T de aquesTa -entrevista presencial 12

Diumenge a les 11:10h

Mireia- Bueno... Aviam… Aquest és… ehh… És com una espècie d'investigació o de recerca, val? Perquè… Avui en dia molts dels projectes artístics que s’estan portant a terme lo que fan és intentar implicar a gent. Gent que moltes vegades no tenen res a veure, no tenen cap vincle amb l’art.
Joan- Mmmsí
M- O gent d’una comunitat específica, d’un sector. I… sempre amb aquest motor, no? Intentant motivar les persones, o fer un projecte que d’alguna forma els impliqui, però… per mi era molt important perquè en el meu cas els projectes els feia al carrer, intentant oferir-me a la gent o donant un servei… I era important saber fins a quin punt, doncs… Convocant a la gent de forma aleatòria…
J- Estava disposada a col·laborar.
M- Estava disposada a col·laborar. Aleshores per això la carta que us enviava amb la lletra no explicava ben bé de què es tractava el projecte.
J- Mmm… Però és després aquesta setmana he estat baixat al centre cívic que hi ha davant de casa...
M- Si...
J- ...que encara no hi havia posat res i ara aquesta setmana hi van enviar uns fulletons i allà ho explicaven…
M- Aleshores sí que sortia. Val, val, val…
J- Bueno, amb la carta més o menys ja… ja ho vaig imaginar que era això, no? Però después al llegir el fulletó aquest, doncs, ho vaig veure ben clar.
M- Sí…
J- Però vaja, amb la carta ja… sí, sí… ja es comprèn…
M- Ja s’entén una mica.
J- Vaja, jo ho vaig entendre.
M- Sí, d’acord. La idea una mica era aquesta. Saber si tots respondríeu, m’imagino que algú no ha farà, no ho seé…
J- Aquí ha vingut poca gent?
M- De moment ahir van vindre 12. Al matí va vindre força gent. La tarda va ser més tranquil·la. Suposo que és normal… no? A la tarda s’acostuma a fer recados o… sortir a passejar per fer altres coses, no? I… (tos) la idea era també, de les persones que vinguéssiu, fer una petita conversa i saber si teniu algun vincle amb l’art o no, si de cop i volta, així en principi, descartaríeu participar en un projecte artístic que... en principi, si veniu, vull dir, ja penso que no ho descartaríeu, no?
J- No. No, no… No, no. És que jo si he vingut, més que res, ha sigut per tu perquè, ja dic, lo que és per l’ajuntament…
M- Clar.
J- No sé si els altres ajuntament són iguals, no? Però l’ajuntament d’aquí Terrassa… Después quan tu necessites alguna cosa de l’ajuntament o algo no… no es tracta per igual, m’entens? Aleshores, doncs mira, la meva dona tenia de vindre però no ha pogut vindre perquè tenim el fill… bueno… però ja et dic, no? Hi aniré per aquesta noia però si hagués sigut per l’ajuntament…
M- Gràcies.
J- Si hagués sigut per l’ajuntament, no. Perquè llavorans quan necessites algo de l’ajuntament no et tracten com… com verdaderament ens han de tractar ni…
M- Clar, bueno, està molt sistematitzat, no?
J- Ara per l'art, sí… I més per l'art d' aquí a Terrassa sí. Perquè, és clar, tot lo que es fagui aquí de coses d’aquestes a Terrassa sempre és important, perquè se’n parla de Terrassa. La llàstima és que estem massa a la vora de Barcelona i per lo que són exposicions i coses d’aquestes tot, tot ho acapara Barcelona.
M- Vostè acostuma a anar a veure exposicions, per això?
J- Home he anat a alguna sí… he vist alguna… sí, sí.
M- Li interessa?
J- Depèn.
M- Depèn.
J- Depèn. Depèn i quines… Depèn i quines…
M- Aja!.. A què es dedica?
J- Jo ara ja sóc jubilat… sóc pensionista. Però abans la meva feina era, no sé perquè ara no sé si existeix aquesta paraula, manyà. Manyà.
M- Sí!
J- Jo era muntador, constructor de maquinària, muntador de maquinària, ajustador…
M- Sé què és un manyà.
J- Sí?
M- Sí
(Riures)
J- Era manyà i era ajustador i muntador.
M- Aja!… De maquinaria específica en algun sector?
J- Bueno, aviam, quan… quan un és de l’ofici, eh?...
M- De tot una mica, no?
J- … no… no, no és especialitzat en un tipus de maquinària perquè és clar, perquè llavors hi han els planells, i a tu et donen el planell, i en aquell planell igual és… per exemple, jo vaig començar en un taller de petit, después vaig anar aquí davant a Cal Junyent que era allà al darrera, que feien màquines de tèxtil. I després, aleshores, vaig passar a treballar en una empresa que feien maquinària d’envasar al buit… i feien, allavorens, quiròfans per hospitals, feien cabines de fluxe laminat, que era per fer cultius i tot això… vull dir que… el que és muntador doncs, clar, igual et munta una màquina d’aquestes que et munta una màquina de… de… hospitals…
M- Mmm, mmm. Clar, ja ho entenc.
J- Vull dir… i no és per exemple doncs un que… que… que… que està especialitzat en un treball. El que és muntador és lo mateix que un paleta. Un paleta igual et farà una planta baixa que et farà doncs un bloc de pisos, no?
M- S’adapta al lloc allà on el demanen, no una mica?
J- Sí, és clar. A més, ja et dic, com… com més a més et donen… et donen els plànols, els planells pues allavorens, doncs amb allò treballes…
M- Clar. Estudies com funciona aquella màquina, no?
J- Clar. O sigui, et donen el planell amb les peces que has de construir i que has de muntar i tu fas aquella peça amb aquelles mides, llavorens ho muntes i… molt maco, és molt maco perquè és… és construir amb les teves mans. En part és… és un art, no? I después, a part d’això, jo a casa doncs… he fet moltíssimes coses aixís de… d’art. Moltes, moltes… per exemple, doncs, uns quadres que faig jo mateix amb les mans i multitud d’heràldics i… moltes coses… també faig poesia… vull dir varies coses, no?
M- O sigui que acostuma a llegir també, no?
J- Sí, sí, sí, sí…
M- Té algun llibre així que digui…
J- Aviam, jo… jo lo que m’agrada molt primerament és llegir en català. Perquè aleshores la meva ensenyança per desgràcia no va ser en català… va ser en castellà, per desgràcia. Aleshores, doncs, és clar… jo quan, anem a dir… poguer expressar-te en català i poguer llegir en català i tot en català, doncs em va fer molta il·lusió i m’agrada molt el català. I a part d’això, degut a tot això, lo que m’agrada molt és la història de Catalunya, bueno la història en general, però sobretot en Catalunya. I la que hem tingut sempre més amagada, què és doncs la guerra civil… i aquestes coses.
M- Clar, la època…
J- Sí. Sí… la època que no… que no hem sapigut… i després, doncs els anys 50, que jo els he viscut, 60, i que d’això no.. no ens en enteràvem de res…
M- Està una mica vetat, sí…
J- Una mica? No. Estava tot vetat. Al cine… al cine una pel·lícula que es feien un petó a la boca no ho veies pas. A cantants… bueno em sembla que hauràs escoltat en Llach i tots aquests, no?
M- Sí.
J- Doncs què… Com estava tot, no? Però no una mica, no. Tot.
M- Em referia més al fet de que no se’n parla… que hi ha coses que no es mencionen d’aquella època.
J- Bueno perquè… poder millor…
M- Sobretot de la guerra civil.
J- Sí, sí. Si a tu t’interessa si que… si… si estàs interessat ja trobes llocs i coses per poguer parlar-hi. Passa que, és clar, ara la gent… la gent ara viu, saps? Viu… viu i viu... la vida bona, fàcil i per exemple totes aquestes coses no… no estan interessats.
M- No se’n preocupen, eh?
J- Bueno…
M- Bueno… jo crec que hi ha una mica de tot, eh?
J- Sí. Sí, sí sí… Ja dic. Sobretot llegir en català. M’agrada molt llegir en català.
M- Mmm. Mmm. Bueno, és un… és lo que dius, no? Una forma de cobrir aquest dèficit.
J- Sí. Sí, sí… Ja et dic i com a hobby, doncs com a hobby, després a casa, jo he fet moltes coses, bueno, anem a dir artístiques. Bueno… per mi són artístiques perquè les he dissenyat jo… les he rumiat jo… després les he construït. I quan tu allò que t’ha passat pel cap ho fas… bueno… suposo que tu ho deus sapiguer, no? quan veus allò construït, tens una satisfacció enorme.
M- Sí. És un al·licient molt bo. A més construir algo amb les mans…
J- Sí, sí, sí.
M- Projectar i fer-lo realitat…
J- Sí, sí. Però és que, quan tu projectes, tu ja ho veus.
M- Sí, sí...
J- Tu en el teu cap… abans de fer-ho, ja ho veus com quedarà acabat. I a casa a vegades parlant... no sé què... a vegades que s’ha fet alguna cosa a casa del fill o la filla... bueno, a casa: no perquè es fa això i això. I tu com ho saps? Bueno... O sigui… jo… llavors quan ho veuen: carai! Doncs mira: jo això ja ho havia vist abans de fer-ho. Vull dir… és molt maco, no?
M- És molt estimulant.
J- Sí.
M- Bueno. Doncs més o menys crec que ja està… Ah… Lo que sí que t’haig de demanar és si et molestaria que la conversa que hem tingut la transcrigués en un llibret.
J- No i ara..
M- La idea és que de les persones que aneu venint i de les que no aneu venint intentaré tindre, res, una petita conversa com aquesta i… i mostrar… la idea… bueno, les motivacions per vindre en aquest espai. Aleshores el projecte estarà complert el 23 de febrer. Aquell dia es farà una clausura aquí mateix a la sala Muncunill. La idea és rebre-us a tots, prendre un cava i quatre coses i… agrair-vos… la vostra participació. Era més això, era estudiar quina seria la reacció de la gent que us convocava.
[...]
M- Col·loquem aquesta lletra en el seu lloc…