l’impressionisme.
M- Ah, si?
J- Sí… I bueno… pues fan una exposició… Per exemple, vam anar a la commemorativa de Van Gogh a Amsterdam que va ser una cosa que no es repetirà mai més, bueno… o al menos no ho veurem… Hem… anat al Thyssen, al... bueno al Prado ja d’això… però al Thyssen, que també feien una exposició... A Girona, que va ser una exposició que va passar desapercebuda i eren els impressionistes russos, que era preciosa… Bueno, sí… i aquí a Terrassa pues, a vegades, anem a La Caixa [es refereix al Centre Cultural de la Caixa de Terrassa]… a veure pintura. Bueno, pintura i… una mica de música, però la majoria són… estem… abocats a la pintura… ens agrada.
M- Molt bé. Estar bé anar visitant el què a un li agrada, no? Bueno… Jo havia pintat força. Ja no pinto… suposo que també són altres èpoques, les coses canvien i… però… m’hi havia dedicat molt…
I quina edat tens?
J- Jo? Encara 73 perquè el dia 5 faig 74.
M- ¡A mira… què aviat!
(Riures)
J- Què també ets aquari?
M- No… no… és aviat… és aviat…
J- És que tinc la pastelera de casa que sempre em diu: eh, jo també sóc aquari! I jo: au, vés nena... (riu)
M- No, no… Jo soc libra. Jo els faig a l’octubre.
T- Mira, com jo.
M- Ah, si?
T- Jo també sóc libra.
M- Ah, sí? Mira… veus… Doncs res… posarem la vostra lletra. Espera’t que no sé quina…
J- Això és tot el que tenies que preguntar?
M- Sí, en principi…
J- És la J la meva. La J… trencada però…
M- Bueno… algunes s’han trencat.
J- Retrencada pues…
M- Sí…
J- …perquè s’ha trencat per tres puestos diferents.
M- Què creieu que hauria de fer l’art per acostar-se més a la gent?. Creieu que hauria d’acostar-se més a la gent?
J- Què hauria de fer qè?
M- Creieu que l’art d’alguna forma, l’art en general, l’impressionisme o l’art d’avui en dia…
J- Què es tindria que fer per què?
M- Sí. S’hauria d’acostar més a la gent? Quin seria l’esforç per arribar a més persones? Com creieu que s’hauria de canalitzar…?
J- Bueno però això… A veure… Jo no hi entenc…
M- Una pregunta molt general, eh?
J- No. Però això es tindria que fomentar des de que els nanos van a l’escola, eh? Perquè és clar, si una persona als 50 anys no ha vist mai l’art ni d’això, és molt difícil. Tindria que ser... Home, les exposicions… les exposicions és un… és un ham per la gent. Si es fa una exposició de categoria, vull dir… ara…(silenci) depèn de… mira, el que passa és que el Miró és molt famós però a mi el Miró no… no em va.
M- Bueno!
J- No home! Vull dir que…
M- Ja pot passar, eh?
J- No… El Picasso té quadres que sí, quadres que no… Dalí, bueno, no sé… ara a mi els impressionistes, els anglesos, els francesos, els espanyols, els russos… això és sensacional.
M- A mi en canvi, el Miró m’agrada molt… El trobo molt espiritual. Sobretot m’agrada la última època. Crec que… ell depura molt el seu llenguatge i arriba un moment que… d’alguna forma concentra tot aquell bagatge en un gest, no? En unes línies, en unes taques, en un espai, en uns quadres molt grans… i a mi això em dona molta tranquil·litat… d’alguna forma em projecta, no?
T- Sí, sí, sí… mira, és clar.
J- Em sembla que lo bonic de la vida es respectar lo que sent l’altre…
M- Exacte.
J- … i bueno… si m’has deixat una mica d’interès pel Miró per tornar-me a mirar-ho pues ja està bé.
M- No era la meva intenció, eh, convèncer-te…
J- No... perquè moltes vegades… a veure… moltes vegades les coses les… això és com, per fer una comparació, hi ha molta gent que no prova les ostres per l’aspecte.
M- Sí.
J- I allavorans... pues això a mi un Miró… em diuen Miró i ja puf! M’explico? Poder no entro a l’interior com entres tu. De totes maneres, els lliris de Van Gogh el Miró no els ho aconseguiria fer, eh? (riures)
M- No, no… Van Gogh m’agrada molt també…
J- Van Gogh és… és una cosa… Bueno ja està dona…
M- És extraordinària.
J- Bueno cadascú el que li agrada. A tu t’agrada el Miró a mi m’agrada Van Gogh. No home, a veure, diria que en la varietat hi ha el gust. Menos la meva dona que fa 50 anys que estem casats (Riures). Però vull dir… sí… mentre… a mi els impressionistes em tornen boig. Tinc molta… llibres… biblioteca de pintura… o sigui d’exposicions que vaig o d’autors com Manet o Monet, tots aquests…
T- A la Maria Antònia li hem deixat sempre…
J- Sí. A la Maria Antònia pel colorido i tot això si vaig a una exposició a Paris i vec una exposició interessant, com que casi sempre, si no és una cosa repetitiva, compro el catàleg, després li deixo a la Maria Antònia…i xala pel colorido.
M- Home es que vibren, no? els impressionistes..
J- Es que havíem sigut companys amb el seu marit, vull dir…
M- Ja m’ho he imaginat.
[...]