T de estaT - entrevista presencial 17

Diumenge a les 12:42h

Mireia- Aviam jo, clar… vostè ja va llegir al Diari de Terrassa de què es tractava, no?
Lluís- Sí.
M- El projecte?
Ll- Sí.
M- Vale. Perquè una mica… Bueno, li acabo d’explicar… És més un projecte d’investigació per dir-ho d’una forma. Una recerca perquè… avui en dia molts artistes el que fem és intentar acostar-nos a la gent. O intentar treballar més acord amb el dia a dia de les persones, en el sentit que potser no pintem o ja no fem escultures… fem servir altres materials i sovint el que intentem fer és fer participar a la gent en un projecte o fer-los viure un moment especial. Aleshores a mi em quedava una mica el dubte de fins a quin punt la gent responia positivament… si s’implicarien en un projecte o no s’implicarien… o… bueno… ho descartarien així ja de forma automàtica, no? I per això a la carta que us enviava a tots vostès no… no explicava ben bé de què es tractava el projecte, però el que sí que feia èmfasi en el fet de que la vostra participació era important. I… la idea era que tant amb els que veníeu i els que no veníeu eh… tindre una conversa amb vosaltres, com la que estem tenint ara, i preguntar-vos doncs… quins havien sigut els vostres motius per participar o per no participar, i saber a què us dediqueu i… aquestes coses… Aleshores, si ni li sap greu, aquesta conversa que tindrem la transcriuria en un llibret… en aquesta banda d’aquí tenim les lletres que aneu portant tots i en aquella banda d’allà posarem els llibrets de la gent amb la que hauré estat parlant.
Ll- Sí.
M- Bueno, una mica així és com un projecte - laboratori…
Ll- Home jo et diré que quan… quan vaig rebre el sobre vaig quedar… vaig quedar parat perquè dic: de l’Ajuntament alguna multa o alguna coses d’aquestes. Què ho fa, que només esperes coses negatives? Jo pensava...
M- Clar.
Ll- I llavors pensava… I llavors vaig… al llegir vaig dir: bueno, si només han seleccionat 60 persones... pues casi bé tens una obligació moral de correspondre perquè entre tots… bueno…s'ha de col·laborar, no? Vaja la meva idea és de que 'estimo més un tipus d'art per gaudir a casa, però si vosaltres us heu pres la molèstia de fer tot això pues el mínim… no és cap gran esforç vindre fins aquí i portar la lletra.
M- Ja… A què es dedica vostè?
Ll- Jo sóc jubilat (Riu)
M- Sí m’ho imagino…
Ll- Però em dedicava al tèxtil.
M- Al tèxtil…
Ll- Sí. Jo era dels que fa 15 anys va haver de plegar. El que passa es que diguéssim... amb Amics de les Arts i això...jo, pues, personalment no, però el meu sogre havia sigut pintor a Terrassa. Era en Pere Costa...
M- En Pere Costa…
Ll- Hi havia dos germans Costa bessons, el Miquel era l'altre .Ell era el Pere Costa. I es va morir i va tenir una filla que tot just tenia 13 anys, i ara ja en té 75, vull dir que… jo vaig anar als 50 anys de la seva obra, que es va fer una exposició als Amics de les Arts, que va quedar molt maca i molt bé. Vull dir que, jo ja ho relacionava amb coses de... d’artistes, no?
M- Clar.
Ll- I no me’n podia desentendre, no? Per això…
M- Ja, ja ja... I vostè continua, per exemple, visitant la sala d’exposició dels Amics de les Arts… o alguna altra sala de Terrassa?
Ll- No, jo no… No sóc gaire… De tant en tant hi vaig si hi ha alguna que em crida l’atenció, però no sóc un habitual… no sóc un habitual. A més a més, ja sóc… ja sóc molt gran i… eh… m’agrada més la pintura aquesta de... de 50 i 75 anys enrere, que era figurativa, paisatges i coses d’aquestes, retrats… que no pas aquestes coses modernes que jo ja no…no... em costa més de captar-ho… no m’identifico tant, m’entens?
M- Clar… Ja, ja ho entenc… les coses canvien, no?
Ll- Sí… però és clar, diguéssim… jo com que ja no tinc... Si estès més vinculat hauria anat seguint més el ritme aquest… aquesta transformació… Quan jo… pues lo que m’agrada a la vista pues sí, m’agrada, però profunditzar... i si volen dir això o si volen dir allò, costa molt… d’interpretar-ho. Vull dir que sóc més de pintura figurativa que no pas de totes aquestes corrents que poden haver anat sortint… i és que no… no perquè siguin persones més o menys bones... per exemple en Picasso i en Miró i aquestes coses poden tenir molt mèrit però jo a vegades penso que això els meus néts foten unes mans que s'hi assemblen. no?... no hi veig… no ser reconèixer-li el mèrit.
M- Clar. Potser el mèrit del Miró és la depuració del seu llenguatge, intentar buscar un… un llenguatge molt essencial que… bueno que s’acosti una mica al que fan els nens, no? Mmm. Bueno es lo que es diu del Miró. Jo li explico perquè conec la seva obra i me l’aprecio… i ara al tenir-lo aquí al costat dic per això en parlem, no?
Ll- Dic jo no… En canvi a mi… no sé… aniré a veure més… bé… quan venen coses a Barcelona al Parc de l'Exposició aquest que porten quadres de… que els envien de Viena o els envien de Paris… aquestes visions em criden més l’atenció i em desplaçaré a Barcelona per veure-ho i en canvi lo de aquí la Muncunill, ve una cosa d’aquestes i em deixa bastant fred.
M- Ja… Sí… Però es lo que vostè diu… És anar seguint lo que es va produint.. o no…
Ll- Però es clar, com la música… de fet la meva dona és molt aficionada a la música i aquesta tarda em portarà a un concert. I hi anirem perquè a ella li agrada, però jo moltes vegades estic… penso: encara no s’acaba això? (Riures). I si es repeteixen i si em fan dir si lo que repeteixen ja ho han tocat abans, de vegades em costa d’endevinar-ho. (Riures) Vull dir… que em sona tot a… no… no estic massa refinat.
M- Bueno… I creu que d'alguna forma l’art d’avui en dia hauria de canviar d’estratègia en quant a la comunicació o… per fer arribar a més gent… se li acut alguna idea? No sé… Vostè crec que és una persona no sé… amb iniciativa, no? Potser hi ha hagut gent que m’ha dit: es que hauria d’haver més educació a l’escola o es què s’hauria d’utilitzar més els mitjans de comunicació…
Ll- No ho sé... justament no segueixo... A mi em sembla que aquí a Terrassa precisament hi han bastantes sales i jo crec que el que hi té vertader interès em sembla que té… té llocs on recórrer perquè ja et dic, de sales d’exposicions aquí n’hi han moltes. Ara jo… diguéssim… a les escoles… quin sistema segueixen jo no… no puc opinar…
M- Ja, ja, ja…
Ll- L’època aquesta que et parlo del meu sogre sentia parlar molt per exemple de l'Escola Industrial d'aquí Terrassa. I en aquella època tots havien de passar per l'Escola Industrial. Però se li donava més importància al que era el dibuix, i ara... qualsevol persona dius: i aquest també pinta? De tant en tant trobes un que dius: mira sembla què pintar sigui agafar una tela, fer quatre monigots i si s'assembla Sant Antoni i sinó a Santa Maria Concepció i ja està… si ja no m’agrada els que tenen renom com m’han d’agradar aquests que són d’aficionats?
M- Clar.
Ll- Vull dir que la meva opinió tampoc… pues és que no us servirà
(Riures)
M- Bueno… És una opinió més… I llegeix?
Ll- Sí.
M- Què acostuma a llegir? Hi ha alguna novel·la potser què també li hagi marcat en algun moment de la seva vida?
Ll- No, no… De llegir des de petit sempre m’ha agradat molt llegir… el que passa és què quan he sigut gran vaig haver de fer moltes hores, jo tinc 5 fills...
M- Deu n’hi do…
Ll- ... i m’he vist obligat a fer un horari… em llevava a les 6 del matí i me’n anava a dormir a altes hores per coses de feina, o sigui… i ara que sóc gran, pues, torno a llegir igual … ara per exemple tinc el Diari de Terrassa, tinc El Periódico… i aquests ja m'omplen mig dematí...
M- Clar.
Ll- ...llavors… diguéssim… vaig també a Caritas, que faig de voluntari d’ensenyança de català a marroquines.
[...]
Ll- Ja fa 3 o 4 anys que hi vaig i també ja m'ocupa un parell de dematins i llavors també vaig a acompanyar unes iaies a sortir de Can Anglada i a portar-les aquí al centre i... també vol dir que... d'activitat ja en tinc. I de llegir pues... les durades que van sortint i les coses, o sigui que vaig llegint bastantes coses… Ara, un llibre en concret que m’hagi marcat… no…depèn tambe de les èpoques... també vas veient...per exemple veus ara aquestes que surten, que… si de… “Els Pilars de la Terra” i que si “L'Esglèsia del Mar”... si que me’ls llegeixo amb molt interès però no… Moltes vegades hi ha llibres que la gent els… què els té el meu fill o la meva jove: aquest t'agradarà... pues no m’agrada perquè és massa previsible i penso ara passarà això i desprès passarà allò...
M- Li puc preguntar quina edat té?
Ll- Sí… 78.
M- No ho sembla.
Ll- Doncs sí, sí… 78 i mig.
M- Molt bé. Bueno, em sembla que ja està tot. Li va molestar què li enviessin la carta?
Ll- No, no… El primer va ser, com aquell qui diu, com si t'haguessin posat una multa al parabrises del cotxe: cony què és el que no has pagat? Què, què... amb què et sortirà ara aquesta gent? I quan vaig obrir-ho vaig dir: menos mal que és una cosa bona
(Riures)
M- Sí. Hi ha molta gent que m’ho comenta, que així de bones i primeres es van espantar, espantar però jo m’havia d'assegurar que la carta arribés i per això l’acús de rebut… firmar i aquestes coses…
Ll- Molt bé. Ja està bé que hi hagi gent que es preocupa de tot això…
M- Ah… gràcies. Lo que sí que li explico és què el projecte es va construint a mida que veniu vostès i no estarà complert fins el 23 de febrer, què serà quan tinguem tots els documents aquí, posats a l’altra banda, tots els llibrets i… bueno… veurem quanta gent ha vingut.
Ll- El 23 de febrer?
M- És un dissabte.
Ll- Hauran de rectificar llavors la data què en el diari va sortir que era el 23 de gener.
M- Sí, sí. Ja veig que vostè ha estat al tanto. Doncs farem una clausura i bueno, pues una mica de cava o una cosa així…
[...]
Ll- Sí… Molt bé doncs au que tingueu força èxit i ja… ja vindrem el dia de la inauguració…