martes, 16 de junio de 2009

Presentació PUBLICACIÓ



Primera presentació en públic a la Sala d'Art Jove de la Generalitat de Catalunya, dijous 18 de juny a les 20h.

El poder de la convocatòria investiga quina és la recepció d’una proposta artística que té la voluntat d’implicar els mateixos receptors de l’obra. I quins són els motius d’aquests per participar o no participar en unes dinàmiques d’interacció.

Per portar a terme aquesta recerca, les lletres que formen la frase «AQUESTA HA ESTAT LA CAPACITAT DE CONVOCATÒRIA DEL PROJECTE QUE ESTÀS VEIENT» van ser retallades en pa -era important que fos un material comú i no perdurable. Cada lletra va ser enviada a una persona escollida aleatòriament de la guia de telèfons, demanant-li que la portés a l’EspaiDos de la Sala Muncunill de Terrassa per poder reconstruir la frase. Del total de les seixanta-quatre cartes, una dotzena van ser retornades.

La intenció principal del projecte era entrevistar tant els vint-i-cinc participants que finalment van acudir a la sala d’exposicions per dipositar la seva lletra com els vint-i-set que no. I compilar les seves opinions, saber a què dediquen el temps lliure i altres detalls personals.

Aquesta publicació recull les converses que vam tenir, juntament amb uns mapes conceptuals que visualitzen com va ser la resposta del públic.


El llibre s’ha realitzat amb l’ajut proporcionat pel Departament d’Arts Visuals de l’Ajuntament de Terrassa en el marc del projecte Punt de Partida, així com amb el suport de la convocatòria de projectes d’edició 2008 de la Sala d’Art Jove de la Secretaria de Joventut, amb el procés de tutoria a càrrec de Txuma Sánchez.
Disseny de NODE.

Per descarregar en pdf, aquí.

jueves, 3 de abril de 2008

A short description in English

El poder de la convocatòria was to gather the letters forming the phrase "AQUESTA HA ESTAT LA CAPACITAT DE CONVOCATÒRIA DEL PROJECTE QUE ESTÀS VEIENT" (THIS HAS BEEN THE CALL ABILITY OF THE PROJECT THAT YOU ARE WATCHING). Each letter was randomly sent to a person whose surnames begin by that. Each package was accompanied by a letter explaining the reason of the posting and inviting each participant to bring his/her letter to the Muncunill Hall on Jan 25th and 26th. It diddn't explain the intention ofthe project, but stressed the importance of their involvement, as well as the possibility of donating his/her package to another person in case he/she cuold not come to the appointment.

Twenty-five participants attended to deposit their letter. I interviewed each one to know their motives for attentindg to the convocation, his/her hobbies, his/her cultural concerns and what his/her job. The talk was recorded (with permission) and later transcribed into a small book. These were sampled on another shelf.
I as well called the not attending participants fo finding out the reasons for not attending the convocation. These calls were transcribed and added to the room, too.

The end result of the work are the interviews, which are available at the website of the project. And later in an edition, too.

Fifty letters arrived at their target and fourteen were returned.

domingo, 2 de marzo de 2008

balanç final...


la intenció del projecte no és fer estadística, doncs la part important del projecte són les converses, les motivacions dels participants assitents per a presentar la seva lletra i dels no assistents per a no presentar-la...
però deixo aquí clares algunes xifres per les quals molts m'han preguntat-

14 cartes retornades (més amunt una foto d'unes quantes d'elles)
50 cartes arribades als seus detinataris
25 participants assistents (un d'ells va deixar la carta a la Sala Muncunill uns dies abans )
27 participants no assistents

finalment sí que vaig afegir les lletres de les cartes retornades a l'estanteria de la Sala Muncunill, sinó donava una imatge errònea...semblava que s'hagués presentat molta menys gent de la que ho va fer.

i unes poques fotos de la festa de clausura...



tots els llibrets als seu lloc




l'estantanteria amb tots els llibrets...

balanç final...


la intenció del projecte no és fer estadística, doncs la part important del projecte són les converses, les motivacions dels participants assitents per a presentar la seva lletra i dels no assistents per a no presentar-la (que podeu consultar a les entrades de més avall) ...
però deixo aquí clares algunes xifres per les quals molts m'han preguntat:

14 cartes retornades (més amunt una foto d'unes quantes d'elles)
50 cartes arribades als seus detinataris
25 participants assistents (un d'ells va deixar la carta a la Sala Muncunill uns dies abans )
25 participants no assistents
24 entrevistes presencials
24 entrevistes telefòniques
2 participants no localitzables al telèfon

finalment sí que vaig afegir les lletres de les cartes retornades a l'estanteria de la Sala Muncunill, sinó donava una imatge errònea...semblava que s'hagués presentat molta menys gent de la que ho va fer.

sábado, 1 de marzo de 2008

A de Aquesta - entrevista per telèfon 24

Mireia- Hola bona nit, és vostè el senyor [...]?
-Sí. De part de qui?
M- Miri li truco perquè li vam enviar una carta certificada fa cosa de quatre setmanes, quatre - cinc setmanes, d'un projecte: El Poder de la Convocatòria. Vaig parlar amb la seva dona fa un parell de dies.
- De què? De què?
M- Li va arribar una carta convidant-lo a participar en un projecte artístic? De part de l'Ajuntament?...
- Sí, sí, sí, sí, sí...
M- Amb una lletra envasada al buit?
- Sí.
M- Sí. Val. És que aquest projecte convidava diferents persones de Terrassa...
- Ja, però ...
M- Mani?
-...tenim uns problemes personals i de l'empresa i no puc estar per això, eh?
M- Sí, bueno. Jo en principi trucava per a saber quins havien sigut els seus motius per a no vindre a la convocatòria...
- Sí, bueno... temes personals.... i la feina que... que no va bé... i la veritat, que no estava per aquestes coses...
M- Clar, no...
- Jo, és més, viag anar a buscar-ho pensant que era una altra cosa més urgent... uns papers que estava esperant després vaig veure que era això. I la veritat, vaig, vaig perdre una hora i algo per anar perquè per aparcar allà va molt malament i aixins i, la veritat,... no vaig poder.
M- Ja.
- Si m'ho dieu més endavant, jo crec que ... no sé, en tres setmanes o així ja ho tindrem solucionat.
M- Ja, bueno, nosaltres no... no volíem molestar. Em sap greu si vam causar alguna ...
- No, no.
M- ...molèstia.
- No, home, no... al revés... no, no.
M- Val.
- Vinga, d'acord.
M- Molt bé. Doncs perdoni, eh? I gràcies.
- Vale, vale...
M- Passi-ho bé, bons dia.
- Déu, déu.

H de Ha - entrevista per telèfon 23

- Hola.
Mireia- Hola, buenas noches.
- Sí, buenas noches.
M- ¿Está [...]?
- ¿Cómo?
M- ¿Esta [...]? No sé si lo pronuncio bien.
- No, estás equivocada.
M- ¿Estoy equivocada?
- Sí con qué número querías hablar...
M- A ver es el 937…….
- Sí, pero aquí no vive ninguna persona con ese nombre.
M- ¿No es la dirección…..?
- No, no, no, es el número pero no es la dirección.
M- Y no hay ningún[...], ¿no?
- No, no, es Terrassa esto.
M- Sí es Terrassa, estoy llamando a Terrassa. Bueno, pues perdona las molestias.
- Hasta luego.
M- Hasta luego, adiós.

A de estÀs - entrevista per telèfon 22

- ¿Sí?
Mireia- Hola buenas noches, es usted [...]?
- Sí ¿quién llama?
M- A ver, llamo porque le mandamos una carta certificada hace cosa de cuatro semanas donde le invitábamos a usted a participar en un proyecto que se llama El Poder de la Convocatòria.
- ¿De qué, de qué?
M- ¿Le suena….? ¿Me oye bien?
- No, le oigo fatal.
M- A ver, ¿me oye mejor ahora?
- Igual de mal.
M- Igual de mal. Es que llamo desde un sistema informático no llamo desde un teléfono.
- Pero ¿qué es lo que quieren?
M- Nosotros le mandamos a usted un carta certificada hace cosa de cuatro semanas.
- Aquí no ha mandao ninguna carta.
M- A nombre de [...].
- No.
M- Le invitábamos a usted a participar en un proyecto.
- ¿Un proyecto de qué?
M- Un proyecto artístico organizado por el Ayuntamiento que se llama El Poder de la Convocatòria
- ¿Y?
M- Y el proyecto en sí consistía en saber cuánta gente participaría y cuánta gente no participaría así como los motivos de ambos para participar o no participar…y por eso llamaba ahora.
- Primero me tendrán que mandar una carta y decirme para qué es ¿no? porque no tengo ni idea.
M- En la carta se lo explicábamos para qué era.
- Pero yo no recibí ninguna carta.
M- No ha recibido ninguna carta, es que aquí consta que sí porque tenía un acuse de recibo. Estas cartas son certificadas.
- Pues yo que yo sepa, yo aquí no tengo ninguna carta.
M- Ya.
- Bueno, lo siento eh, pero yo no he recibido nada, eh.
M- Bueno, perdone entonces, eh. Buenas noches.
- Buenas noches.
M- Adiós.
- Adiós.

S de eStas - entrevista per telèfon 21

Anna Maria-¿Sí?
Mireia- Hola, bona tarda!
A- Hola.
M- Parlo amb la senyora o senyor[…]? És aquí?
A- Tu busques al meu avi, el [...].
M- Jo busco al propietari de la línia de telèfon.
A- Llavors sóc jo, Anna Maria.
M- Aleshores és vostè?
A- Mmsí.
M- D’acord. Li vam enviar un sobre certificat fa cosa d’un mes amb una lletra dintre ¿li va arribar? És del projecte El Poder de la Convocatòria.
A- Em sembla que no, certificat no m’ha arribat res.
M- Una carta certificada amb acús de rebut, del IMCET, del Ajuntament de Terrassa on la convidàvem a vostè a participar en un projecte artístic.
A- No.
M- ¿No?
A- No, no he rebut res.
M- I això és el Passeig Vint i dos de Juliol on viu vostè?
A- Sí, sí.
M- I no li ha arribat cap carta no?
A- No, no m’ha arribat res.
M- És que, aviam, li explico una mica en què consistia la proposta, convidàvem a diferents ciutadans de Terrassa a participar en un projecte artístic i els havíem triat a tots del llistí de telèfons, al atzar i la idea era saber quanta gent s’acabaria implicant en la proposta i quanta gent no i quins eren els motius tant per implicar-se com per no implicar-se.
A- Jo és que no tinc temps de res. Tinc feina, tinc la mare que ha tingut un infart cerebral.
M- Em sap greu.
A- Estic molt ocupada ara.
M- Ja.
A- Ho sento.
M- Ho sento. Perdona si t’he molestat, eh?
A- No, no, tranquil·la.
M- D’acord. Vinga, bona tarda. Adéu.
A- Adéu, gràcies.

E de projectE - entrevista per telèfon 20

Esteban- ¿Sí?
Mireia- ¿Hola?
E- Dígame
M- ¿Hablo con […]?
E- […] yo soy.
M- ¿Es usted? ¿Puede hablar en este momento?
E- Sí, sí.
M- De acuerdo, es que oía mucho ruido de fondo y no sabía si estaba ocupado.
E- ¿Cómo?
M- Mire, llamo de un proyecto, le mandamos una carta a usted, hace un mes.
E- No le entiendo nada.
M- ¿No me oye?
E- No le entiendo nada ¿de dónde llama?
M- ¿Me oye bien ahora?
E- Sí, sí.
M- A ver, llamo porque le mandamos a usted una carta certificada hace como un mes, le invitábamos a usted a participar en un proyecto artístico que se llama El Poder de la Convocatòria ¿recibió usted el paquete?
E- Pero es que no sé de qué se trata.
M- ¿Pero recibió usted el paquete?
E- Sí, sí. ¿De una carta donde venía una L o una E?
M- Exacto, venía una letra.
E- Sí ¿Y qué?
M- Y le invitábamos a usted a traer la letra a la Sala Muncunill para formar una frase.
E- Sí, pero que no me interesó ir o no pude ir.
M- Sí, le llamábamos para saber si no pudo ir o no le interesó o no quería participar.
E- No, no, que no me interesó.
M- De acuerdo, solamente era eso, muy bien, gracias.
E- Vale, venga.
M- Adiós.

O de prOjecte - entrevista per telèfon 19

- ¿Sí?
Mireia- Hola, ¡buenas tardes!
- Hola
M- ¿Hablo con […]?
- ¿De parte de quién?
M- Llamo de un proyecto, se llama El Poder de la Convocatòria, le mandamos una carta certificada hace un mes.
- ¿Cómo, cómo, cómo?
M-¿Es usted su mujer?
- No, a ver, ¿quién es usted?
M- A ver, yo soy Mireia.
- Sí.
M- Le mandamos a, no sé si es una señora o un señor, al propietario de la línea de teléfonos un paquete certificado invitándole a participar en un proyecto artístico.
- Bueno, pues, ahora le paso, un momentito.
M- De acuerdo, gracias.
- ¿Sí, dígame?
M- Hola, buenas tardes, ¿es usted el señor [...]?
- No, no, dígame, dígame, sí, soy su marido.
M- Mire, yo llamo porque le mandamos a su mujer una carta certificada donde le invitábamos a participar en un proyecto artístico que se llamaba El Poder de la Convocatória ¿la recibieron?
- Sí, sí, la recibimos.
M- Entonces, un poco el proyecto lo que intentaba era saber cuanta gente se acabaría implicando en el proyecto y cuanta no y cuáles eran los motivos.
- Sí.
M- Yo no sé si les molestamos a ustedes mandándole la carta o…
- No sé, pero recuerdo que el día para el que teníamos que ir a poner la letra aquella y tal, el día estaba programado estar fuera ehhh.
M- Era un fin de semana, mmsí.
- Y por eso no estuvimos allí eh.
M- ¿Y yo podría hablar con su mujer en algún momento? ¿Podría llamar más tarde?
- Como poder sí que puede, pero quiero decirte, es que mi mujer y yo es lo mismo ehh. Absolutamente lo mismo.
M- ¿Acostumbran a visitar la Sala Muncunill o algunos otros espacios artísticos?
-La Sala Muncunill, sí hombre, claro que la hemos visitado en más de una ocasión.
M- Parla vostè en català?
- Sí
M- Perdoni, és que li estava parlant en castellà.
- Sí, aviam perdoni un moment…..Digui, digui.
M- Doncs, en principi, la proposta el que intentava era fer participar diferent gent de la ciutat.
- És que se’n talla molt la veu, la sento molt entretallada, ehh.
M- És que li truco des de un ordinador i potser per això no em sent bé.
- Ah, bueno. Digui, digui, la proposta deia?
M- La proposta en sí consistia en intentar implicar a diferents persones de la ciutat de Terrassa i acabar sabent quanta gent s’acabaria implicant al projecte.
- Sí.
M- I quins eren els motius per implicar-se. Clar, jo m’imagino que molta gent hi han caps de setmana que estan ocupats.
- Sí. I?
M- I bueno, només volia saber això.
- Sí, no, no, no, ja li he dic que aviam, nosaltres no, no som nats de Terrassa ehh, però fa molts anys que estem n’aquí i jo per la feina estic molt implicat en Terrassa i per tant, no tenia cap inconvenient des de un punt de vista, de sentit de pertinença, vull dir, que des d’aquest punt de vista no hi havia cap problema. L’únic problema és que aquest cap de setmana havíem d’estar fora. I que per tant per aquesta raó no hem estat presents.
M- D’acord. Bueno, doncs moltes gràcies.
- De res.
M- Perdoni, que vagi bé.
- Molt bé, adéu, adéu.
M- Adéu.

R de pRojecte - entrevista per telèfon 18

- ¿Sí?
Mireia- ¡Hola!
- ¡Hola!
M- ¿Hablo con […]?
- ¿De parte de quién es?
M- Es de un proyecto de El Poder de la Convocatòria, le mandamos...
- ¿Cómo?
M- Llamo de un proyecto El Poder de la Convocatòria, le mandamos un paquete certificado ¿es su marido?
- Sí, sí, sí.
M- ¿Está ahora aquí?
- Bueno, es que no se encuentra bien. Es que está en la cama.
M- Está en la cama. A lo mejor usted lo sabe, mandamos un sobre certificado hace cuatro semanas invitando al propietario de la línea de teléfono, a su marido en este caso, a participar en un proyecto artístico. No sé si lo recibieron o…
- Sí, lo recibimos, lo que pasa es que él no se encuentra bien.
M- Ya.
- Y bueno, iba a ir yo, pero no pude ir.
M- Ya. Estábamos, más que nada, llamando para saber cuáles habían sido los motivos por no asistir a la convocatoria, solamente porque el proyecto en sí consistía en hacer un estudio para saber cuanta gente participaba en un proyecto artístico y cuanta gente no, y cuáles eran los motivos, solamente era eso.
- Mmsí.
M- Bueno, no sé si les hemos molestado.
- No, no, ninguna molestia.
M- De acuerdo.
- Vale, gracias.
M- Bueno, perdone, gracias muy amable.
- Adiós.
M- Adiós.

A de convocatòriA - entrevista per telèfon 17

- Sí
Mireia- Hola, ¿hablo con […]?
- Soy la mujer.
M- Yo llamaba del proyecto El Poder de la Convocatòria, le mandamos a su marido un sobre certificado hace cuatro semanas.
- ¿De qué?
M- ¿Me oye bien?
- No, no te oigo bien, por eso, espérate, a ver…Un sobre ¿para qué?
M- Le mandamos a su marido el proyecto El Poder de la Convocatòria.
- ¿De qué?
M- Es un proyecto que se organiza desde el Ayuntamiento, una propuesta artística en la que invitábamos a diferentes personas de Terrassa a participar.
- Pero si mi marido falleció ¿no te lo han dicho?
M- No, no me lo han dicho.
-Pues fue hace ya quince meses que falleció y el Ayuntamiento ya lo sabe.
M- Me sabe muy mal, es que nosotros cogimos los datos del listín de teléfonos
- Claro, siendo así, mira el día 21 hace quince meses que falleció.
M- Lo siento mucho porque le mandamos una carta al nombre del propietario de la línea del teléfono.
- Sí, ya, ya, a lo mejor lo he cogido yo y como tampoco todavía estoy muy fina ¿sabes?
M- Claro.
- Pero que es del Ayuntamiento de Terrassa me estás hablando ¿no?
M- Sí.
- Pues lo saben todos, lo saben todos que falleció.
M- Claro. Es que no nos vino devuelta la carta, a lo mejor nos llega en breve, no lo sé.
- ¿Y para qué es eso? ¿Para qué es?
M- Os invitábamos a participar en un proyecto artístico, les mandamos una letra y teníamos que construir una frase juntos…
- Y para qué ¿para pagar o algo?
M- ¿Perdone?
- ¿Qué es para pagar o algo?
M- No, no, no, sólo les invitábamos a participar en un proyecto de arte porque me imagino que no muchas personas acostumbran a ir a ver exposiciones o a participar en actos parecidos.
- Sí, pero me has cogido en mal momento.
M- No, ya lo entiendo. Me sabe muy mal.
- A ver, hace ya quince meses, pero todavía no….no me repongo, no me repongo. Y me sabe mal que a lo mejor la he cogido la carta o algo….mire, no estoy ahora por la labor, hablando claro.
M- Ya, ya, ya, bueno, a mí me sabe mal haberla molestado.
- No, no al contrario, muy agradecida ehh, si necesitas algo aquí estamos.
M- De acuerdo.
- Vale, muchas gracias.
M- Muchas gracias.
- Adéu.
M- Adéu, buenas tardes.

I de convocatòrIa - entrevista per telèfon 16

- ¿Sí?
Mireia- Hola, ¡buenas tardes!
- Buenas tardes.
M- ¿Hablo con […]?
- Sí
M- ¿Es usted misma?
- Sí, yo misma.
M- Mire llamo del proyecto El Poder de la Convocatòria, le mandamos un sobre hace cuatro semanas, un sobre certificado con acuse de recibo que venía del Ayuntamiento ¿le suena?
- Pues sí.
M- ¿Vive usted sola?
- No, no, no, vivo con mi familia vivo…estoy casada y tengo tres hijos.
M- ¿Puede hablar ahora […]?
- Sí, sí.
M-De acuerdo, mire, le explico un poco. En el proyecto este que estamos haciendo, invitábamos diferentes personas de Terrassa a participar y queríamos saber cuál había sido su motivo por no venir a entregar su letra.
- Pues la verdad es que lo he perdido.
M- ¿Lo ha perdido?
- Sí.
M- Bueno, a lo mejor le molestó que le mandáramos y lo tiró a la basura o no entendió la propuesta o….
- No, no, no.
M- También lo entendería que no quisiera venir, eh?
- Lo he perdido, lo perdí.
M- ¿Cuántos años tiene usted señora Ibáñez?
- 55.
M- 55. Bueno, no sé si la estoy molestando ¿usted trabaja o está en casa normalmente?
- Estoy en casa normalmente…
M- De acuerdo. Bueno... ¿Y le molestó que le mandáramos el paquete?
- Noooooo.
M- Bueno, entonces ¿lo tiró a la basura o qué hizo?
- No, no… ya le digo que no sé ni dónde está porqué tengo tantos papeles que igual lo tengo guardao.
M- Bueno, pues nada no se moleste, sólo quería saber eso ¿de acuerdo?
- Vale.
M- Muchas gracias.
- Adiós.
M- Adiós, buenas tardes.

C de convoCatòria - entrevista per telèfon 15

- Mana?
Mireia- Hola, bona nit! Puc parlar amb [...], el seu marit?
(Silenci)
M- Em sent?

[torno a trucar]

- Mana?
M- Hola, perdoni és que m’ha penjat. Volia parlar amb el senyor [...].
- Aquí no hi ha cap senyor Coma Bassas.
M- Vaig parlar fa un parell de dies amb el seu fill.
- Aquí no hi ha cap [...], de senyor.
M- I es vostè aleshores la propietària de la línia?
- Eh?
M- És vostè aleshores senyora [...]?
- Sí.
M- Perdoni, perdoni, m’he equivocat doncs. És que, aviam, li van enviar a vostè una carta fa quatre setmanes, convidant-la a participar en un projecte què és diu El Poder de la Convocatòria.
- A mi... jo no he rebut cap carta.
M- A nosaltres sí ens consta que sí que l’ha rebuda.
- Jo no tinc ni he rebut cap carta.
M- Aviam, jo entenc que no volgués participar, eh?
- No, no, no, jo no he rebut cap carta.
M- D’acord, molt bé, perdoni que la molesti
- Potser que s’hagi equivocat però jo no he rebut cap carta.
M- Nosaltres hem treure les seves dades del llistí de telèfons i la convidàvem a participar en un projecte.
- No, no, no, perdona.
M- Molt bé, gràcies, adéu siau.

O de cOnvocatòria - entrevista per telèfon 14

[...]
- Se me olvidó.
Mireia- Se le olvidó...
- Sí, sí
M- Bueno, a lo mejor no le interesaba venir, realmente, a lo mejor se sintió ofendido o no le iba bien venir…
- No, no, no fue que me despisté.
M- Ya.
- Que me despisté ¿Quién me ha dicho que era?
M- ¿Perdone?
- ¿La dirección dónde era?
M- Esta era la Sala Muncunill en el centro de Terrassa.
- Pero donde es eso, ¿en el centro de Terrassa?
M- Sí, eso es en la calle la Rasa.
- Ah! Calle La Rasa (silencio) Vale, pues ya miraré de pasar por allí.
M- ¿Usted quiere traer la letra aún?
- Sí, sí.
M- ¿La tiene?
- Sí, si la tengo sí.
M- Sí, la puede dejar allí si quiere. En principio, claro, yo sólo quería saber cuales habían sido los motivos por no venir.
- No, no fue….Lo que pasa que a mi se me olvidan mucho las cosas, me estoy tratando pa eso porque la dejé en un sitio que no la estaba viendo y me despisté. Solamente fue por eso.
M- Bueno, no pasa nada. ¿Está jubilado usted?
- Sí, sí.
M – ¿Y usted acostumbra a ir a la Sala Muncunill o a lugares parecidos o…?
- No, no he ido nunca.
M- No ha ido nunca.
- No he ido nunca.
M- Bueno pues está en la calle La Rasa si tiene tiempo puede ir aún.
- Sí ¿Qué número?
M- Pues no lo sé. Está justo antes de la calle Pantano.
- Ah! Vale, vale ya sé donde está. Muy bien.
M- Muy bien.
-Gracias.
M- Gracias a usted.

I de veIent - entrevista per telèfon 13

- ¿Sí?
Mireia- Hola, bona nit!
- Hola.
M- Hola, està […]?
- De part de qui?
M- Aviam, truco perquè li vam enviar una carta certificada fa quatre setmanes d'un projecte... El Poder de la Convocatòria, li enviàvem des de l’Ajuntament, des de l’IMCET.
- Mmsí.
M- És vostè mateixa?
- No, és el meu marit.
M- Ah, és el seu marit. I ell hi és a casa?
- Sí.
M- Podia parlar amb ell?
- Sí, a veure un momentet, eh....
M- Molt bé, gràcies.
I- Sí?
M- Hola, bona tarda.
I- Bona tarda.
M- Miri, truco del projecte El Poder de la Convocatòria, li van enviar una carta fa quatre setmanes on li enviàvem una lletra i el convidàvem a participar en el projecte.
I- Sí, sí.
M- La va rebre?
I- Sí, sí.
M- Val, doncs la idea del projecte, en sí mateixa, era la de convidar a diferent gent com vostè i la de saber quins eren els seus motius per participar o per no participar a la convocatòria, una mica li trucava per això.
I- Jo vaig veure que tenia una reserva en un hotel i no vaig poder anar.
M- Perdona, és que no t’he entès, em pots parlar en castellà, si quieres.
I- Vale. Que tenía una reserva en un hotel y no pude ir, por eso más que nada.
M- Ya, bueno... ¿Y puedo saber más o menos a qué te dedicas y cómo ocupas tu tiempo libre?
I- Pues mira, soy camarero y mi tiempo libre pues en casa. En casa o ya te digo, que este fin de semana estaba de hotel, que una vez al mes voy de fin de semana y por eso no pude ir.
M- Bueno, también dábamos la opción de dar la letra a otra persona que sí que pudiera venir en caso de que no pudieras venir tú...
I- Mmsí.
M- Bueno, no sé, tampoco, a lo mejor, no te interesó, no te motivó el proyecto o...
I- Fue el hecho ese de que tenía la reserva, y por eso no pude ir, no fue por otra cosa.
M- De acuerdo, pues entonces nada más.
I- Vale.
M- Gracias por su tiempo.
I- Venga adiós.
M- Adiós.

A de cApacitat - entrevista per telèfon 12

- Mana’m?
Mireia- Bona tarda, que hi ha el Manel?
- Doncs no, però ja he parlat amb ell. És vostè la que va trucar ahir, oi?
M- Sí, sóc la Mireia.
- Ja he parlat amb ell. Es veu que aquesta lletra doncs, no tenia ganes de fer res i la va llançar.
M- La va llançar. Val. I podria saber si ell normalment té algun vincle amb l’art o a què es dedica?
- No, ell no, ell ven camions.
M- Ven camions. I en què ocupa el seu temps lliure normalment?
- Ell, bueno, va anant al futbol i tal però no...
M- D’acord. Bueno...
- D’acord.
M- Doncs moltes gràcies de totes maneres.
- No es mereix. Tingui bon dia.
M- Adéu siau.

A de cApacitat - entrevista per telèfon 11

- Mana’m?
Mireia- Bona tarda, que hi ha el Manel?
- Doncs no, però ja he parlat amb ell. És vostè la que va trucar ahir, oi?
M- Sí, sóc la Mireia.
- Ja he parlat amb ell. Es veu que aquesta lletra doncs, no tenia ganes de fer res i la va llançar.
M- La va llançar. Val. I podria saber si ell normalment té algun vincle amb l’art o a què es dedica?
- No, ell no, ell ven camions.
M- Ven camions. I en què ocupa el seu temps lliure normalment?
- Ell, bueno, va anant al futbol i tal però no...
M- D’acord. Bueno...
- D’acord.
M- Doncs moltes gràcies de totes maneres.
- No es mereix. Tingui bon dia.
M- Adéu siau.