T de projecTe - entrevista presencial 23

Diumenge a les 20:42h

Mireia- Així la lletra et va arribar a tu?
Anna- La lletra va arribar al meu nom.
M- Al teu nom. Com et dius?
A- Anna [...]
M- Vale. És per buscar....és que donem un diploma, a la gent que veniu, és un petit agraïment. Quina edat tens Anna Maria?
A- 51.
M- I com ocupes el teu temps lliure... perquè tens algun vincle amb les arts plàstiques o les arts visuals..?
A- Sí, si que m’agraden.
M- Acostumeu, aleshores, a vindre aquí a La Sala Muncunill o?
A- Sí, sí que anem a veure galeries o exposicions d’aquestes. I ens agrada l’art a tots dos.
M- Quins tipus d’artistes us acostumen a agradar o quin tipo d’art us acostuma a agradar?
A- Penso que el ventall és bastant ampli: des de passant per Kandinsky o Gaudí o a... per mi no definiria només a un.
Mere- Sí, jo tampoc.
A- Amb un sol artista o una sola línea d’art.
Me- És més el que et mogui, t’impacti, una mica més i la forma més...
M- Una mica lo que arribi, no?
Me- Sí, sí.
A- Sí. Exactament, tot l’art que pugui expressar una miqueta el sentiment i la emoció i el que hi ha a darrere d’allò que...no simplement una imatge freda sense que darrere no expressi res, no. Una miqueta...que arribi. Que pugui dir alguna cosa.
M- Clar. Que comuniqui,no? Que realment transmeti. Però, per exemple, si que havies seguit Processos Oberts em deies abans?
A- Sí. Poquet eh, per això... però si que vam venir a veure’l, van estar allò...però...
M- Són projectes complicats, potser...
A- Sí.
M- No sé si et van arribar o...?
A- Bueno, d’un n’hi do lo que hi havia aquí... vam estar mirant l’exposició que hi havia aquí dintre.
Me- L’exposició van veure alguna cosa.
A- Sí, sí, n’hi havia....però ben bé molt record d’exactament de tota l’exposició i el què i el com, no. Sé que hi havia no, sé que hi havia moltes coses... de molta gent, no? Si no vaig confosa.
M- Sí, perquè són varis artistes...
A- Exactament! Sí, el que penso que després no sé què se’n va fer... Era tot un... que no el vaig anar seguint...
M- Sí, és un treball de diversos mesos...
A- Vam veure’l però no van seguir tot el...procés.
M- El desenvolupament, no?
Me- Sí, com a estructures i muntatges així...jo tampoc hi entro en aquestes dinàmiques...Quan era a l’escola [es refereix a l’Escola d’Arts i Oficis] jo he participat en coses perquè es feien a l’escola, una mica tota aquesta imatge de que... per anar a buscar-la no.
M- Bueno, és una qüestió de llenguatge no?
Me- Sí, sí.
M- De què a què estem més acostumats o què ens interessa més, no?
Me- Mmsí. Una mica em passa que l’art actualment... a mí personalment em deixa bastant fred, no sé..
M- Mmsí
Me- És com distant, és una sensació de distància. Que no saps arribar a aquest mitjà. No sé.
M- Ja. Bueno, jo crec que, potser són altres formes de treballar, no? Les coses van canviant i... potser...
Me- Sí, sí. I tu ja tens un estereotip també d’una manera d’expressar i una feina. I estàs en una època tu personalment i conforme avança el món, d’alguna forma tu vius un procés, no? I les maneres, no sé, totes les tenim una mica al cap... i tampoc te toca. A mi... jo em sento lluny de l’art.
M- Mmm... bueno, no sé si ben bé...04.22
Me- Bueno és personal ehh, no és una cosa que sigui la realitat social sinó que és una percepció...
M- És una sensació també.
Me- Sí.
M- Acostumeu a llegir? Teniu algun llibre així que digueu...? Acostumeu a llegir o potser teniu algun llibre que diguis, mira: aquest llibre realment m’ha interessat o m’ha marcat una mica o potser no... o en teniu depenent de la època vital, no?
A- Sí, tinc varios llibres (Riu)... i molts lligats amb temes, com poden ser d’emocions com temes de dol, mmmm no, no...
Me- Sí. Precisament de personal, molt.
A- Sí
Me- M’interessa molt l’aspecte personal intern, no?
M- Mmmsí.
A- I l’art també també com a procés... que dóna creixement
M- Creixement
Me- Com a procés. És molt clau.
A- Provoca...
M- Sí, no ens eduquen per créixer interiorment
Me- No.
M- I és un treball que l’hem de fer nosaltres.
A- I allavons l’art ajuda moltíssim amb això.
Me- Amb això.
M- En tenim un exemple aquí al costat no? [Es refereix a Joan Miró] (Riu)
Me- Sí, sí, sí.
A- Tant en la pintura com en l’escultura, no? És igual, no? la vessant que...
Me- És cultivar l’ànima a través...L’art cultiva l’ànima. En els nens i en...en tothom...
M- I sensibilitza cap a altres temes...
Me- I tant, i tant. És una bona eina per afinar el instrument de dintre.
M- Home jo... Sí, jo considero que és una eina necessària.
Me- Mmmsí.
A- Em costa, personalment. Em costa més d’entrar en un art més provocador, per, per provocar, no? Per veure que....aquest provocador tirant a agressiu, no? Aquest art sovint....no acabo de veure ben bé el per què, no? Tot i que l’art en sí desvetlla, provoca i mou moltes coses... aquest que esdevé tant així a mi...(silenci)
M- Clar, sembla més una cosa reaccionaria, que reacciona, no?
A- Sí, és com una cosa més....tant, tant, tant de qui ho està fent, tot i que ho faci por provocar a la gent i per despertar... o sigui, ho veig més com un procés molt com de qui ho està fent.
M- Ja
A- I en canvi, hi ha altres tipus d’art que, que... serveix a qui ho està fent i a l’altre jo penso que també, no? I aquest altre, ostres, casi que dius: em sento agredida, no?...no sé, pues que cadascú... estàs bé que poder tingui el seu...el seu moment o el seu...
M- També és lo bonic de l’art no? Que hi ha moltes veus paral·leles i que un també s’até al que li interessa. No hi ha una uniformitat, no?
Me- Home. És un espai de llibertat personal.
M- Sí
Me- I és important que la gent que tingui aquesta oportunitat de poder accedir a aquest espai, que és socialment difícil d’accedir... i en canvi, davant d’un paper, davant d’una pedra o...(silenci) és la llibertat absoluta, eh? Si t’ho mires bé....igual és una experiència que no es pot traslladar a un altre àmbit. No sé, és molt important en que socialment no es consideri una cosa....que és com algo secundari a nivell social. Està bé tenir unes institucions polítiques....és un instrument, no es un mitjà tan important...com és lo que és, no?
M- Mmm, mmm. Sí, és cert. Bueno, no sé si us ha molestat rebre aquesta lletra o no?
A- No, dic bueno: per què no participar? Està bé... (riu)
M- I... vosaltres, que sí que teniu una vinculació amb l’art, creieu que hauria de fer algun tipus de esforç per acostar-se a la gent, per comunicar molt millor, per arribar..?
A- L’art, les sales o a què et refereixes?
M- En general, a l’art, sales, difusió, artistes...en general eh?
Me- No, jo no crec que el tema sigui aquí. El tema està en el nen.
M- En l’educació del nen o...?
Me- Sí, ahí està. L’altre és un condicionament. I no estàs creant allò....i després posar una cosa a sobre és un esquema mental. No té res a veure amb aquella persona. I lo altre és, bueno, és molt comerç i molta història.
A- A mi, per exemple, em va agradar l’art i em va agradar l’art de petita. Una mestra de quan jo estava a primària i, doncs, ostres! vivia tant l’art! ...Me’l va fer transmetre de tal manera i vaig disfrutar tant amb el que fèiem que, que... bueno, a partir d’aquí, ja estava, no? Ja està. Ja tens l’interruptor a tot aquest món. Si això no succeeix, doncs... per més difusió que es faci... per més, doncs bueno, sí...però no? Falta aquella chispa que s’encén quan algú, ostres!...et transmet això, no? Aquella vivència que té del que està visquent de l’art i, per tant, ja està i a partir d’aquí... I per tant, jo, per exemple, en la meva feina intento... intento això,no? Uns nens que tinc per allà, intento doncs realment, que puguin disfrutar amb les coses que feien i les coses que...
M- Puc saber quina és la teva feina?
A- Estic de mestra.
M- De primària? De secundària?
A- Bueno. En aquest moment no. Estic a l’hospitalària. Estic a hospitals amb nens que estan ingressats. Bueno, això és d’ara, no? Des fa x anys, però anteriorment també. És a dir, he intentat que els nens disfrutessin de la plàstica, de l’art, de...de tant, tant... amb totes les vessants que pugui tocar més directament jo, no? ...que seria la part més de plàstica o pintura o fangs o co la part música, no? Sobre aquesta part que ots treballar concentrat. I ara d’una altre manera, on estic, també, també representa que intento que... que descobreixin noves maneres d’art i que realment poden disfrutar amb allò que estan fent i poden veure el món des d’un altre...amb uns altres colors, no?
Doncs a partir d’aquí, ja... ostres! No? A la que hi han cartells o hi ha.... o se’n parla a la tele o...qui ha tingut el mínim de contacte, ostres! A veure si m’engancha, no?
M- Clar, té un interès...
A- Penso què és per aquí.
M- A mi m’havia passat. Per exemple, m’ho vaig passar molt bé, donant unes classes a nanos, d’art contemporani que mai a la E.S.O, mai havien fet res. I, bueno, els hi transmets, els hi busques artistes que realment utilitzen un llenguatge molt semblant al seu. I tenia nanos molt rebels perquè eren crèdits variables... la primera vegada... les professores aprofiten o els professors...per...clar, a vegades també portes bastants anys, estàs cansat i, bueno, i si pots, doncs, te’n treus alguna algun. I em vaig trobar amb una classe molt conflictiva i justament els més conflictius, que vull pensar que són els més inquiets també o en aquest cas coincidia, que... se’n van ananr un centre d’art. Estaven a Barcelona... ells són de Pallejà i em van tornar després del cap de setmana, al cap d’uns dies, em van dir: mira, vam anar al centre d’art Santa Mònica i vam veure això, això i això... i va ser molt gratificant. Clar, és un esforç molt gran, no? Però va ser molt gratificant. Per això què quan m’explicaves això... ho sentia, no? M’ho transmeties.
A- Aquestes experiències són...
M- Són molt maques... Molen molt...
A- Queden gravades... Està clar. I gravades per tothom, no? Per tu com a experiència supergratificant i pels... alumnes, siguin de l’edat que siguin, perquè doncs és igual l’edat que tinguis. És igual que tinguis nens de tres anys o fins a la ESO, no? I per ells també, no?
M- I a més, parlaves que potser et trobes què estan hospitalitzats durant una temporada bastant llarga.
A- N’hi ha de temporada llarga, n’hi ha què no... A veure... Poder amb aquests nanos de vegades no pots fer un... un... tantes coses com podries fer amb una tutoria, per exemple o en un aula... vull dir, bueno... hi ha una miqueta de tot...
M- Home, t’has de saber adaptar molt bé, no? Has de tenir una capacitat molt gran d’adaptació, no?
A- Sí. Deu n’hi do... Vull dir, hi ha molta varietat de nens, molta varietat d’edats, molta varietat de situacions... és anar buscant allà una mica per on pots... per on pots entrar...
M- I puc saber quina es la teva professió?
Me- No té res a veure amb tot això!
(Riures)
Me- Doncs jo estic a la universitat de manteniment d’instal·lacions. El que passa que porto anys estudiant i em van vindre ganes... teràpies a nivell de discapacitat. Teràpies ... jo no sóc un artista en el sentit de... jo he fet escola d’art, però per trobar... eines, no perquè vulgui crear grans històries... i una mica és... et dóna un bagatge personal, tot això... per poder treballar... fer coses amb persones discapacitades i per acumular algo que... amb preparació.
M- Fas una tasca molt important...
Me- Pues sí. Sí que ho és... i més que l’aliat que tens sempre és l’art. El principal es l’art. És... impressionant.
M- Mmsí. Mmsí. Bueno, no sé... Jo crec que ja està...
A- Bueno. Doncs molt bé.
M- M’ha agradat molt parlar amb vosaltres (riu).
A- Molt bé, molt bé... també a nosaltres.
Me- Sí. És veritat.
A- Ah....això?...
M- Sí. Col·locarem...
A- La frase la podrem saber en algun moment?
M- Ara te l’anava a explicar... Us dono aquest full què és una mica el projecte. La idea és què... ensenyar una mica també com es va construint el projecte... Avui fèiem la recepció de la gent, la que volia venir a portat la lletra... i després... anem transcrivint les converses... les anirem posant aquí conforme vagin passant els dies... i també anem contactant amb les altres persones que no han vingut i... la idea és què el 23 de febrer ho tinguem tot llest i farem una clausura. Es tanca el 24 però el dia 23 farem una petita festa amb una petita... copa de cava o així. I esteu tots convidats a vindre. També lo què... m’he compromès a... bueno a escriure un blog on escriure una mica doncs... les sensacions que vaig tenint o com es va portant a terme el projecte... en aquesta pàgina web, per si voleu anar seguint. Per mi era molt significatiu doncs... descriure quina seria la resposta de la gent... si hi havia persones que ja de per sí descartaven participar en un projecte artístic o no... i bueno... quins eren.... les vostres inquietuds, els vostres motius per vindre... No sé si en aquest cas era perquè esteu vinculats a l’art d’una manera o una altre, és igual... o per curiositat, o per compromís de portat la lletra...
A- Home... Jo no sé... A veure... Pel fet de l’art no ha pogut tibar més, però no és la clau, eh? penso, en aquest cas... Sinó perquè, doncs, bueno... es fa una cosa, un acte... i et demanen poder participar... i dius, doncs per què no? Jo penso que com a ciutadans que estem en una ciutat doncs, bueno... jo penso que és important. Si et demanen per poder participar i pots... i pots...que en aquest el cas, doncs, la demanda tampoc no era tant...
M- Bueno doncs gràcies... Vale...
A- I ara la pregunta que que ... És un projecte d’investigació què està lligat a què?A una, jo que sé, estàs fent...
M- Personalment sorgeix de la inquietud de què, per exemple, he fet projectes al carrer, intentant fer viure un moment especial la gent o intentant qüestionar però no és algo... més... ehh... no sé com dir-ho... estàvem parlant d’aquest art provocador... la idea potser no era tant provocar, però si despertar preguntes o fer viure a la gent un moment especial. I em despertava... em despertava aquesta inquietud, no? De saber fins a quin punt es pot implicar la gent en un projecte artístic i com et respon. No només pels meus projectes sinó perquè també se n’estan fent, se n’estan portant a terme des de fa anys, projectes en el què, amb aquest intent d’acostar-te a la gent o fer participar a la gent,... de què... què no sigui tan llunyà... l’art doncs, també ha fet participar a les persones, no? I suposo que em sento bastant vinculada a aquesta manera de treballar i per mi era important fer això... El què si ha passat, ja què coneixes una mica la situació, és què s’ha cancel·lat “Processos Oberts” i s’ha cancel·lat “Interferències” què eren com les dues apostes d’art contemporani de Terrassa... Hi ha hagut un canvi de regidor i bueno... hi han hagut canvis. Aleshores el que s’està fent és una proposta què és diu “Punt de Partida” que és com una taula de treball on s’està convidant a artistes que havien participat en les mostres i en els projectes d’art contemporani fins ara, a artistes què són de Terrassa... o gent d’Amics de les Arts o gent de l’Ajuntament.... gent bastant diversa a treballar conjuntament... gent de l’Escola d’Arts i Oficis també... A treballar conjuntament i pensar com s’ha de dirigir a partir d’ara el suport a la creació... I mentre s’està fent aquesta taula de treball que l’estan portant 2 nois que tenen molta pràctica en tot això de les converses, de... bueno... el treball participatiu... s’estan fent aquestes mostres d’art contempo... bueno... aquí en aquest espai. Jo començo amb aquest projecte i després hi han 2 altres nois. Potser som els artistes amb vint i pico d’anys què en aquests moments estem intentant treballar... tenim la sort també de treballar fent això.... lluitant força, però fent això...Mmmm.
[...]
M- Col·loquem la T al seu lloc...