Mireia- Doncs li va arribar fa pocs dies, oi? La carta?
Carme- No sé, a mi ella m'ho va comentar divendres. És una noia que m’ajuda a casa...
M- Ah
C- i el cap de setmana a fora…
M- Ah
C- i com que jo visc aquí al darrere..
M- Sí.
C- Doncs m’ha dit: em faries el favor de portar la carta? Ah, vale…
(Riures)
M- T’explico una mica de què va el projecte.
C- Sí
M- Perquè a la carta no ho explico expressament perquè m'interessava més que res investigar o recercar fins a quin punt... mmm podem implicar gent del carrer o gent de la ciutat que no tinguin un vincle necessariament amb el context artístic i com podem vincular-lo a un projecte artístic o no.
C- Mmm
M- Faig aquesta recerca perquè jo, personalment, en els meus projectes... jo sóc la Mireia, que no m'he presentat..
C- Bueno, ja m'ho he pensat!
M- Mmm, he estat implicant gent a vegades al carrer o a la ciutat... i també darrerement durant els últims anys s'estan fent projectes intentant… això, motivar a persones a participar, no? De forma que el projecte també és com una construcció col·lectiva, a vegades…
C- Mmm
M- Però crec que fins ara no s'havia estudiat, no? Fins a quin punt la gent respondria positivament o no respondria positivament… i per a mi era important portar a terme aquesta proposta.
C- T'estàs trobant com reacciona la gent?
M- Sí. Bueno, ara suposo que ho veuràs a partir d'aquest matí, no?
M- Exacte!
C- Però... home... amb ella, que no sabia ben bé de què anava... i bueno, jo li vaig explicar una mica...
M- Sí.
C- Però, evidentment, tampoc tenia molta idea, perquè és lo que tu dius, no ho especifiqueu ben bé a..
M- Exacte!
C- Però, bueno, la idea jo sí que la vaig captar.
M- Mmm, mmm
C- Home, en ella vaig veure que li sabia greu. Ella veia que és una cosa nova, diu: Carme... perquè ella em deia: per què no m’acompanyes? Perquè ella no està acostumada a aquesta.. a anar a exposicions i…lo que és el món de l’art.
I.. bueno, però llavors al veure les dates ella ha hagut de marxar i per això.. però bueno, jo crec que això, que la gent que encara no està implicada veu que es una cosa, una novetat que també és atractiva.
M- Mm, mm
C- I que l'endinsa en un món que, evidentment, pot ser que desconegui.
M- Mm, mm, mm
M- Ella m’has dit que..és la perso.. aviam ..
C- Ella és la dona que em ve a ajudar a casa.
M- A ajudar a casa, vale..
C- I llavors, clar…ella no sabia ni on estava la sala Muncunill. I li vaig dir: home, és aquí a la plaça Didó que fan exposicions i… suposo que no és que no hagi vingut perquè s’ha tallat, eh…lo que em demanava es que si podia venir amb ella, però després li va sortir un imprevist i havia de marxar.
M- Ja
C- I m’ha dit doncs porta-ho tu!
(Riures)
M- Com et dius?
[...]
M- Tu acostumes a venir a sala Muncunill? Has vingut alguna vegada?
C- Sí, sí amb el meu fill que havia estat fent dibuix a… independent de mi amb ell que feia dibuix als Amics de les Arts.
M-Ah!
C- I llavors doncs hem vingut varies vegades a veure exposicions i..
M- O sigui que d'alguna manera si que tens algú vincle amb l’art...
C- A part de que a mi m'agradi, doncs, també tinc un cunyat que és escultor.. vull dir que, vulguis o no, que el món de l’art també el tenim a prop.
(Riures)
M- Ja. Bueno, i et puc preguntar quina edat tens?
C- 44 anys.
M- 44 anys. I a què et dediques?
C- Jo sóc dietista.
M- Aha! Vale, em podries dir el teu llibre de lectura preferit? Algú llibre que te hagi…
C- Que a mi m’agradi?
M- Sí.
C- Bueno, ara recentment, ara estic començant l’últim del Ken Follet. Però a mi la que m’agrada molt és… el, el MarioVargas Llosa sempre m’ha agradat moltíssim. Tinc una inclinació no sé perquè a lectures sud-americanes.
M- Mm, mm
C- M’arriben, m’arriben molt.
M- Potser és més càlida, no?
C- Sí
M- Més humana.
C- Sí. Bueno, el fet és això, que m’arriba. I llavors suposo que es pot ampliar a que és més càlid, és més humana..
M- Clar
C- Sí, pot ser….Jo últimament m’estic llegint una novel·la de Finlàndia que pot ser per l’escriptor és molt gran ja i no m’arriba... i ho faig personalment perquè tinc un vincle amb aquest país i m'hi trobo bé... però també hi han uns codis de comportament diferents i no m’acaba de….
C- No t’arriba
M- No m’arriba Però, bueno, pot ser que sigui també... bueno
C-Jo tinc aquesta tendència, tot m’agrada: lo que és la música africana, música… a part que tinc experiències amb els meus fills que m’han anat molt bé. Com són les cançons, per exemple, de bressol, les cançons africanes, bueno els deixava drogui. La gent em deia: la música clàssica, sí que els hi posava, sí... però la música brasilenya i la música africana els deixava… però relaxadíssims.
M- Ai què bo! Què bo! Carme, aviam, si en algun moment et proposessin, jo no ho farè, però que es donés el cas, que et proposessin de participar en una proposta artística ho descartaries?
C- No
M- Vale.
C- No, aviam a nivell de col·laborar jo sóc molt poc habilidosa, eh...
M- Bueno.
C- Vull dir, però que no tinc cap mena de… quan parlem d'això del dibuix... té atractiu!.. però no, no...el que passa que participar-hi no, no em molesta gens.
M- No et molestaria..
C- No.
M- Molt bé. Doncs em sembla que ja està..
C- A veure si pogués afegir a la família encara millor!
M- Encara millor! Clar! Clar! El teu cunyat que és escultor?
C- És el Josep González.
Mi- Ah
[...]
C- Jo, el meu fill ara que té onze anys i que comença amb canvis i bueno ja, tot, tot, tot, físicament...de començar amb amistats noves...
M- Clar
C- de començar estudis nous...
M- Clar
C- tot això... i ell em deia: mare, això que fa? Por? Què és lo que fa això aquests canvis?
Mi- Això va dir? Ala!
C- Sí.
M- Quina passada!
C- Dic: això fa moltes coses. Fa por, fa inseguretat, fa seguretat... dic: el que has de ser, és espavilat i que certes coses de caràcter, per exemple, no t'absorbeixin, no? Com són pors...
M- Clar.
C- Pors... però clar, t’hi has de tirar una miqueta, si no! Pues... no tinc cap problema en col·laborar, ehh!
M- Vale. Et faria res que, d'alguna forma, faré uns llibrets…
C- Mm, mm
M- ... d'aquesta conversa? Per mi és molt important la conversa. Et faria res que la transcrivís en llibrets?
C- No.
M- Vale.
M- Doncs els llibrets estaran a l’altre estanteria d’allà. El dia 23 de febrer farem una clausura a les 7 de la tarda. Estàs convidada a vindre, també està convidada a vindre la...
C- La Pepi
M- La Pepi
[...]
C- Doncs molt bé, moltes gràcies. Ja li explicaré tot a ella
M- Molt bé! Carme, gràcies per vindre. Col·loquem la lletra? La vols col·locar tu? La col·loco jo?
No hay comentarios:
Publicar un comentario