A de estAt - entrevista presencial 19

Diumenge a les 13:43h

Sahida- Llavors la idea què és? A veure quanta… gent aconsegueixes que vingui, no?
Mireia- Exacte.
S- Bueno el títol h deia, no? El poder de la convocatòria…
M- Exacte. Una mica el projecte es tracta d’això… És que… bueno… el tipo de projectes que jo faig potser m’agrada més implicar a la gent d’una ciutat o la gent que passa pel carrer… i sempre em quedava el dubte de saber fins a quin punt la gent respon o no respon…
S- O s’involucra en un projecte…
M- Aha!… I la idea era una mica pues… enviar-vos aquesta lletra, no?... No explicar-vos ben bé de què anava el projecte… però si explicar-vos que la vostra participació era important, no? I que s’havia de construir aquesta frase…
S- Molt bé.
M- I… bueno, us donava el telèfon per si teníeu algun dubte i tal… però saber quants vindríeu i quants no vindríeu, i dels que veníeu, doncs… una mica conèixer per què heu vingut, a què us dediqueu i… bueno…
S- Déu n’hi do…
M- I si no et fa res, doncs transcriurem… transcriurem aquesta informació en un llibret.
S- Ah, molt bé.
M- Vale…
S- El que passa que el cognom estava malament, el meu..
M- Si? Com és?
S- Ja ho vaig canviar a Telefònica… és lo mateix… però, clar, suposo que la A me la heu enviat pel… cognom, no? O no tenia res a veure?
M- Sí. Te l’hem enviat per lo del cognom…
S- Perquè el cognom es [...] amb però amb H.
M- Ah!
S- Llavors a Telefònica ho vaig parlar, però encara no ho havien arreglat.
M- Sí… [...] amb H…
[...]
M- Vale… Vale… Ja ho canviarem. Quina edat tens?
S- 35.
M- 35… I estàs casada?
S- No, no… bueno, ni som parella de fet…
M- Molt bé.
S- ...vivim junts. Ja fa molts anys que ens coneixem però… som molt diferents. Diguem que ell no hagués vingut, i sé que no hagués vingut, i jo sí.
M- La lletra va arribar al teu nom?
S- Al meu nom, sí.
M- Perquè tens el contracte al teu nom…
S- Exacte… Exacte… El telèfon fixe el tenim a nom meu, llavors em va arribar a mi.
M- Bueno. I a què et dediques?
S- Bueno.. Ara mateix a cuidar aquestes criatures.
M- Què déu n’hi do, no?
S- Sí. El que passa és que, a veure...Jo he fet… d'estudis, si vols,… que és lo que realment… realment és lo que diu la gent, he fet administratiu. El que jo els últims anys m’he dedicat doncs a la venta… sobretot, els últims anys, a la venda d’automòbils. I ja els 3 o 4 últims anys de responsable en una empresa de transports, també de vehicles. Però realment, realment, diguem la vocació que no… o sigui la meva vocació… jo escric poesia des de que tenia 8 anys (plors). Sí carinyo… ja t’agafa el papa… I també estic… bueno, estic escrivint un llibre. I a mi m’agrada molt tot el tema de la… bueno, no és que m’agradi sinó que… m’encanten els llibres. Tinc 700 o 800 a casa, bueno…la meitat de tot el que té a ver amb l’art, la pintura, la escultura… a veure, no sóc una súper-entesa però… conec molta gent que li agrada, bueno pues… el què no toca la guitarra, t’ajuntes a llegir contes del Woody Allen, fem allò reunions amb amics, vull dir…
M- Ets inquieta, vaja…
S- Sí, sí… M’agrada molt.
M- I amb es tus amics igual, no?
S- Sí, sí...Doncs amb ell no!... Vull dir, que em refereixo, que hem vingut perquè jo sóc així, no? Però… això és lo bo perquè ell és informàtic, és una persona totalment racional, amb tot de lo que toco lo que… llibres d’informàtica i jo és al revés. Pues jo, pues llegeixo poesia, llegeixo novel·la, llegeixo… amb ells no puc, no?
M- Clar, tens menos temps…
S- Tinc menos temps.
M- Bueno, és una època de la vida…
S- Diguem que la meva inquietud de sempre és la d'escriure, és el parlar… el tenir pues… la companyia de gents amb inquietuds pues… no sé més enllà, més… espirituals, més d’un altre tipus…
M- Aleshores en cap moment t’ha molestat, no?
S- No, al contrari, m’ha semblat… No sabia si podria però al veure que és diumenge o dissabte i diumenge vaig pensar: molt bé, no? Però a mi el contrari, m’ha semblat divertit, m’ha semblat interessant i… i m’he imaginat que el fet era això, de dir... a veure quanta gent s’atrevirà, s’implicarà o agafaran això i diran: eeecs! i ho deixaran en un cantó dient: què ha passat! No?
M- Sí i a més les lletres són de pa. És un material que es destrueix…
S- I què ademés si no venen tots... era allò, no? El fet de que si no venen tots no es pot llegir la frase. És una mica com dient-te si no véns quedarà un espai que no… i a mi em va agradar… Però encara que hagués sigut diferent, tot el fet de que sigui un projecte de una persona què… que vol expressar algo… no sé, alguna cosa… què té algo a dir, encara que sigui una cosa petita… a mi em sembla molt bé, molt interessant.
- Mama!
S- Què amor?... Deixa el pare, deixa’l… A veure, cuidado amb això… Llavors diem que una cosa és la feina que faig i una altre lo que sento… Lo que passa és que a la vida de vegades… Per exemple, persones com tu que tens la sort de poguer dedicar-se a lo que els agrada… però t'haurà costat lo teu...
M- Sí, molts sacrificis...
S- De molts sacrificis... sempre s’ajunten un cúmul de situacions a la vida que et porten fins a… Però com que la vida d’una persona que li agrada escriure, que li agrada pintar o que li agrada esculpir no té límits…
M- Té… vols dibuixar?
S- Vols pintar carinyo?
M- Té…
S- Si ets model, saps que als 30 anys se t’ha acabat el bròquil però si t’agrada… t’agrada tot el tema de.. pues no sé… de créixer interiorment, d’aprendre, de compartir… saps que cada any que passa és… és més bagatge que tens per compartir amb altres. Allavorens vull dir… no ho veus com… si no et realitzes als 30 et realitzaràs als 50 o quan sigui, o sinó pues per tu… per treure allò que tens a dins i compartir amb els teus amics, amb la teva família. És a dir… la finalitat no és què arribis a l'èxit, sinó… sí ,però… però la finalitat és…
M- De viure plenament, no?
S- Exacte. Poder-te expressar… Per això em va semblar molt bé…
M- (Riu) Doncs trobo que és molt bon plantejament. Sí, m'agrada.
S- Bueno, que tu m’has de preguntar, eh? jo…
M- Sí jo… no sé… Una de les preguntes que faig és quin és, per exemple, el teu llibre preferit… però clar… deus tindre diversos...
S- N’hi ha moltíssims i depenent de cada llibre, perquè jo penso que cada llibre t’arriba en el moment de la vida que… que necessites. Allavorens hi han alguns... hi ha un que... és “El caballero de la armadura oxidada”. Aquest em va arribar en un moment molt important que tenia a veure, o “El alquimista” del Paulo Coelho que també em va arribar en un altre moment… eh… no sé... és que… també vaig tenir la meva època Nietzche, vull dir què també… sap?... més fosca. Llavors cada llibre ha tingut un… un... però potser “El alquimista” o “El caballero de la armadura oxidada” són llibres què m’han ajudat molt en…en… doncs… desprès la poesia… els llibres de… no sé… el Lorca o… el llibre del meu pare de “Los 5000 mejores versos de la lengua española” o castellana… Llavors des de que ets petita vas llegint... i des d'un poema de Campoamor fins a un poema de… És allò que et colpeja i t’acompanya durant molt de temps, no? Hi havia un poema, recordo, que era “Los motivos del lobo”, que és un poema que parla d’un llop que intenta tornar-se més humà i al final se n’adona que realment ell és com és. Vull dir que són coses que en cada moment de la teva vida t’arriben en… en… que un llibre favorit no en el tinc però si que hi han alguns que… El de “El alquimista” potser el que més perquè va marcar un moment… no et dones compte que de vegades et passes la vida com el pintor frustrat, pensant què no…no...que lo que buscaves no ha arribat i dius: escolta, que realment tens que buscar la riquesa de les coses en el dia d’avui…
M- (A la nena que està inquieta) Mira Míriam, canviem de color?
S- Mira, és de color rosa...
M- Vols pintar de color rosa?
[...]
S- Té, pinta, però poc a poc que, si no, pintem la taula, eh?
(silenci)
S- I aprens que… que la vida és viure cada moment, intentar ser feliç i sobretot fer el viatge interior a dins teu. Perquè tot lo que és la realitat, la família, l'educació, t’ensenya molt la vida cap a fora.
M- Sí...
S- El anar a tenir aquella aprença, a entrar en unes pautes i al final has d'apendre que el viatge més difícil i el que serà més gratificant serà aquell cap a dins teu... i alimentar realment la teva part espiritual, que és lo que realment al final acabes compartint amb la gent que… que t’estimes…
M- I si no l’alimentes, acabaràs…
S- Acabaràs molt malament. Si ets una persona espiritual, no l’alimentes i la deixes se... acabes… acabes patint molt…
M- Sí.
(silenci)
M- Bueno, jo crec que ja està més o menys perquè ja m’has donat a entendre que ets una persona inquieta culturalment… i a més... una persona espiritual… jo crec que ja més o menys m’ha quedat clar… Posem la lletra al seu lloc?
S- I... i si em torna a arribar una carta... tranquil·la, que jo... segur, segur que vinc.
M- Què bé.. O sigui que no descartes de bones a primeres de participar en un projecte…
S- No, no. En absolut, en absolut… em sembla molt maco lo de fer projectes que impliquin a la gent...
M- Gràcies
S- ...a la gent del carrer, saps? No? És allò de… pues com ara aquests programes que parlen de gent anònima, de vides que no... Que sembla que lo important és lo de la gent que és molt coneguda i a vegades trobes molta lletra i et sorprens molt amb la gent…de, de... la gent de cada dia, del supermercat, del carrer, de…
M- Amb les petites històries, no una mica?
S- Sí, sí, sí, sí. Sí, és com una vegada que vaig escriure un article per una revista… una revista que no em ve el nom al cap… i que el títol era “Los pequeños dioses de cada día”…
M- Què maco!
S- Que trobes un petit déu en... en persones que tenen en un taller... perquè per la meva feina de comercial tenia que conèixer moltíssima gent i de vegades anaves a visitar un senyor en un ...i et trobaves allà… allà al darrera escultures antigues, també es posava a parlar amb tu... que et quedaves que deies: aquest senyor que està arreglant cotxes, que no sé què... És molt maco, és molt maco… per això trobo què el fet de conèixer gent, que dius: a qui li arribarà i com seran , no? És… molt, molt maco…
S-(A la nena) Mira carinyo, saps què? Li tornem el llapis? (La Míriam torna el llapis) Diga-li gràcies. (Silenci) Bueno, la mama ja li ha dit gràcies.
[...]
M-I et donc un diploma, per haver vingut.
S-Oi què bé! Quants anys fa que no tenia cap diploma!
[...]
S- …Sahida, és un nom àrab. El meu pare és del Marroc. Dels primers… ara…
M- A quin any va vindre el teu pare?
S- Pues aquí a Terrassa... té 62 anys i va venir als 18…
M- Deu n’hi do!
S- Sí. Em sembla que hi havia dos. Ell és de Tànger. El que passa és que la seva mare és bereber i el seu pare és magrebí...És una mica de mescla. Tenim aquell punt nòmada, que jo he viscut a 25 cases perquè tens aquella cosa de… “me quiero cambiar”, saps? notes aquella cosa que ho portes a la sang…
S- De moure't, no?
S- Sí, sí… I la meva mare és d’aquí de Terrassa.
M- I aleshores anàveu al Marroc?
S- Sí. Anàvem però quan érem més petites. Lo que passa que en un moment donat es van divorciar perquè la diferència cultural és molt complicada i conviure amb algú d’una cultura tan...
M- Tan diferent?
S- Tan complicada com aquesta, tan diferent… doncs va arribar un punt en que ells es van separar i la família, pues, com és lògic van...van tancar… perquè tenen aquesta cultura tancada. Sí. I a més el meu pare és el germà gran... si tanques, tanques per néts i per tot, no? ... Però vull dir que és igual, no? que això ho tens. Forma part també del teu bagatge personal…
M- Jo havia donat classe d’alfabetització, però clar, potser estic parlant de quan tenia 18 t’estic parlant de fa 12 anys… dels primers nens que venien...
[...]
S- Perquè el meu pare treballava de nit i el pobre home era de sol a sol i va apendre el català, que era la llengua de la meva mare. I era amb ella amb la que estàvem tot el dia... Però bueno. Tens també aquelles coses que també... perquè ells tenen...una mica, bueno, una mica allò, la veritat,… tenen aquesta cosa de perseguir… de, de de perseguir sempre la sabiduria. És a dir, el meu avi sempre deia quan tu anaves i deies: ah, a veure què passarà... ell: no et preocupis; que les coses estan escrites… totes estan escrites, vull dir, sempre una mica el meu pare ens explicava contes, intentava sempre il·lustrar coses amb fàbules… la televisió la va treure de casa… el parlar, el compartir, el inculcar-te més una altra… llavors també tens...el motiu de la vida és realment adquirir sabiduria, és conèixer, és compartir i… ja està!
M- Molt bé.
S- Bueno doncs que haig de fer?
M- Firmes?
S- Aquí a dalt, no?
M- Sí. I te'l quedes...
S- Bueno com comprovaràs a mi m’encanta parlar… i xerrar i parlar i…
M- Jo perquè avui estic més en el paper, però un altre dia ja parlarem molt més…