E de dE - entrevista per telèfon 8

Teresa- Sí?
Mireia- Hola. Puc parlar amb […]. No sé si es vostè o…
T- Soy yo.
M- Ah. Hola. Mira, te mandamos un paquete hace tres semanas… un paquete certificado, una carta que contenía una letra. ¿Lo recibiste?
T- Sí.
M- Mmm, era parte de un proyecto artístico. ¿Leíste la carta?
T-Sí. Sí que la leí, el que passa que em vaig posar malalta i no vaig anar a portar-la.
M- Ah, et vas posar malalta…
T- Sí
M- Però haguessis estat interessada en participar?
T-Com?
M- Haguessis estat interessada en participar?
T-Bueno, la carta posava que l’havíem d’anar a portar entre dissabte i el diumenge… el 26 i el 27…
M- Sí
T- …teníem que anar a la Sala Muncunill a portar-la, lo que passa que estava malalta I no vaig poder anar-hi.
M- Vale. És que t’explico una mica. Jo sóc la Mireia, la noia que et va enviar la carta…
T- Ah, vale
M- … i el projecte consistia en saber quanta gent estaría disposada a participar en un projecte artístic. Era més com un projecte de recerca o … un estudi…
T-Ah
M- … i ara estava trucant a les persones que o vau vindre… una mica per saber…
T-Sí
M-… els motius pels que no vau poder vindre. O o no vau voler vindre.
T- No, jo ja te digo. Em va passar això.
M- Mmmsí. …bueno, no sé. Si la vols inclour, la lletra, encara la podríem incloure, si volguessis.
T- Pues ara no la tinc ja.
M- Ja l’has llençada?
T- Sí perquè era como de molla de pa o aixins, no?
M- Sí.
T-Sí, perquè la vaig obrir
M- La vas obrir?
T- Se’m va, se’m va desfer…
(Riures)
T-…Per això, és això… que per la curiositat… mmm, després de que va pasar la cosa perquè ja no… no podíem… que que no sabíem què fer con ella, diguem, no? La vaig obrir-la perquè pensava que era com un imán
M- Sí?
T- I era, no sé… vaig veure la sensació com si fossi de pa.
M- ja
T-No ho sé de lo que era, eh? Mmm..
M- És de pa, era de pa, sí
T- Era de pa?
M-Sí
T-Ah, pues aleshores la vaig … I ara pues això, que no la tinc perquè la vaig... al, al obrir-la se va desfer..
M- Clar
T- Era molt tovet
Mi- Era molt tovet, dius? És que no t’he entès
T-Eh Bueno, era això. Mooolt.. no sé. Molt…(riu) … com se diu? Molt delicada!
M- Clar, sí. Sí que ho era, de delicada, la lletra. Sí
T- Sí
M- Sí. Escolta… i com et dius de nom?
T-Teresa
M- Et puc dir Teresa?
T- Sí
M- Sí. Emmm, puc saber a què et dedeiques, Teresa? O amb què ocupes el teu temps lliure…? Tens algun vincle…
T- Eh, jo faig això… dona de fer faenes.
M- Ets dona de fer feines.
T- Sí. Pues mira, m’agrada llegir… eh... faig ganxet…I para de comptar.
M- Mmmsí
T- I cmainar molt. M’agrada molt la natura. Anem a caminar molt.
M- Vas molt a muntanya o al bosc?
T- Sí
M- Vale, bueno. Una mica t’estava preguntant això perquè… mmm, també la idea del projecte era saber si la gent que ha participar o hagués participat tenia un vincle amb l’art o no. Perquè avui en dia…
T- Realment tema de l’art, pues… mai m’he dedicat a això, ja te digo…
M- Mmmsí
T- …la única manualitat que solo fer és, ya te dic, el ganxet…
M- El ganxet, sí
T- …y buneo, alguna manualitat però també, però bueno, que pintura i això, la veritat és que no tinc molta traça… (riu)
M- Ja. Bueno jo no tinc gens de traça pel ganxet, eh? Sempre la meva àvia…mmm… jo tenia moltes ganes d’apendre’n perquè la meva àvia me n’ensenyava, pues… però no em va poder ensenyar perquè al ser… al ser esquerrana no ens en vam ensortir mai, no el vam apendre, el ganxet.
T- Mmmsi. Ah. És lo que té, que no…
Mi- Ja. Bueno, doncs res… en principi era tot, només saber… saber una mica què havia passat i… i…a què et dediques.
T- Pues ya te digo. Era això. Em vaig posar…és que no hi ha forma de curar els refredats…ara altra vegada estic amb la galipandria, com jo dic…
M- És que hi ha molt mala passa…
T- … I tenia febre. I és això. Que no se’m va acudir mandar la meva filla a portar-la, eh?...
M- Ja, bueno
T- …Això que penses anar-hi I després no vas
[…]
M- Bueno, doncs gràcies. Vinga, bona tarda.
T- Bueeno. Déu maca, déu.