sábado, 1 de marzo de 2008

T de convocaTòria - entrevista per telèfon 6

- Sí?
Mireia- Hola, bona nit!
- Bona nit!
M- Puc parlar amb la senyora o el senyor [...], si us plau?
- Per quin tema és?
M- Aviam, mira van enviar una carta certificada fa quatre setmanes convidant, no sé si és una senyora o un senyor, convidant-lo a participar en un projecte que es diu El Poder de la Convocatòria.
- És que havia un missatge al contestador però no s’entenia, no sabíem de què era perquè no s’entenia bé el missatge.
M- Clar, és que truco des de un ordinador, no truco des de un telèfon i potser per això no se sentia bé. Em sent bé ara?
- Ara sí
M- Sí, d’acord.
- I per què era?
M- Aviam, nosaltres convidàvem a diferents persones de la ciutat a participar en un projecte artístic, m’imagino que no molta gent ho acostuma a fer i també volíem saber quins havien sigut els motius de les persones, una mica la idea del projecte era aquesta, saber quins eren els seus motius per participar i els motius per no participar. I ara trucava amb aquesta idea.
- Ja, és que no ens interessa.
M- No sé si li vaig enviar a vostè mateixa la carta, li va arribar a vostè?
- No, la carta no ens va arribar, eh.
M- No us va arribar?
- La carta no, i a més si estava certificada, vull dir, nosaltres normalment, vull dir, no ens ha arribat. Ja li dic jo que no arribat la carta
M- Aleshores com pot saber que estava certificada?
- M’ho acaba de dir vostè!
M- Val, no, no recordava que li havia dit, no nosaltres entenem que hi hagi persones que no estiguin interessades a participar ,eh...
- No, no, és que, vull dir, no he rebut la carta, vull dir, amb lo qual, i que era certificada m’ho ha dit vostè ara mateix. I després lo que sí que al contestador hi havia un missatge però ja li he dit que no s’entenia bé.
M- No s’entenia. Val, doncs perdoni per les molèsties, eh?
- Nada, tranquil·la, vale, adéu.
M- Déu.
- Déu, bona nit.

No hay comentarios: